27/02/2011 - Economía - Andreu Mas-Colell: “El deute heretat ens frena una política ferma d'inversió pública

AVUI
Economía
Andreu Mas-Colell: “El deute heretat ens frena una política ferma d'inversió pública
Publicat 27/02/2011
J. Armengol / M. Moreno
Barcelona

“Eliminar l'impost de successions implica perdre només 145 milions el 2011”

“No exigirem més sacrificis addicionals als funcionaris”

“Si les caixes esdevenen fundacions, millor que tinguin la seu aquí”

Hem de tendir cap al model alemany en les transferències fiscals entre comunitats"

Castells va fer la seva feina, amb bon sentit d'economista, però no va tenir les mans lliures”

Prudència i austeritat són dos conceptes clau per al conseller d'Economia, tant pel que fa al que serà la seva gestió com a la mateixa expressió de les seves idees. Calibra les paraules com, ben segur, haurà de mesurar el pressupost: amb cautela extrema.

Vostè s'ha trobat amb una conselleria fonamental. A la vista de la situació, creu que el llegat de l'anterior conseller indica una mala gestió o, per contra, opina que Castells no tenia marge per fer gaire més?

El conseller Castells va fer la seva feina com pertocava i amb un bon sentit d'economista. No obstant això, no era, ni jo ho sóc tampoc, un agent lliure, perquè estem en un procés macroeconòmic que ens deixa pocs graus de llibertat i formem part d'un govern. Però crec que jo tinc més sort que ell. Pertanyo a un equip homogeni, amb un president que em dóna instruccions clares, i sento totalment que se'm dóna suport. I aquesta és una situació més favorable que la seva. El 2010, Castells devia veure la necessitat d'un ajust, però no sé, de fet ho dubto, si va tenir les mans lliures o si va rebre instruccions per fer-lo.

Quan va acceptar el càrrec, sabia que seria el primer conseller que faria un pressupost restrictiu?

Sí, n'era conscient. No va ser cap sorpresa i és perfectament clar que l'ajust s'havia de fer, i que de fet s'hauria hagut de començar abans. Quan col·loques bons al 7,75% és evident que hi ha una situació difícil que has de redreçar.

Com serà la nova emissió de bons? Serà un crèdit sindicat? Quin interès tindrà i quina comissió rebran els bancs?

No puc precisar encara, perquè totes les opcions estan obertes, però volem que sigui idealment a tres anys; en qualsevol cas, procurarem que sigui a llarg termini. Buscarem que hi hagi la millor estructura possible entre termini i tipus d'interès.

Una de les mesures anunciades és el cens emfitèutic en algunes infraestructures hospitalàries. Això passa per la transferència de la titularitat dels hospitals a la Generalitat. S'ha avançat en aquest aspecte?

El cens emfitèutic podria ser una part d'un paquet de rendibilització d'actius, junt amb altres operacions. La titularitat dels hospitals, en canvi, he de dir que està una mica verda, però en algun moment la transferiran, perquè fa més de 30 anys que la Generalitat està invertint recursos i prestant serveis en aquests edificis i no té cap ni peus que no en tingui la titularitat. El traspàs està recollit a l'última ponència del Pacte de Toledo.

S'ha dit que la sanitat rebrà una bona part de les retallades.

Vull puntualitzar que jo només he fet esment de la sanitat per especificar la importància del seu pes en el dèficit. Ara bé, la sanitat és central i s'haurà d'ajustar molt, després de la despesa extraordinària del 2009, que va eixugar dèficits anteriors. Però la retallada afectarà tots els departaments.

Però hem de patir per la universalitat d'algun servei? Hi ha res intocable?

Em remeto al fet que estem elaborant el pressupost. Hi ha moltes limitacions legals sobre el que es pot fer o deixar de fer, i totes les garanties que són a la llei es respectaran. El que ha de ser universal ho serà.

El govern anterior va utilitzar el mètode alemany per finançar infraestructures. Seguiran aquesta línia?

De moment, continuarem pagant, però no emprendrem iniciatives noves, perquè els compromisos de pagaments d'infraestructures per un mètode o altre representen quantitats molt elevades i això és un deute heretat. Durant un temps no podrem reprendre amb força la política d'inversions públiques. Estem examinant alguns contractes per intentar reestructurar els pagaments pendents, però tenim un marge petit.

