21/06/2010 - DIARI DE GIRONA.CAT - Comarques - Entrevista Joan Herrera: «No hem viscut el pitjor de la crisi perquè les solucions que es donen són nefastes»

DIARI DE GIRONA.CAT
Comarques
Entrevista Joan Herrera
«No hem viscut el pitjor de la crisi perquè les solucions que es donen
són nefastes»
Publicat 21/06/2010
LAURA FANALS

Secretari general d'ICV i candidat a la presidència de la Generalitat. Després d'haver estat diputat al Congrés, Joan Herrera (Barcelona, 1971) es presenta ara per primera vegada a les eleccions catalanes, per agafar el relleu a Joan Saura. Critica les mesures per reduir el dèficit impulsades des de Madrid, mentre defensa a capa i espasa una fiscalitat progressiva. Dijous va ser a Girona, on els defensors de Núria Pórtulas el van "rebre" tirant-li deixalles.

A nivell econòmic hem viscut ja el pitjor, o els problemes tot just han començat?

No hem viscut el pitjor perquè les solucions que s'estan donant són nefastes. I perquè a nivell europeu, però també estatal, la retirada d'estímuls econòmics ens situa en un escenari de recessió. I perquè les retallades socials o la reforma laboral en la qual es perden drets fa que haguem d'estar al món competint perdent drets i no competint, per exemple, en recerca i desenvolupament, renovables, estalvi... Per tant, si continuen les polítiques que s'estan fent a Europa i a l'Estat, és possible que vinguin èpoques pitjors.

Quina seria, doncs, la via d'ICV per a sortir de la crisi?

La que han seguit altres països: mantenir els estímuls, recuperar marge de maniobra perdut. Zapatero va fer una reforma fiscal amb la qual va perdre 30.000 milions d'euros, i recuperar aquest marge perdut vol dir una política fiscal progressiva. Abans de fer una reforma laboral, cal reformar el sistema financer per garantir que arribi el crèdit, ja que això és el que ofega les empreses. També cal reformar el sector energètic, fent que hi hagi generació distribuïda, estalvi i eficiència, i que no paguem tant a les elèctriques. I després, si cal, fer una reforma laboral molt diferent, que introdueixi el principi de causalitat en la contractació temporal, i es faci pagar més en les cotitzacions dels contractes temporals. També calen noves estratègies d'estalvi i eficiència, energies renovables, que generin ocupació. Un nou acord verd que reprepresenti noves oportunitats en un context on ara patim la crisi econòmica, però on després patirem la crisi financera i la pujada dels preus dels carburants.

A Catalunya van aconseguir l'augment d'impostos a les rendes més altes. Satisfets, o lamenten no haver pogut anar més enllà?

Nosaltres crèiem que no podíem fer a Catalunya el que estava fent el govern de Zapatero: només retallada de despeses sense política d'ingressos. I ho vam posar com a condició sine qua non. Ens donem per satisfets perquè hi ha un canvi de tendència històrica, ja que l'IRPF havia passat, en democràcia, del 56% al 43%. I és el primer cop que hi ha un govern que diu que per aquí no podem anar. Ens donem més que per satisfets, però no n'hi ha prou. Cal explorar altres elements i garantir la despesa social. Això vol dir, a vegades, reduir despeses supèrflues, i per tant, hi ha sectors on hem de decréixer, entorn a aquelles inversions que no tenen sentit. Cal fer la infraestructura viària necessària, però cal apostar de debò per la infraestructura viària.

Així, els semblen bé les retallades previstes per Foment?

Creiem que sí, que hi ha d'haver moratòries, però res més. Caldria que es replantegessin les infraestructures. En aquest país de nous rics es presumia de ser el país amb més quilòmetres de TAV i d'autovies. Ens ho hem de repensar una mica, pensar amb lògica de futur. I això vol dir una aposta ferroviària, tramviaire, pel transport públic i l'accessibilitat, i una aposta per una mobilitat que no ens faci més dependents del petroli.

Les mesures impulsades des de Madrid tindran repercussions electorals sobre els partits que governen a Catalunya?

No ho sé, però en tot cas, ?nosaltres les estem combatent. No és que les estiguem matisant, sinó que ens semblen un error descomunal. Mentre Europa està amb Hoover, que va ser el president nord-americà que va acabar per retirar estímuls després del crack del 29, els EUA estan amb Keyenes, mantenint la inversió. El que no pot ser és que si el Partit Socialista ha de desertar de l'esquerra, i això és el que està fent Zapatero, que la gent d'esquerres ens donem per vençuts i li obrim el pas a la dreta que arriba per aplicar les seves receptes encara amb més intensitat. Per tant, aspirem que la gent d'esquerres no es resigni.

Se sentirien còmodes pactant amb un PSC així, allunyat de l'esquerra, en el proper mandat?

Nosaltres ens sentim còmodes amb les polítiques. El que plantegem és una sortida de la crisi diferent des de Catalunya, i aspirem a tenir el millor resultat possible per garantir que una sortida diferent de la crisi pugui tirar endavant.

Dóna la sensació que són els únics que defensen reeditar el pacte a tres.

El que defensem és una política d'esquerres. I això només és possible amb una aritmètica, però que aquesta aritmètica s'escorri cap a allò que defensa ICV. Per tant, ho intentarem. I el que defensarem és una sortida social, d'esquerres i ambiental a la crisi. El problema és que ara mateix no només ens volen vèncer, sinó que volen vèncer i convèncer, i a més, que els diguis sí, amén a les seves polítiques erràtiques. Intentarem que no ens vencin, però el que estem segurs és que no ens convenceran.

De moment, però, CiU lidera les enquestes. Estan preocupats?

És possible que CiU governi, no ho vull negar. Però jo no vull pel meu país un president que, abans de mantenir l'escola pública o la sanitat pública, el que faci és eliminar l'impost de successions totalment. I al final és una qüestió d'opcions. Si es vol eliminar l'impost de successions per a les grans fortunes, no és neutre, en un context de crisi. Per això jo crec que el país ha de sortir i expressar que hi ha altres sortides a la crisi. I òbviament preocupa que un Mas que porta un programa econòmic molt liberal acabi governant.

Els casos Millet i Pretòria accentuaran encara més l'alta abstenció prevista?

El que posen de manifest és, en els dos casos, enriquiment il·lícit, i en un cas, a més, relació amb una presumpta vinculació amb el finançament irregular d'una fundació vinculada a CDC. El que hem de fer és denunciar-ho, per això és bo que hi hagi comissions d'investigació. Però també hi ha un risc que la gent es quedi a casa, i això pot fer que els que volen retallar drets encara se n'aprofitin més, perquè volen fer-ho en un moment de desafecció política, on prima la lògica individual i hi ha por. Hem de donar un bri d'esperança, dir que volem sortir amb espais col·lectius i compartits. Si no, les retallades seran brutals, i si no es recupera la política de forma crítica, el que tindrem serà que els que creuen que la política la marquen els marcats i no els votants, acabaran campant com vulguin.

Llegir aquí: http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/06/21/no-hem-viscut-pitjor-crisi/414010.html