22/07/2007 - ECONOMIA - Madrid atrau herències catalanes que busquen pagar menys impostos

El Periódico de Cataluña - ECONOMIA
Fecha de publicación: 22/07/2007

COMPETÈNCIA FISCAL ENTRE AUTONOMIES
Madrid atrau herències catalanes que busquen pagar menys impostos
ANTONI FUENTES
BARCELONA

• CCOO i Pimec adverteixen de la creixent fuga de patrimonis invertits en la compra d'immobles
• La comunitat madrilenya multiplica per sis l'ingrés per successions després de quasi eliminar la taxa

Algunes de les grans fortunes catalanes estan fugint de l'autonomia. El motiu no és cap altre que la recerca de l'estalvi fiscal que ofereix, des del 2006, la comunitat de Madrid. Els hereus es beneficien d'una bonificació del 99% en la quota de l'impost de successions i donacions, en lloc del 95% vigent a Catalunya per a les Donacions. Darrere del fort increment de les donacions a Madrid, que s'han multiplicat gairebé per sis, hi ha un bon nombre de ciutadans catalans, segons coincideixen a assenyalar la patronal Pimec i el sindicat CCOO.

Des del mes de gener del 2006, Madrid aplica una deducció del 99% de la quota a pagar en les donacions entre familiars. La pràctica eliminació del tribut s'ha estès aquest any a les successions. El ritme d'increment de les donacions el 2006 va ser del 462%, que la Conselleria d'Hisenda madrilenya va atribuir a una "dinamització de l'economia madrilenya" fruit de la rebaixa fiscal. En mig any, les donacions es van disparar de 2.347 a 13.852.

No obstant, el responsable de política fiscal de Pimec, Joan Boscà, considera que els avantatges impositius de Madrid s'han convertit en un potent atractiu per a grans patrimonis, en què els quatre punts de diferència en la quota del tribut de Donacions en comparació amb Catalunya "tenen un efecte molt important en la quantitat que cal pagar, cosa que ha provocat que en molts casos s'hagin decantat per comprar patrimoni a Madrid".

MÉS INGRESSOS A CATALUNYA
El responsable de CCOO de Catalunya, Joan Coscubiela, apunta en la mateixa direcció. "S'estan fent donacions en forma d'inversions en patrimoni a altres comunitats autònomes". No obstant, el règim fiscal més desfavorable de Catalunya no impedeix que la recaptació per aquest impost a l'autonomia incrementi més del 10% anual. Els 577 milions d'euros recaptats el 2005 van suposar un increment del 14,5% respecte al 2004, segons un estudi elaborat pel sindicat. El pressupost del 2007 ja preveu que els ingressos per donacions i successions arribin als 795 milions.

El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha demanat al ministre Pedro Solbes que posi fre a la subhasta de rebaixes fiscals de les comunitats autònomes i estableixi unes regles mínimes que siguin homogènies. Castells va admetre recentment, en unes declaracions a Catalunya Ràdio, que existeixen trasllats d'herències a altres autonomies, encara que no arriba a la magnitud d'una deslocalització.

CARRERA A LA BAIXA
La carrera en la rebaixa de l'impost de successions es va iniciar al País Basc i Navarra, que van forçar Cantàbria i la Rioja a seguir el mateix camí per evitar el trasllat de patrimonis i d'empreses. Posteriorment, l'exempció fiscal s'ha estès entre les autonomies governades pel PP.

La modificació del tribut a Catalunya no seria tan radical com la d'Esperanza Aguirre a Madrid, ja que solament eximiria del pagament els hereus amb unes rendes baixes i, en el cas de la vivenda habitual, i deixaria amb un règim molt semblant les grans empreses familiars. Segons el Govern català, la reforma beneficiaria el 80% dels contribuents.

Com a exemples de l'impacte de la reforma de Madrid, en el traspàs d'un negoci familiar valorat en 360.000 euros, l'hereu s'estalvia més de 70.000 euros.

L'Institut de l'Empresa Familiar (IEF) ja ha mantingut contactes amb Castells i el president José Montilla per parlar sobre la futura reforma de l'impost de Successions i Donacions. El lobby en el qual es troben les grans famílies empresarials catalanes planteja la necessitat d'equiparar aquest tribut amb les comunitats que l'han deixat solament com un registre simbòlic.

EMPRESES FAMILIARS
La proposta del líder de CCOO d'augmentar el termini en el qual les empreses familiars han de retornar la bonificació fiscal en el cas de venda --situat ara en cinc anys per mort i 10 anys per a la resta-- ha suscitat el rebuig radical dels empresaris. Javier Quintana, director d'estudis del IEF, adverteix que una reforma en aquesta direcció "generaria moviments de patrimonis" a la recerca de condicions més bones.

Per Joan Boscà, existeix el perill de retrocedir a la situació anterior a la reforma del 1996, quan "moltes empreses van haver de tancar pel deute que generava l'impost de successions", que va qualificar d'"injust", especialment en les transmissions de pares a fills.

En canvi, Coscubiela defensa l'enduriment de les bonificacions per evitar que determinades famílies la utilitzin com un "enriquiment personal quan prenen la decisió de vendre l'empresa". Segons el seu parer, el Govern "s'ha de plantejar si vol portar a terme una política fiscal igual que la de la dreta en un tema clau. Per imitar Esperanza Aguirre, val més que aquesta competència sigui estatal".

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=426517&idseccio_PK=1009