02/05/2011 - Política - Anàlisi. Comunitat de Madrid - Esperanza a la tercera

AVUI
Política
Anàlisi. Comunitat de Madrid
Esperanza a la tercera
Publicat 02/05/2011
David Portabella
Madrid

ANÀLISI

Comunitat de Madrid

Aguirre busca el tercer mandat a la comunitat de Madrid davant la revelació de les primàries socialistes, Tomás Gómez

El candidat del PSOE es va atrevir a desafiar Rodríguez Zapatero fins a derrotar la preferida de Ferraz, Trinidad Jiménez

L'aguirrisme abraça rebaixes d'impostos i privatitzacions mentre el titular de Transport ignora el ‘metrobus'

Aguirre ha elevatel llistó moral respecte el valencià Camps presumint en el PP de llistes netes del cas Gürtel

El gran temor a la seu socialista del carrer Ferraz de Madrid era que les autonòmiques del 22 de maig es convertissin en un plebiscit sobre José Luis Rodríguez Zapatero. Però si en una comunitat és possible votar el PSOE i rebel·lar-se contra el president espanyol, aquesta és Madrid. Abans d'abraçar les primàries com la panacea per triar el seu successor, Rodríguez Zapatero va jugar –amb les enquestes a la mà– a desoir la militància i a imposar la ministra Trinidad Jiménez com el millor rival per destronar la popular Esperanza Aguirre, que governa Madrid amb majoria absoluta des del 2003. Quan Rodríguez Zapatero ni havia dit adéu, l'exalcalde de Parla i líder del Partit Socialista de Madrid (PSM), Tomás Gómez, es va atrevir a desafiar La Moncloa i l'aparell de Ferraz i va forçar unes primàries en què va derrotar Jiménez amb el 51,7% dels vots. Després del seu cop de puny intern, però, el repte és ara destronar una Aguirre favorita per renovar la tercera majoria absoluta.

Tot i no acariciar el poder des del 1995 amb el mandat de Joaquín Leguina, el trauma electoral del PSOE a Madrid va néixer el maig del 2003. El PP, per primer cop amb Esperanza Aguirre de cap de llista, quedava a un escó de la majoria absoluta i enfilava el camí de l'oposició davant l'embrió del bipartit PSOE-IU. Per sorpresa, dos diputats del PSOE, Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez, van saltar al grup mixt forçant una reedició de les eleccions a l'octubre. La revàlida va rescatar Aguirre, que va canviar un futur de quatre anys a l'oposició pel que ara és passat de lideressa des del 2003 i per ser la primera presidenta d'una comunitat. El triomf d'Aguirre va dinamitar la federació socialista madrilenya fins que Tomás Gómez, l'alcalde més votat de l'Estat (74% dels vots a Parla el 2003), la va rescatar de l'orfandat en què la deixava Rafael Simancas.

El rebel Gómez lluita contra el regnat de vuit anys en què Aguirre ha fet de Madrid la “regió business friendly”, com a ella li agrada dir lluint els seus estudis a l'Institut Britànic. Vuit anys en què Aguirre ha abanderat les rebaixes fiscals fins a ser pionera en l'eliminació de l'impost de successions i a presumir del tram autonòmic més baix de l'IRPF.

Desgravació única per hipoteca

La fe liberal arriba al paroxisme: si la resta de les comunitats debat l'abast de l'ajust, Madrid és l'única amb els comptes en equilibri i es permet pagar pel seu compte la històrica deducció per compra de pis que Rodríguez Zapatero va abolir a l'Estat espanyol l'1 de gener. Així que els madrilenys són els únics que es desgraven a l'IRPF una nova hipoteca. El dogma liberal d'Aguirre, devota del Partit Republicà i del Tea Party, s'estén a serveis públics com sanitat i educació, on impulsa una semiprivatització que PSOE i IU veuen com el pròleg al copagament. Aguirre ho nega i el 22 de febrer va acudir al públic Hospital Clínic de Madrid perquè li fos tractat un càncer de mama en embrió. Dies després de l'operació refeia l'agenda amb un xat en què confessava: “Mourinho és sensacional. Sóc de Mou a mort”. L'oposició, però, validava el menyspreu d'Aguirre pels serveis públics quan el titular de Transports, José Ignacio Echeverria, va demostrar desconèixer la targeta de 10 viatges en vigor fa una dècada. “El metrobus no existeix”, va dir. De l'anhel privatitzant d'Aguirre no n'escapen els mitjans de comunicació: “Tinc el desig de privatitzar Telemadrid”.

Aguirre no és immune a la trama Gürtel, que va esclatar el 2009 i que a Madrid s'ha cobrat la dimissió de l'exconseller d'Esports Alberto López Viejo i dels alcaldes de Pozuelo, Bohadilla i Arganda. Però Aguirre demana perdó i eleva el llistó moral respecte al valencià Camps: “Amb el lògic respecte a la presumpció d'innocència penal, crec que quan un jutge sospita que un polític ha utilitzat el seu càrrec per al seu projecte personal existeixen responsabilitats polítiques que cal substanciar i així ho hem fet al PP de Madrid”. I això en una legislatura on ha planat l'estira-i-arronsa amb l'Ajuntament de Madrid per la presumpta xarxa amb què la comunitat espiava la mà dreta de l'alcalde Gallardón, Manuel Cobo, que ho ha titllat de “gestapillo”.

Si el 2007 el PP es va imposar per 600.000 vots al PSOE (67 escons per 42 del PSOE i 11 d'IU), el 22 de maig obre el dubte de si Aguirre patirà fugues pel flanc espanyolista d'UPyD i Rosa Díez emergirà de quart partit. Per exhibir fe en l'èpica, Gómez va penjar a la seu del PSM a Callao un retrat seu en un cartell cinematogràfic com si fos el protagonista d'Invictus, en una subtil al·lusió a no ser derrotat ni per Rodríguez Zapatero. El polític atlètic que va començar treballant de socorrista a la piscina de Parla és l'últim salvavides al qual s'aferra el PSOE perquè a la tercera no guanyi de nou Esperanza.

L'as liberal

Esperanza Aguirre Gil de Biedma és comtessa consort de Murillo i l'as més liberal del PP el 22 de maig. Després de ser ministra d'Educació amb Aznar, Aguirre va ser la primera i única presidenta del Senat i la primera presidenta d'una comunitat, dues fites que sempre acompanyen la presumpció que el seu repte –ara té 59 anys–és ser la primera inquilina de la Moncloa.

Publicat a

* Avui 02-05-2011 Pàgina 11
* El Punt Barcelona 02-05-2011 Pàgina 18
* El Punt Comarques Gironines 02-05-2011 Pàgina 25

Llegir aquí: http://www.avui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/404690-esperanza-a-la-tercera.html