21/03/2010 - AVUI - Opinió - A la tres - La crisi sistèmica del tripartit

AVUI
Opinió
A la tres
La crisi sistèmica del tripartit
Publicat 21/03/2010
David González / dgonzalez@avui.cat

La doble crisi originada per la gran nevada que va col·lapsar mig país, la gestió de l'emergència primer, i l'apagada tercermundista a les comarques de Girona després, ha fet tocar fons la valoració pública del govern. En teoria, una gestió adequada de l'assumpció de responsabilitats permetria als tres socis parar el cop. Però és probable que, fins i tot així, la nevada hagi donat el cop de gràcia no només a l'actual govern, sinó a la fórmula dels tripartits d'esquerres com a alternativa als executius monocolors de CiU que van governar 23 anys. Les últimes enquestes ho evidencien: una gran majoria es decanta perquè no es repeteixin els tripartits. Cosa que no significa que el PSC, ERC i ICV despertin aïlladament idèntic rebuig. El cas més clar és el d'ICV, que malgrat concentrar el gruix dels retrets per la gestió de grans emergències, gairebé no pateix desgast a les enquestes. El PSC també manté encara aspiracions de salvar la imatge de Montilla del desori del tripartit. I ERC no renuncia a remuntar -"les enquestes sempre s'han equivocat amb nosaltres"- reivindicant la seva marca en lleis com la de consultes, la del català al cinema o la de la rebaixa de l'impost de successions. De tota manera, la crisi del tripartit no és la crisi de la nevada, o de la ventada, o del foc d'Horta. És una crisi de model, estructural, sistèmica. El tripartit és avui el principal adversari dels tres partits que el van idear com a model alternatiu a CiU. No són només errors de comunicació, de competència de tal o tal conseller o de tensió amb Madrid. És el paradigma el que ha fallat. D'entrada, perquè qui hauria d'haver ostentat el lideratge de referència, el president, mai ha sigut prou autònom del conjunt -incloent-hi, en el cas de Maragall, el seu propi partit-. Això ha invisibilitzat o ha fet de la gestió una quimera. I és la falta d'èxit en el dia a dia, o els èxits a mitges, el que al final ha impedit als tres socis forjar un nou relat de país adaptant-hi el projecte propi de cadascú sense por a diluir-se o quedar-se electoralment a la intempèrie.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 3. Diumenge, 21 de març del 2010

Llegir aquí: http://paper.avui.cat/opinio/detail.php?id=187179