08/02/2011 - TRIBUNA.CAT - Crònica - Economia - Pacte fiscal català, interès de país o promesa electoral?

TRIBUNA.CAT
Crònica - Economia
Pacte fiscal català, interès de país o promesa electoral?
Publicat 08/02/2011
Barcelona

En campanya electoral es fan moltes promeses. Algunes d'impossibles, d'altres, contradictòries amb l'estructura política en què actua el govern al qual aspiren els partits, i d'altres ben possibles. D'entre totes, n'hi ha que serien més fàcilment assolibles si el partit que ha de governar actua amb allò que a Catalunya anomenem sentit d'estat, un concepte que ha estat utilitzat amb una ambigüitat de manual. CiU ja ha deixat clar que suprimirà l'impost de successions, essent conscient que no és el millor moment per a fer-ho -coincideix amb la pressió del govern espanyol per reduir la despesa pública de les comunitats autònomes-, i assumirà una pèrdua d'ingressos a través d'aquest impost d'uns 200 milions d'euros.

CiU també s'ha compromès a aconseguir un pacte fiscal català després de les eleccions espanyoles, que podrien ser, a tot estirar, el març del 2012. Aposta per un pacte fiscal en la línia del concert econòmic, però mantenint certes quotes de solidaritat amb la resta de territoris de l'Estat. I també té clar que l'assoliment de la millora del model de finançament que tot just ha entrat en vigor aquest gener del 2011, depèn gairebé exclusivament, sinó exclusivament, de l'aritmètica electoral de Madrid. Si el PP té majoria absoluta, o qui sap si el PSOE, CiU no tindrà la clau de la governabilitat al Congrés dels Diputats, de manera que la pressió que podria fer per demanar més diners a Madrid per la via de gestionar tots els impostos seria nul·la. Per contra, la federació nacionalista podria collar un d'aquests dos partits, o potser tots dos si els resultats són ajustats, i proposar un intercanvi, un peix al cove de gran abast.

Ara bé, de moment, sembla que CiU vol fer aquest camí tota sola, malgrat que ERC va oferir-los el seu suport en campanya i segueix fent-ho ara per fer un front comú català en matèria econòmica. És evident que si CiU se'n sortís tota sola amb aquesta negociació seria un èxit de valor incalculable, però per al país, probablement seria un èxit més gran si els partits catalans s'unissin per anar a Madrid a explicar que Catalunya segueix essent el motor econòmic de l'Estat espanyol, i que si la locomotora frena en sec, la resta de vagons xocaran. Però CiU va rebutjar la creació d'una comissió d'estudi al Parlament, proposada per ERC, que aplegués partits i experts en finançament per bastir un full de ruta i un projecte.

Mentre el març del 2012 no arriba, el president de la Generalitat resta a l'espera del veredicte de la Moncloa sobre el pla de retallada de la despesa pública a Catalunya per assolir els nivells de reducció de dèficit a què obliga Brussel·les. La nota que tregui el govern català en aquest primer examen serà un bon indicador.

Llegir aquí: http://tribuna.cat/croniques/economia/85/94203-pacte-fiscal-catala-interes-de-pais-o-promesa-electoral