Prou Impost de Successions a Catalunya !
¿Quieres reaccionar a este mensaje? Regístrate en el foro con unos pocos clics o inicia sesión para continuar.

14/05/2011 - Opinió - Retallem... el dèficit fiscal

Ir abajo

14/05/2011 - Opinió - Retallem... el dèficit fiscal Empty 14/05/2011 - Opinió - Retallem... el dèficit fiscal

Missatge  Montser Ds 14 Maig 2011, 09:38

AVUI
Opinió
Retallem... el dèficit fiscal
Publicat 14/05/2011
Joan Puigcercós

Que vivim una conjuntura econòmica difícil és un fet que no admet dubtes, i que la situació financera de la Generalitat és delicada no ho podrà pas negar ningú. Tampoc no ens pensem que el nostre país és una excepció. A tot l'Estat van mal dades i a Europa fins a tres estats han hagut de ser rescatats per la Unió Europea.

Ara bé, la diferència és que a Catalunya –i, per extensió, a tots els Països Catalans– plou sobre mullat. El país pateix un finançament escadusser que es perllonga des de primera hora, i els dèficits han esdevingut endèmics, molt especialment a la sanitat pública catalana, que, d'altra banda, val a dir, és un dels millors models de tot Europa. Contràriament al que sovint se'ns diu des de Madrid –discurs al qual CiU es va apuntar irresponsablement–, no és que malbaratem els recursos en despeses sumptuàries. Ni és així ara, ni ho ha estat els darrers set anys, ni els anteriors vint-i-tres. El cert és que el gros de la despesa de la Generalitat s'ha invertit els darrers anys en sanitat i educació, pilars fonamentals de l'estat del benestar; que la ràtio de funcionaris públics per habitant és la més baixa de tot l'Estat, i que, a més, els darrers anys s'ha fet un esforç titànic per desplegar la llei de la dependència (amb la voluntat d'arribar a les capes mitjanes de la població) i per donar resposta a un increment de la població molt substancial: fins a 100.000 noves targetes sanitàries. No era un repte fàcil i posava a prova les costures del país. I Déu n'hi do com ens n'hem sortit!

No obstant això, el Govern dels Millors ha decidit continuar el mantra de guerra que tan bons resultats els havia proporcionat. I si exercint d'oposició era una estratègia qüestionable, prosseguir amb aquest discurs des del govern és una temeritat i una greu irresponsabilitat. El president Mas s'ha vist fins i tot forçat a reclamar optimisme per frenar l'alarmisme que se seguia generant des de les pròpies files, fins al punt que Oriol Pujol es va atrevir, a micro obert, a sembrar el dubte sobre el pagament de nòmines als treballadors de la Generalitat. No deixa de ser una ironia que Mas arribés a queixar-se amargament del catastrofisme que s'havia instal·lat en l'opinió pública, quan CiU, més que ningú, havia utilitzat frívolament aquest discurs per mer càlcul partidista.

Però el que em preocupa no és la voluntat de CiU d'estar permanentment mirant el retrovisor, carregant els neulers sobre l'anterior govern dia sí dia també per tapar les pròpies vergonyes. Allò que realment és perjudicial per al país és aquesta voluntat d'insistir a atribuir l'actual situació de crisi econòmica i de penúria financera de la Generalitat a les nostres espatlles. Perquè traslladant aquest missatge s'està afavorint Madrid i s'està deixant en un segon pla l'espoli financer, que és, no ho oblidem, el principal llast per al progrés econòmic i social del país.

Davant la reducció d'ingressos de la Generalitat, el Govern dels Millors ha optat per una política de retallades sense precedents. Cert que el moment actual demana sacrificis. Però és una manifesta incongruència demanar a la majoria de la població que s'ajusti el cinturó i que paral·lelament es prenguin decisions que afavoreixen únicament i exclusivament una minoria: les rendes més altes, ja sigui eximint-les de pagar l'impost de successions o especulant de rebaixar l'IRPF als que guanyen més.

El Govern dels Millors ha de ser capaç de fixar prioritats. No es pot anar amb una calculadora a la mà aplicant despeses lineals i rectificant permanentment sobre la marxa. Hi ha avenços socials que s'han de defensar amb dents i ungles. La retallada prioritària, l'única imprescindible, és la d'un dèficit fiscal galopant.

Seria desitjable que aquell timó que exhibia el president Mas fos un presagi que no perdrà el nord i que no anem a la deriva sense rumb ni horitzó.

Publicat a

* Avui 14-05-2011 Pàgina 27

Llegir aquí: http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/410865.html
Montser
Montser

Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Tornar a dalt

- Temas similares

 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum