14/04/2011 - EL TRIANGLE - Opinió - Riure per no plorar

EL TRIANGLE
Opinió
Riure per no plorar
Publicat 14/04/2011
Jaume Reixach

Aquest país fa riure (si no fes plorar). L’espectacle de dimecres passat al Parlament de Catalunya és dels que fan època: el president de la Generalitat “s’amaga” a l’hora de debatre les esmenes a la Llei de la independència presentada pel subgrup de SI, de la mateixa manera que, fa uns quants dies, es va “amagar” a l’hora d’anar a la seu d’Òmnium Cultural per votar “sí” en la consulta sobre la independència. I el pare-fundador de CDC, Jordi Pujol, es reconverteix amb entusiasme a la via independentista i, al cap de pocs dies, -un cop la gent, il·lusionada, s’ha mobilitzat per participar en la consulta de Barcelona- rectifica tot d’una i diu que ara aposta... pel “pacte fiscal” (!?).

Quan, l’any passat, el conseller Antoni Castells va llançar l’emissió de “bons patriòtics”, li van caure crítiques i conyes a dojo des del cantó convergent i des de la seva entusiasta “claca” mediàtica. El Govern de “Sant Artur Mas”, després d’anunciar que renuncia a l’impost de successions amb caràcter retroactiu, posa en circulació una segona emissió de “bons patriòtics” i la “premsa seriosa” ho troba molt bé i ho considera un èxit.., malgrat que els costos d’intermediació que cobra la banca són d'escàndol.

Aquí, el conseller “Boig” Ruiz endega una trinxada sense precedents del sistema sanitari públic, els professionals, els sindicats i els usuaris surten indignats a manifestar-se a la plaça de Sant Jaume… i el periodista Enric Juliana s’empassa, tota sencera, la metàfora del “català emprenyat”. Aquí, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, proposa la ridícula i retrògrada mesura d’uniformar els estudiants… i encara hi ha tertulians i articulistes que s’ho prenen seriosament.

El president José Montilla ja va advertir de la creixent “desafecció” dels ciutadans envers la política i els polítics. En només tres mesos, el “govern dels millors” ha aconseguit pujar el llistó del Tripartit: de la “desafecció” hem passat a l’estupefacció, la indignació i la incredulitat... fins arribar a l'estadi superior de l'humor surrealista. (El “numeret” de Josep Antoni Duran Lleida i Marta Ferrusola –que s’hi ha jugat la mà dreta- a compte del vot de la vicepresidenta Joana Ortega en la consulta per la independència del 10-A ha estat, en aquest sentit, un “gag” genial).

Llegir aquí: http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2011/04/riure_per_no_plorar_22173.php