28/10/2010 - SENTIT COMÚ PER CATALUNYA - “28N: La responsabilitat de tots”

SENTIT COMÚ PER CATALUNYA
“28N: La responsabilitat de tots”
Publicat 28/10/2010
Grup cívic “SENTIT COMÚ PER CATALUNYA”.

Document de reflexió i posicionament del Grup cívic “SENTIT COMÚ PER CATALUNYA” davant les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre.

MOMENT TRANSCENDENT

Els catalans estem davant d’un dels encreuaments més complexos de les últimes dècades, amb el rerefons d’una greu situació econòmica, social i política. Per això, les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 28 de novembre esdevenen transcendents. Les accions i decisions polítiques que s’impulsin a partir de la nova legislatura marcaran els anys més immediats, però, sobretot, el futur de les noves generacions.

A més, la cita electoral arriba en un període en què les grans dificultats coincideixen també amb un greu desànim i desistiment de la ciutadania envers la classe política, els partits i, en certa mesura, també cap a les institucions. Aquest és un fet preocupant que les enquestes anticipen en forma de baixa participació. Deixant de banda els motius que podrien explicar i fer comprensible -però no justificable- aquesta actitud ciutadana, resulta més necessari que mai que els catalans prenguem consciència del moment i de la responsabilitat individual que ens pertoca davant la situació que vivim i a l’hora de participar i exercir el dret de vot.

Cal que els catalans siguem conscients de la importància de les mesures que s’hauran de prendre des del Govern en els pròxims quatre anys i, en conseqüència, de la imperiosa necessitat que el proper Parlament i el proper Govern disposin del màxim nivell de força, legitimitat i confiança que, en democràcia, són atorgades a través de les paperetes dipositades a les urnes electorals.

“SENTIT COMÚ PER CATALUNYA”, com a associació cívica que promou la participació i la incidència de la ciutadania en l’activitat política per a la seva millora i la optimització de gestió pública dels interessos comuns, considera no només una responsabilitat, sinó també una obligació aportar el seu gra de sorra a aquest objectiu amb una reflexió sobre el moment i la situació que vivim i els reptes de futur, a la vegada que creu necessari fer una crida a la participació electoral i a l’exercici responsable i en positiu del vot en els pròxims comicis al Parlament.

SITUACIÓ I REPTES DE FUTUR

Estem immersos en una crisi econòmica de caràcter global, però no podem oblidar que aquesta té a casa nostra unes causes i conseqüències més enllà de l’exclusiva esfera econòmica. Els esdeveniments viscuts en els darrers anys han fet també que estiguem travessant, a hores d’ara, un període d’incertesa social i política amb la pèrdua d’imprescindibles valors de qualitat de vida, convivència i progrés. Per aquest motiu, les solucions de futur cal que tinguin un plantejament temàtic integral i s’ubiquin en el marc territorial d’una Catalunya situada en un món global.

“SENTIT COMÚ PER CATALUNYA” comparteix la idea que si volem un futur econòmicament pròsper i una millor justícia social, cal revisar l’actual model econòmic en el que ens hem desenvolupat en les darreres dècades. És necessari redefinir algunes de les premisses que malauradament s’han seguit en el últims anys i cal ajustar el model a la nova realitat, a fi d’ajustar importants desequilibris que hem acumulat durant els anys de mala praxis. Entre aquests desequilibris, apareixen com a especialment rellevants: el desenvolupament d’un entorn social de drets sense exigència del compliment de deures; el desenvolupament d’un estat de benestar desvaloritzat, en el sentit que no se l’hi dóna valor pel fet que el gaudim des de “sempre” i el considerem com un valor intrínsec de la nostra societat, sense límits –almenys aparentment- i sense transparència en el seu funcionament i costos; la manca d’exigència i de qualitat en el funcionament de l’educació i la formació; la falta de consciència cívica i de la responsabilitat social personal; insuficient foment de l’estalvi i la seva substitució per una promoció excessiva de la cultura de l’endeutament; la incorporació massiva de nova població immigrant sense formació, la majoria, per atendre l’oferta de treball sense oferir un tractament integral a aquest fenomen, alhora que mantenien subsidis a ciutadans autòctons “sense voluntat de treball”; i la manca de foment i suport econòmic a la natalitat i a les famílies.

