17/01/2011 - CATALUNYA PRESS - La viabilitat de l'estat de les autonomies

CATALUNYA PRESS
La viabilitat de l'estat de les autonomies
Publicat 17/01/2011
Francesc Moreno, director d'Eldebat

Aquests dies s'ha iniciat un debat polític i mediàtic sobre l'estat de les autonomies. El debat s'ha originat per unes declaracions de José María Aznar on qüestionava la seva viabilitat. És una tesi que l'expresident espanyol ha reiterat en nombroses ocasions, però aquesta vegada les seves paraules han tingut un major ressò per la situació de crisi econòmica i l'augment del dèficit.

Les declaracions d'Aznar han estat respostes des de CiU, amb atacs al Govern central. Diversos rumors apunten que el Govern espanyol estaria estudiant mesures de contenció de la despesa pública - inclòs el de les autonomies- i d'incentiu de l'activitat econòmica, que inclouran una liberalització d'horaris comercials i més mesures de coordinació entre les comunitats entre si i l'estat.

Una reflexió seriosa sobre aquests temes excedeix les possibilitats d'un article d'opinió, però sí que vull enumerar alguns dels meus punts de vista:

A. Discrepo totalment d'Aznar. No combrego amb l'opinió que un estat centralista és més eficaç que un de descentralitzat. De fet, els estats occidentals més dinàmics tenen estructures federals. Sembla que els ideòlegs de la dreta s'han enamorat de la Xina i s'han oblidat dels Estats Units, Alemanya o Canadà, entre d'altres.

B. És cert que davant d'un poder econòmic global és necessari extremar la capacitat de resposta política. Això exigeix seguir construint Europa i, per tant, disminuir el poder dels estats. A Espanya la construcció d'un estat federal espanta determinades elits econòmiques i polítiques, que temen perdre poder per dalt (Europa) i per baix (comunitats autònomes).

C. A Espanya la construcció d'un estat federal racional exigeix reflexionar sobre les ineficiències de l'actual model autonòmic. Massa duplicitats, moltes de les quals provocades pel manteniment d'organismes i competències a nivell central en matèries pròpies de les autonomies. Però també massa irresponsabilitat per part de les autonomies, acostumades a gastar i a no tenir la ingrata tasca de regular i recaptar els grans impostos. I l'estat ha d'assumir que no pot tenir el monopoli de la caixa. És com si en un matrimoni només un dels cònjuges té ingressos. Difícil convivència, sobretot en moments d'escassetat.

D. Reformar el sistema de finançament en línia federal és indispensable. S'ha d'establir un repartiment d'impostos raonable amb plena capacitat normativa i recaptatòria per a les comunitats. Més poder sí, però també més responsabilitat política. Una administració que gasta i una altra que legisla i recapta - el que passa ara- provoca manca de responsabilitat política. No és sensat, per exemple, que s'elimini l'impost de successions, o que es disminueixi dràsticament la seva recaptació i, al mateix temps, generar un dèficit públic desbocat i queixar-se del mal estat de les arques públiques.

E. No comparteixo l'opinió de Josep Antoni Duran Lleida que el problema és l'existència de 17 autonomies. Precisament, l'existència d’aquestes 17 comunitats autònomes ha permès crear un poder econòmic i polític a nivell autonòmic interessat en el manteniment de l'estat de les autonomies i la seva aprofundiment en línia federal. No hi ha millor antídot contra les tendències uniformistes que l'existència - a més de les comunitats històriques- de les autonomies de Madrid, València o Andalusia.

F. Cal enfortir els mecanismes de coordinació i negociar objectius comuns de dèficit públic. En l'actual situació la fallida d'Espanya pot arrossegar a tot Europa, igual que la fallida de les comunitats arrossega el conjunt de l'Estat.

Davant la pèrdua de competitivitat europea, davant el poder dels mercats, és imprescindible augmentar la capacitat de resposta política i l'eficàcia econòmica de les administracions, a tots els nivells: europeu, estatal, autonòmic i municipal. És lògic que el debat aflori. La resposta és negociació, coordinació i eficàcia. Igual que cal replantejar-se l'estat del benestar, des dels qui volen que es mantingui i segueixi creixent en el futur- hem de reformar l'estat autonòmic- fins els que creiem en ell. En cas contrari els que volen eliminar l'un i l'altre tindran via lliure. I per aconseguir-ho, millor buscar amics que enemics. No es tracta de recentralitzar, com diu Aznar. Moltes vegades el contrari: es tracta de disminuir el paper de l'estat.

Però les comunitats autònomes han d'assumir les seves responsabilitats i no dedicar-se a construir gegants amb peus de fang per a major glòria dels seus polítics.

La sobirania és un acte en declivi. Cada vegada els estats tenen menys poder i han de compartir més. El que tenen han de exercir amb el màxim d'eficàcia sense nostàlgies sobre un passat que no tornarà. I, si torna, serà perquè les coses han empitjorat molt.

Llegir aquí: http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2011/01/la_viabilitat_de_l_estat_de_les_autonomies_42560.php

Leer aquí: http://www.eldebat.cat/cast/viewer.php?IDN=42971