26/11/2010 - A SABADELL.CAT - Ciutat i política - Josep Rull: “La millor política social és la de crear ocupació, perquè la riquesa surt de la població activa”

A SABADELL.CAT
Ciutat i política
Josep Rull: “La millor política social és la de crear ocupació, perquè la riquesa surt de la població activa”
Publicat 26/11/2010
Alba Soriano
Terrassa

El candidat de CiU a les eleccions argumenta la força que necessita el seu partit per fer front a la crisi global, el canvi de sistema educatiu i el concert econòmic.

Terrassenc de tota la vida, advocat, diputat de CiU responsable de l’àmbit d’infraestructures, mobilitat i planificació territorial al Parlament de Catalunya des de fa set anys i regidor a l’Ajuntament de Terrassa. Però també pare, esportista i admirador de l’escriptor i guionista català Jaume Cabré. Ell prefereix descriure’s com una persona treballadora, afable i entregada a la política perquè és nacionalista i català. Ell és en Josep Rull i es presenta a les eleccions catalanes com a candidat número 16 en les llistes de Convergència i Unió.

A la seva pàgina web ha escrit que té com a repte ser alcalde de Terrassa a partir del 2011.
Sí, és un repte ambiciós, però és el meu repte. Vol dir ajudar a protagonitzar el canvi a Terrassa, després de governar durant 32 anys els mateixos. Terrassa és l’únic municipi dels 23 municipis en què mai no hi ha hagut alternança política. Des de l’any 1979 ha governat el mateix partit. Això fa que es generin unes sinèrgies, unes rutines i conseqüentment Terrassa perd oportunitats, perquè té un govern bàsicament cansat. El que critiquem del govern socialista és que es mouen en un terreny d’impunitat i que, ho facin bé o malament sempre sortiran votats. Nosaltres en volem revelar contra això. Pot haver-hi un canvi. De fet, en aquestes properes eleccions al Parlament, nosaltres tenim la confiança de poder-les guanyar a la ciutat de Terrassa i, per tant, de demostrar en els terrassencs que hi ha prou massa crítica com per permetre que hi hagi aquest canvi. Això suposaria una sacsejada molt important en el dia a dia de la ciutat, perquè voldria dir obrir les finestres i fer-hi que hi passi l’aire fresc.

Com combinaria la seva activitat com advocat i l’alcaldia de Terrassa amb l’activitat parlamentària?
Una és la que em permet afrontar l’altre. Per l’alcaldia de Terrassa cal tenir plena dedicació. Si jo em dediqués només a la meva activitat privada com advocat, tindria poc temps per assumir aquest repte. Per tant, l’activitat parlamentària el que em fa és alliberar-me políticament i obtenir els recursos per poder afrontar aquest repte. Intento esprémer al màxim les dues responsabilitats. El que sí és més complicat de combinar és si tu ets l’alcalde de Terrassa amb l’activitat parlamentària. Però estant a l’oposició als dos llocs, un et permet fer l’altre. No obstant això, al Parlament he estat el portaveu de política territorial i això m’ha donat la possibilitat de fer moltes coses. Això vol dir dedicar-li molt més temps que els altres, però és un plaer poder ser diputat del Parlament de Catalunya i poder optar a l’alcaldia de la meva ciutat, per tant no em puc queixar absolutament de res.

Nascut i habitant de Terrassa des de fa 42 anys. Ha trobat cap racó especial, a la ciutat?
Jo recordo, sobretot, el Parc de Vallparadís. De fet, encara que quedi carrincló, el primer petó el vaig fer al Parc de Vallparadís! Abans era un lloc brut, lúgubre i insegur. Ara, el Parc del Vallparadís és una de les joies de la ciutat, que tots els terrassencs el mostrem amb molt d’orgull!