En referència a la situació de la nostra gestió pública, considerem que el desenvolupament i el creixement del nostre nivell d’autogovern no ha anat acompanyats d’una administració pública adequada i eficient i d’un ús gens auster dels recursos públics. En un context d’inadequat i insuficient finançament per part d’Espanya, a Catalunya s’han sobredimensionat administracions i s’han solapat nivells administratius fent que avui siguem una de les comunitats més endeutades de l’Estat, tinguem greus limitacions de finançament del funcionament públic ordinari, i no disposem de recursos suficients per ajustar i reactivar adequadament la nostra economia i recuperar el creixement.

Per altra part, en referència a l’Estatut aprovat pels catalans i interpretat molt restrictivament pel Tribunal Constitucional, creiem que no permet disposar amb garanties de les eines i recursos econòmics suficients per als nous reptes que ha d’afrontar Catalunya. Per això considerem que cal promoure un pacte fiscal amb l’Estat que ens permeti recaptar impostos, gestionar-los i pagar els serveis que l’Estat ens continua garantint, a més d’una necessària solidaritat que no pot ser il·limitada. No ens hem de posar límits en aquest objectiu, ja que aquesta tasca, de ben segur, es farà des de Madrid. Cal un nou paradigma. I això no vol dir anar en “contra d’Espanya”, sinó a “favor de Catalunya” i cal fer-ho sense constriccions. Ja no ens podem tornar a guiar en “què dirà Espanya” sinó en “què ha de dir Catalunya”.

No podem acabar aquest ràpid repàs de la situació, sense mencionar l’actual situació d’allunyament i de manca de confiança dels ciutadans en els polítics, en els partits i en les institucions de govern. Cal donar una solució a la qüestió, perquè sense recuperar la confiança dels ciutadans en la política i en la gestió pública no serà possible superar l’actual context, i caldran sacrificis per a tothom. I en aquest sentit, els líders socials i els polítics, en primer lloc, n’hauran de donar exemple. Així, cal seguir imperatius com l’eficiència en la gestió, l’austeritat i la transparència en l’ús dels recursos públics; una clara separació de papers entre els parlamentaris i els responsables del poder executiu; una despolitització de les administracions i dels funcionaris; i una resposta política des de les institucions als problemes reals de les persones. En aquest àmbit, volem recordar el document amb el títol “Regeneració política i bon govern” que va aprovar el nostre grup el maig passat i que va presentar i discutir directe i individualment amb els representants dels diferents grups parlamentaris durant el juny i el juliol.

Davant d’aquesta situació, després de profunditzar en la pregunta de quin país volem? creiem que els reptes de futur i prioritats de país pels propers anys s’han de centrar en els següents eixos:

L’ECONOMIA

S’ha de recuperar el creixement econòmic i la competitivitat de l’economia catalana a nivell internacional i aconseguir consolidar una posició econòmica rellevant dins la Unió Europea.

Hem de situar la persona i la seva capacitat emprenedora com a motor de l’activitat econòmica i social, evitant les temptacions intervencionistes dels poders públics i el seu excés de zel planificador. Passar d’una administració omnipresent a una administració facilitadora.

Cal fomentar la creació i el suport a les noves empreses amb valor afegit amb una forta sinergia amb les universitats, centres de salut i recerca, i amb la resta d’empreses del seu sector.

Un altre factor important del nostre desenvolupament econòmic ha de ser la finalització dels inacabats projectes d’infraestructures, prèvia revisió de la seva sostenibilitat i rendibilitat, així com, aconseguir la capacitat de decisió en trens, aeroports i ports.

L’EDUCACIÓ I FORMACIÓ

És imprescindible ubicar el sistema educatiu i la formació, en tots els seus nivells, en el vèrtex de la piràmide de les prioritats del país i de la societat, des del convenciment que només a través de l’educació i la formació és possible incidir en la millora de les oportunitats de les que gaudiran les generacions futures.

El sistema educatiu ha d’estar en estreta relació amb al teixit productiu i donar resposta als reptes de mercat, per poder tenir una força laboral més preparada i unes empreses més competitives. Alhora, la formació tècnica convé que s’emmarqui en una ètica que reforci la cohesió social.