Podria concretar el “finançament singular” que correspondria a Catalunya.

Encara que comencéssim des de zero ja tenim un greuge. El fons de competitivitat ja no és als pressupostos, quan havia de ser-hi, i estem parlant d'uns 1.300 o 1.400 milions. I durant l'elaboració del model de finançament vigent, el fons de competitivitat va ser clau perquè recollia el plus que es deriva de fer un esforç fiscal superior a la mitjana. Començarem a treballar el pacte fiscal ara i intentarem que hi hagi una posició tan unitària com sigui possible, però no serà fins després de les eleccions generals quan el negociarem amb qui governi. Qui vulgui comptar amb el suport de Catalunya sabrà que això és el que posem sobre la taula.

En quina mesura es reduiria el nostre dèficit fiscal?

La meva opinió particular és que no l'eliminaria completament. Però també crec que des de Catalunya s'estaria disposat a finançar la part que ens toqui de l'estructura de l'Estat i que hi hagi uns fons de coherència interterritorial. Però la contribució actual és desproporcionada. Hauríem d'anar cap al model alemany, que limita els percentatges de transferències fiscals.

L'oposició i part de l'opinió popular veuen inoportú eliminar l'impost de successions.

L'impacte no serà tan gran com s'ha dit, perquè ja s'havia fet una reforma. Si l'eliminem, els ingressos cauran, com a màxim, uns 145 milions aquest any i uns 100 el 2012. Dit això, és cert que preferiria complir-ho en una situació econòmica millor. Tot, però, empeny a fer-ho, perquè està en joc la nostra credibilitat. El nou govern ha de demostrar que compleix escrupolosament els seus compromisos. La necessitat de col·locar deute i la visió que en tingui el mercat obliguen a fer-ho.

El govern té pensades alternatives per substituir aquests ingressos, per exemple amb d'altres impostos?

No, però altres mesures que són a l'agenda, com ara la retirada del recàrrec del tram autonòmic de l'IRPF, es condicionaran a la represa econòmica.

Es pot avançar alguna cosa del pressupost?

El procés no està acabat i ha d'entrar en la negociació del pla econòmic i financer a Madrid. Tenim una filosofia que, per exemple, preveu que no hi hagi mesures addicionals a les que es van prendre l'any passat respecte al sou dels funcionaris.

En el tema de les caixes, prefereix que esdevinguin fundacions o el manteniment de l'estatus jurídic de caixa?

La posició del govern és el manteniment de les caixes. En el cas de la més important, s'ha aconseguit que creï un banc però mantenint l'estructura de caixa, i això és una bona fórmula. Però si es creen fundacions, seran benvingudes i espero que estiguin arrelades a Catalunya.

Hem perdut uns quants actors financers i les exigències que se'ls plantegen no ajuden gaire perquè circuli el crèdit. Quina serà la política des del govern per obrir-ne l'aixeta? Quin serà el paper de l'ICF?

El que sí que puc dir és que volem que l'ICF tingui més capital. Si necessitem més equilibri fiscal és per a aquest tipus d'accions, que ara no podem dur a terme seriosament. Pel que fa al crèdit, reconeixem la tensió i som molt sensibles al tema. Però tampoc cal ser tan dur en el diagnòstic. Hi ha una caixa important i altres institucions financeres amb seu a Catalunya. Fóra bo que el sector català mantingués el mateix pes financer que abans de la crisi.

Precisió acadèmica
Tenir damunt la taula temes de la màxima rellevància el fa ser primmirat fins a la filigrana a l'hora de matisar les preguntes i escandir les respostes. Mas-Colell té en marxa l'elaboració d'un pressupost quirúrgic, el disseny de la nova emissió de bons de la Generalitat i la tutela no intervencionista del que haurà de ser el nou mapa financer català.

Publicat a

* Avui 27-02-2011 Pàgina 16
* El Punt Comarques Gironines 27-02-2011 Pàgina 32

Llegir aquí: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/375936-andreu-mas-colell-el-deute-heretat-ens-frena-una-politica-ferma-dinversio-publica.html