15/05/2010 - AVUI.CAT - Societat i tecnologia - 50 anys després de la recuperació, el Dret Civil català és un dels més avançats d'Europa

AVUI.CAT
Societat i tecnologia
50 anys després de la recuperació, el Dret Civil català és un dels més avançats d'Europa
Publicat 15/05/2010
ACN
Audiència de Barcelona

El text "ha servit per tota la legislació posterior a la Constitució del 1978, perquè ha estat l'esglaó imprescindible que ha permès que el Parlament pogués legislar en aquest àmbit"

Un dels anomenats trets diferencials més emblemàtics de Catalunya, després de la llengua i la cultura, és el seu dret civil propi. Durant segles, des de l'època dels comtats catalans, les relacions familiars, de parella, de veïnat i fins i tot econòmiques, han seguit una sèrie de normes i legislacions que han anat adaptant-se als temps i al caràcter dels catalans. Un dels pocs elements característics de Catalunya que els Decrets de Nova Planta del 1717 va respectar, després de la desfeta del 1714, va ser el dret civil, però es va impedir legislar en aquesta matèria i que s'actualitzés la normativa.

Això va fer que fins el 1960 no s'aconseguís agrupar tots els capítols del codi en un sol text, donant-li coherència i actualitzant-lo. Els artífexs d'aquest codi són homenatjats 50 anys després i per condecorar-los a tots ells i a la resta de col·legues el Col·legi de Notaris de Catalunya ha rebut aquest any la Creu de Sant Jordi.

Per commemorar l'anomenada Compilació, el Col·legi organitza fins el juliol un seguit de conferències per tot el territori, cadascuna de les quals tracta sobre un aspecte concret com les successions, els matrimonis o els testaments.

El degà del Col·legi, Joan Carles Ollé, recorda que el Codi Civil actual "no se l'està inventant el Parlament, sinó que és mil·lenari, ve de lluny, amb gran continuïtat històrica amb diferents etapes, en què successives generacions de juristes han fet un gran esforç per conservar-lo i actualitzar-lo en cada moment".

Segons Ollé, el Codi Civil català és dels "més moderns d'Europa", i això es deu en part a la tasca feta per notaris d'una "generació molt brillant i irrepetible" com la de Ramon Maria Roca Sastre, veritable "cervell" de la Compilació i "el jurista més eminent de Catalunya al segle XX", Ramon Faus o Lluís Figa Faura que, a la vegada, van recollir el testimoni de diversos juristes i notaris, com Manuel Duran i Bas, que des de la segona meitat del segle XIX van lluitar per renovar el codi.

Però Ollé explica que la Compilació "no és un fet aïllat que es produís sol, per generació espontània, sinó que ve a ser el punt final d'un llarg procés", ja que el Codi Civil espanyol, aprovat el 1889, tenia molta "força expansiva" i va anar arraconant el català, que estava en "franca decadència" per falta d'actualització i perquè no estava escrit de manera codificada i ordenada, cosa que dificultava la seva aplicació pràctica per part dels juristes.

Compilació aprovada malgrat el franquisme

De fet, els juristes es podria dir que van ser uns dels que van liderar la lluita per mantenir la personalitat pròpia de Catalunya i el text que es va aprovar el 1960 és un "treball valuosíssim' i d'una "gran qualitat jurídica".

"El gran mèrit dels compiladors va ser que, en una situació històrica i política complicada, sense institucions pròpies, van aconseguir fer un text jurídic d'una gran qualitat tècnica, amb una gran feina d'actualització, i van aconseguir que tingués molta més envergadura jurídica de la que molt probablement el règim d'aleshores estava disposat a concedir inicialment", assegura Ollé.

El degà també elogia el paper "determinant" del notari i exalcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, qui amb els seus contactes polítics va aconseguir que les Corts franquistes aprovessin un text molt més ambiciós del que inicialment podien esperar els promotors catalans, que el 1955 van haver de retirar un projecte.

A més, aquell text "ha servit per tota la legislació posterior a la Constitució del 1978, perquè ha estat l'esglaó imprescindible que ha permès que el Parlament pogués legislar en aquest àmbit". D'ençà de la transició, el dret civil català s'està desenvolupant de manera 'molt adequada", amb "equilibri entre tradició i modernitat". "Es mantenen trets característics essencials d'un dret històric però alhora s'està adaptant d'una manera adequada a l'evolució de la societat, la família i l'economia", assegura Ollé, que afegeix que "sense caure en el cofoisme, podem afirmar que és un dels més moderns i innovadors d'Europa" i servirà per tot el segle XXI gràcies a un redactat "envejable".

Seguretat jurídica davant la crisi

Amb orgull, Ollé reivindica el paper dels notaris en aspectes com aquest del dret civil, però també en moments com l'actual de crisi econòmica, en què la seva professió dóna "seguretat jurídica" als particulars a l'hora de firmar contractes privats com per exemple escriptures i hipoteques, ja que en revisen la legalitat. De fet, menys de l'1% dels documents firmats davant de notari acaben en litigis judicials, i per això Ollé reivindica que la seva tasca treu feina als jutjats, en el que qualifica de "justícia preventiva".

De fet, el degà dels notaris admet que potser no s'han sabut explicar davant la societat, que veu la seva feina com a innecessària i cara. Segons ell, hi ha molta desinformació en els costos dels notaris, ja que no tot el que cobren és per ells, sinó que bona part són taxes i impostos que s'han de pagar a altres instàncies, com el Registre de la Propietat.

En canvi, Ollé recorda que el paper dels notaris en el món anglosaxó es limita a donar fe de la firma i la data dels documents, cosa que comporta posteriors pleits. "Allà el sistema ha fallat estrepitosament, i ja li agradaria tenir el nivell de seguretat jurídica que aportem notaris i registradors de la propietat", diu. "Pràcticament cap persona que hagi comprat habitatge i hagi firmat davant notari ha tingut cap problema, a part de la desvalorització, la propietat no perilla, poden dormir tranquils", afegeix.

Justament, la crisi ha afectat directament els notaris. "Les notaries són un bon termòmetre de l'economia i la societat i aquest any s'ha notat un debilitament en l'activitat econòmica i en el sector immobiliari", explica. De fet, algunes notaries han hagut de suprimir llocs de treball de col•laboradors, tot i que hi ha hagut un esforç per mantenir-los al màxim possible.

Llegir aquí: http://www.avui.cat/cat/notices/2010/05/50_anys_despres_de_la_recuperacio_el_dret_civil_catala_es_un_dels_mes_avancats_d_europa_98505.php