25/04/2011 - DIARIO CRÍTICO.COM - Catalunya - El mandat d'Artur Mas ja té el seu propi argot que l'identifica

DIARIO CRÍTICO.COM
Catalunya
El mandat d'Artur Mas ja té el seu propi argot que l'identifica
Publicat 25/04/2011
Jesús Conte
Barcelona

La història aporta el seu propi vocabulari. Hi ha expressions que van unides a una època o a un mandat d’un governant concret. Si el franquisme va encunyar expressions com "atado y bien atado", "democracia orgánica" o "conspiración judeomasónica", la transició va aportar paraules com "trencament", "reforma", "primavera democràtica" i "desencís"… Adolfo Suárez parlava de "puedo prometer y prometo" i Felipe González propugnava "el canvi" i "OTAN, de entrada no". Aznar invocava que "España va bien" i el "váyase, señor González". Els governs de Maragall i Montilla van dur a que triomfessin paraules com "tripartit", "dragon khan", "corona d’espines" o "català emprenyat".

Poc més de cent dies de mandat del govern d’Artur Mas han estat suficients per instal·lar al llenguatge periodístic una sèrie d’expressions i de paraules associades a aquest moment concret. Així "el relat" que vol imprimir la Generalitat per tal de visualitzar un nou estil del "govern dels millors" on, independentment que algun "currículum" de vicepresidenta hagi estat inflat, té molt clar que hi ha "línies vermelles que no es poden traspassar". Tot un advertiment a un govern central al que es demana "lleialtat institucional" en matèria de finançament, com ara els 1.450 milions del "fons de competitivitat". Un cop celebrades les eleccions legislatives i amb un "front comú" de les forces polítiques catalanes serà l’hora d’exigir el "pacte fiscal", eufemisme sota el que es reclama l’equivalent al "concert econòmic". Mentrestant es demana una "oposició responsable" davant un Pressupost que es reduirà un "10 per cent".

Un cop fet "el canvi" que el va dur a guanyar les eleccions, Mas i el seu equip es van trobar "la caixa buida". Una realitat dramàtica que l’obliga a "fer els deures" i a aplicar una "tisorada" o una "retallada" als comptes públics per tal de reduir el "dèficit". Una sortida per garantir el manteniment de "les polítiques socials" seria impulsar "el copagament" a la sanitat, però s’ha desestimat. La necessitat d’obtenir recursos immediats per pagar les nòmines dels funcionaris, quina plantilla "s’aprima" també amb la reducció de "càrrecs de confiança" i d"eventuals", ha dut a reeditar l’emissió de deute amb els anomenats "bons patriòtics" inventats pel govern tripartit. Això no treu que malgrat les dificultats, el govern hagi tirat endavant la pràctica supressió de "l’impost de successions". D’explicar aquestes mesures tenint cura que la "política comunicativa" no grinyoli se’n cuida el "portaveu" i és que la nova administració catalana vol propiciar les condicions òptimes perquè l’empresariat generi riquesa mitjançant incentius fiscals i condicions laborals "business friendly".

Ara és un govern "bipartit" de Convergència i d’Unió, però amb "assessors　externs" que no cobren. La comissió d’"experts" presidida per Salvador Alemany, per a temes econòmics, i la de sanitat, amb Miquel Vilardell, aporten receptes per "sortir de la crisi".

L’administració del dia a dia no treu que el govern mantingui la defensa de la identitat nacional, amb uns horitzons "sense límits". Tot i que "la independència" pel que es veu "ara no toca", segons ha quedat palès en votació parlamentària, les "consultes sobiranistes" com la del "10-A" a Barcelona han expressat el "dret a decidir" una Catalunya "en plenitud" de la mateixa manera que s’apunta un corrent significatiu de "desafecció" envers Espanya.

Hi ha quatre anys per davant i tot ha de seguir el seu ritme. Després d’esforços no previstos abans s’ha eliminat la limitació dels "80 per hora" a les rodalies de Barcelona, s’ha aplicat "tolerància zero" als okupes i grups violents, el departament d’Ensenyament elimina la "setmana blanca", es carrega la "sisena hora" de classe i llença el globus sonda del retorn als "uniformes escolars".

Tot això succeeix a Catalunya en un context polític i econòmic-social on el que prima és la "reforma laboral", la possibilitat que l’economia espanyola sigui "intervinguda" per la UE, que aniria al "rescat" del sistema financer, ara ocupat en passar "test d’estrès", requerir fons públics del "FROB" o crear "bancs tòxics" que descarreguin "totxos" del seu passiu.

Llegir aquí: http://www.diariocritico.com/catalunya/2011/Abril/noticias/266581/terminologia-argot-mandat-artur-mas.html