Així mateix, les universitats han de ser centres d’exigència i excel·lència i han de posar remei a la insuficient manca d’aprofitament dels recursos per part dels estudiants.

L’ESTAT DE BENESTAR

Hem de situar les necessitats materials bàsiques de la ciutadania com a eix principal i vertebrador de l’activitat política i institucional, especialment en un moment de greus dificultats econòmiques.

S’ha d’ajustar el nivell de prestacions i dels criteris d’universalitat que han prevalgut fins ara en el model d’estat de benestar. Aquest ajustament ha de servir, no només per garantir la seva sostenibilitat, sinó també per afavorir la seva millora i eficàcia en els casos en què realment és insubstituïble el paper dels poders públics com a elements de redistribució de la riquesa, el reequilibri de la igualtat social, l’afavoriment de la igualtat d’oportunitats i la recuperació dels equilibris intergeneracionals.

S’han de potenciar polítiques públiques per a la plena conciliació de tots aquells elements vitals que necessita una persona per a desenvolupar-se íntegrament, amb especial atenció al suport a la família, en les seves diverses formes actuals.

LA POLÍTICA FISCAL

Cal reduir els tributs complementaris afegits als impostos generals de l’Estat. La càrrega fiscal de la Generalitat col·loca als ciutadans de Catalunya en una situació de desavantatge respecte la resta de ciutadans de l’Estat. Cal que el Parlament i el Govern tinguin consciència de la necessitat que la política d’inversió i de despesa pública han de tenir uns límits perquè aquesta sigui justa i incentivadora, en comptes de restar recursos al consum, a la iniciativa privada, a l’estavi i a l’activitat econòmica en general. L’existència de necessitats de depesa i inversió i d’un dèficit pressupostari no són motius suficients per justificar l’augment dels impostos. A part de produir un efecte negatiu a l’activitat, tothom té necessitats.

Volem recordar a alguns grups parlamentaris, si governen, el seu compromís de reduir l’impost de successions i, de manera molt especial, per als cònjuges supervivents.

L’ACTIVITAT POLÍTICA I GESTIÓ PÚBLICA

L’acció de l’administració pública ha de regir-se pels criteris de racionalitat, eficàcia i eficiència; promovent la seva despolitització i reducció; amb l’aplicació de criteris basats en el cost-benefici en la presa de decisions dels projectes a desenvolupar i impulsar; així com, la cultura de la transparència i el rendiment de comptes. El ciutadà ha de sentir-se escoltat i atès.

Per això, creiem que cal impulsar les mesures fetes públiques per “SENTIT COMÚ PER CATALUNYA” el març passat en el document titulat “Regeneració política i bon govern”, totes elles adreçades a millorar la gestió pública, recuperar el prestigi de la classe política i allunyar el risc de divorci entre ciutadans, polítics i institucions.

UN CANVI DE PARADIGMA MORAL

S’ha d’impulsar, des de l’administració i els poders públics, un retorn i equilibri imprescindible entre el capítol de drets i el capítol de deures de la ciutadania.

Valors com l’esforç, la cooperació, el respecte i la voluntat d’aportar més que rebre, seran bàsics per al desenvolupament en el propers anys.

LA IDENTITAT NACIONAL DE CATALUNYA

Hem de reflexionar conjuntament i de manera serena, objectiva i responsable sobre l’encaix de Catalunya a Espanya. Cal que Catalunya disposi de la capacitat de decisió sobre aquelles matèries i assumptes que l’afecten, ha de disposar dels recursos que legítimament genera per a fer-hi front i estar més presents a la Unió Europea. Catalunya ha d’estar present en els centres de decisió política i econòmica que li correspon per la seva dimensió i projecció.

En paral·lel, “Catalunya endins”, hem de refer l’orgull del país i reafirmar les nostres singularitats i aspiracions, especialment un cop analitzada la retallada de l’Estatut. Cal fer pedagogia en clau interna, ja que, de ben segur, el resultat serà la desaparició de la por a una possible fractura social davant de la voluntat de prendre les seves pròpies decisions.