Fem un salt a la política nacional. Heu focalitzat la campanya en el Concert Econòmic. Com ho explicaria per a que tots ho entenguem?
Hi ha una constatació evident: Catalunya pateix un espoli fiscal de primera magnitud. En aquest sentit, hi ha tres dades que val la pena recordar. La primera és entre allò que els catalans paguem i allò que ens tornen, que és de 20.000 milions d’euros cada any. Traduït vol dir al voltant dels 2.500€ per català i any. Catalunya té menys beques, menys recursos per serveis socials... És l’única comunitat autònoma on els pares han de pagar la meitat de l’ordinador que els seus fills faran servir a l’escola. Segona dada, el dèficit de Catalunya és el 10% del nostre PIB. Hi ha una sentència històrica del Tribunal Constitucional alemany, suscitada arran d’una denúncia de la regió de Baden-Württemberg, que apuntava el fet que un territori aporti més del 4% del seu PIB al funcionament del conjunt de la República Federal Alemanya pot posar en risc la cohesió social, el benestar i el desenvolupament econòmic d’aquell territori. A Catalunya estem més del doble d’allò que a Alemanya es considera sensat. Tercera dada. Els catalans paguem un 21% més de mitjana que els ciutadans de la resta de l’estat i rebem a l’entorn de 4’5 % menys que els ciutadans de la resta de l’estat. Davant d’això què proposem? Doncs un concert econòmic, perquè el sistema de finançament que ara s’ha donat per bo s’allunya moltíssim de les possibilitats que donava l’actual estatut. Per tant proposem renegociar el conjunt del sistema i plantegem un sistema de finançament similar al que té Euskadi i Navarra. Vol que Catalunya pogués cobrar tots els seus tributs i després negociar quina és l’aportació que fem en dos conceptes: per pagar les despeses comunes de l’estat (ministeri de defensa, d’afers exteriors, monarquia) i d’altre banda la quota de solidaritat (aquest segon concepte no el tenen els bascos ni els navarresos). Nosaltres, per fer-ho viable hauríem d’aportar aquesta quota de solidaritat, però que evidentment no superés aquell 4%. Darrera reflexió: nosaltres volem vincular en concert econòmic amb el dret de decidir de Catalunya. I aquest dret a decidir considerem que s’ha de desplegar en aquells conceptes que generen el màxim nivell de consens, on més catalans i catalanes s’hi sentin reflectits.

Quins creu que poden ser els possibles pactes, acabades les eleccions?
Nosaltres el que estem demanant als ciutadans és que ens donin prou força com per no haver de pactar amb ningú. Justament atesa la magnitud dels reptes que haurà d’afrontar el nou govern, és a dir, fer front a la crisi econòmica, canviar radicalment el model educatiu per combatre el fracàs escolar, plantejar el concert econòmic, el que necessitem és justament tenir el màxim de força i el mínim de servituds possibles.

Del discurs polític del seu partit m’ha semblat entendre que baixaran els impostos.
Nosaltres parlem de moderació fiscal. En un context de crisi econòmica el que cal és no incrementar la pressió fiscal especialment en aquells que generen la riquesa i els llocs de treball que són, sobretot, els emprenedors. El Tripartit directament, o a través del govern del Zapatero, el que ha fet ha estat incrementar determinats tributs, com per exemple l’IVA, i això és contraproduent, perquè no discrimina entre el nivell de renda i perjudica a tothom per igual. En un únic cas ens plantegem reduir l’impost de donacions i successions, que el bonificaríem fins al 99%. També proposem agilitzar els processos administratius, perquè tenim massa processos burocràtics. D’altra banda, també, volem facilitar l’accés de crèdit a les empreses i a les famílies, així com aplicar-nos la llei d’exigència de la llei de morositat, perquè les empreses no hagin de tancar perquè l’Administració no els paga a temps.

Es poden veure reduïdes les polítiques socials amb aquesta presa de mesures?
La millor política social és crear ocupació. Hi ha una part de política social, que ha estat la prioritat del Tripartit, que és la política social pal·liativa: en el moment en què es perd el lloc de treball, com ajudem en aquesta situació de trànsit. Nosaltres estem per mantenir aquestes polítiques socials pal·liatives, però volem anar a l’arrel del problema. Per això volem crear llocs de treball, perquè la riquesa surt de la població activa.

Passem al terreny personal. Quin és el seu autor preferit i l’últim llibre que s’ha llegit?
El meu autor preferit és Jaume Cabré i un llibre que recomano moltíssim és Les veus del Pamano. Ara m’estic llegint Incerta glòria, de Joan Sales, però això és de cocció lenta!, és un llibre per llegir-te’l durant força temps.

Quins luxes es permet als forats que li deixa la vida agitada de la política?
Al meu fill, és la meva prioritat vital, i a la meva família. El meu fill ara té un any i mig i cada dia que passa és diferent, és nou i és com una aventura. També intento mantenir el tema de l’esport. Em dedico a fer curses de fons. Ara m’estic preparant per un repte, que és la Mitja Marató de Terrassa. L’any passat vaig fer la Mitja Marató de Barcelona i la Marató de Barcelona. El meu altre repte és aquesta cursa de Terrassa del 16 de gener.

He descobert al seva pàgina web, m’imagino que li agrada el tema d’Internet. Quina relació manté amb les noves tecnologies?
Pateixo! Les noves tecnologies són molt absorbents i et requereixen molt, molt temps. Tenen l’avantatge que són molt interactives, però t’obliguen a dedicar-hi molts esforços. Jo em sento més còmode amb la relació personal amb la gent. Crec que la mirada als ulls de l’altre és tan extremadament reveladora que no podem renunciar-hi de cap de les maneres. Això no podrà ser substituït mai per les tecnologies de la comunicació i la informació.

Llegir aquí: http://www.asabadell.cat/ca/notices/2010/11/_la_millor_politica_social_es_la_de_crear_ocupacio__perque_la_riquesa_surt_de_la_poblacio_acti_12239.php