Una opinió més.

La llei de ‘successions’ o d’espoliacions?

Fa una bona temporada que quasi diàriament a la premsa “capitalina”
surten escrits queixant-se de l’espoliació que existeix a Catalunya per
part del govern “tripartit” de titelles a la Generalitat quan apliquen
l’impost de “successions” i que sembla que a Espanya només el paguem
els catalans. Serà per allò que a Catalunya, sempre hem lligat els
gossos amb llonganisses? i sense que mai s’hagin donat per al·ludits
aplicant el també deplorable sistema del “silenci administratiu”, que
tots plegats sempre tant critiquen, però només quan estan a l’oposició.

El senyor Pujol quan va debutar com a President de la Generalitat
ens va assegurar que a mai pagaríem més impostos que a la resta
d’Espanya. Jo, cada vegada que llegeixo un escrit sobre aquest penós
tema, em recorda les pel·lícules “en blanc i negre” de gàngsters que
veiem als anys 1930, quan un ciutadà de bona fe arriscava els seus
diners, treballava com un negre -per viure com un blanc com va dir
Samuel E’to- muntant el seu negoci i després de una sèrie de penúries i
sacrificis, arribava a fer-lo rentable. De cop i de volta se li
presentava un gàngster, que mai li havia aportat res, amb els seus
pinxos –com seria el Butlletí Oficial de la Generalitat- i
s’autoanomenava “soci” dient que cada setmana es presentaria a percebre
la seva part dels beneficis.

Però, què se’n pot esperar de l’actual tripartit?. Un exemple:
Després de més de cinc anys de lluita, per fí, l’any 2007 el govern
central del PSOE de Rodríguez Zapatero ens va retornar el seu 66%, del
que va percebre el govern del PP com a impost de l’IRPF sobre les
indemnitzacions que l’any 2000 el govern de CiU va concedir als
Exinternats del Franquisme a Catalunya, per la seva estada a Camps de
Concentració o Batallons Militars Disciplinaris de Treballadors, també
per motius polítics, per desfer el greuge comparatiu amb
l’indemnització que va concedir l’any 1990 el govern del PSOE de Felipe
González d’un milió de pessetes als que havien estat més de tres anys a
les presons franquistes, també per motius polítics, que va quedar
lliure d’aquest impost. D’acord amb les instruccions que vaig rebre del
President del govern central quan vaig reclamar-li el per què només ens
retornaven el 66% (em va contestar dient que el 33% restant el teníem
que reclamar –els més de 50.000 catalans afectats- a la Generalitat)
que és qui ho va percebre al seu dia… doncs ha passat el 2008 i estem a
mitjans del 2009 i el més calent… a l’aigüera, perquè continuen fent-se
l’orni. Mai han contestat cap de les reclamacions que els hem fet
arribar, ni la del f 2007 a través del Síndic de Greuges.
Si això ho fan amb els que “sobre el paper, erem dels seus”, que no
faran amb els “propietaris” o amb el “burgués, insaciable y cruel”.

Ja sabeu a qui NO calia votar a les eleccions del dia 6 i
següents! Feu-ho només al partit polític que al seu programa asseguri
que anul·larà una cosa i retornarà l’altre.


Albert Portell i Camps

Vic

http://www.osonacomarca.com/index.php/weblog/comments/en_public_11_juny_2009/