Manca una visió il·lusionadora del país que pugui convocar i mobilitzar el nostre jovent per construir-hi el seu futur. Sens dubte, també cal canviar aquesta dinàmica.

Aquests reptes són, al nostre parer, els reptes que haurien de monopolitzar l’activitat política i institucional de Catalunya en els propers anys ja que, del seu assoliment, depèn el benestar ciutadà, el reforçament de la cultura democràtica com a eina insubstituïble per a garantir la convivència i el respecte per la pluralitat, i la pervivència de Catalunya com a nació.

TEMPS D’ACCIÓ

Les solucions a l’actual situació econòmica, social i política de Catalunya han entrat en una fase que ja no admeten més ajornaments. Ha arribat el temps de l’acció i cal anar per feina, conscients de les nostres limitacions i possibilitats.

Les eleccions del 28 de novembre han de ser un punt d’inflexió important per començar a fer canviar la nostra situació. Necessitem que dels comicis surti elegit un Parlament i un Govern forts, per poder actuar amb autoritat, determinació, valentia i coratge sense més dilació que el derivat de l’establiment del consens mínim per a la posada en pràctica de mesures de calat que requereixen la suma de quantes més voluntats millor.

Necessitem un govern fort, amb visió, ambició i eficiència que sigui capaç de liderar el procés de presa de decisions i execució de les polítiques públiques.

Necessitem un Parlament fort, amb grups parlamentaris solvents que siguin capaços d’orientar la seva activitat a impulsar una acció legislativa alineada amb l’assoliment de grans objectius i reptes de país i de controlar el Govern en positiu.

La propera legislatura ha de venir presidida per la valentia i el coratge del qui tingui la responsabilitat de governar i també per la generositat i visió de conjunt i de l’interès general de totes les forces parlamentàries. No ens podem permetre que Catalunya es quedi en una situació de permanent immobilisme derivat de l’excessiu atrinxerament ideològic. En resum, ens cal sumar visió, valentia i generositat. El país i la seva gent ho necessiten.

LA RESPONSABILITAT DE TOTS

Però res d’això és possible sense el compromís i l’exercici de la responsabilitat individual de cada ciutadà de Catalunya.

Les actuals circumstàncies, el desànim i el desistiment envers la classe política i els partits no han de suposar una justificació, sinó, més aviat, un incentiu per fer de la participació l’eina dels ciutadans per ser veritables partícips del sistema i enfortir les nostres institucions per a garantir un futur canviant i diferent.

Si volem que les properes eleccions autonòmiques siguin el començament d’un procés de reversió de la situació, hem de fer, com a ciutadans, un pas endavant. Per això, demanem a tots els ciutadans de Catalunya que prenguin consciència del greu moment, assumeixin la seva responsabilitat personal i la tradueixin en una massiva participació electoral el proper 28 de novembre per proporcionar als poders legislatiu i executiu resultants la màxima representativitat, autoritat i legitimitat política per poder afrontar decididament la presa inajornable de decisions.

També demanem a tots els nostres conciutadans un vot reflexiu, útil i en positiu –no en blanc– a favor d’un model de país, de la recuperació econòmica i per tirar endavant un país amb futur per a nosaltres i les futures generacions. Així mateix, considerem que el vot en blanc no és la opció més idònia en la conjuntura actual. Deixant de banda els motius que el podrien fer raonable, és imprescindible que els ciutadans adoptem una posició clara i ferma davant les eleccions al Parlament. En definitiva, un vot “amb sentit comú”.

Als partits polítics i als líders d’aquestes formacions els hi demanem propostes electorals clares i compromisos concrets perquè la ciutadania pugui avaluar les diferents ofertes i decidir en conseqüència. La responsabilitat ciutadana requereix, en aquest sentit, una responsabilitat prèvia dels líders i de les forçes polítiques que no poden situar la campanya en el terreny de la trinxera ideològica, demagògica i buida de contingut. Cal responsabilitat i propostes solvents.

En les elecciones del 28 de novembre, que cadascú -polítics i ciutadans- exerceixi la seva responsabilitat. Aquest cop, no s’accepten excuses.

Llegir aquí: http://www.sentit-comu.cat/document-posicionament-eleccions-2010