15/03/2010 - Economía - El gran error

Montser Dl 15 Mar 2010, 08:06

EL PERIÓDICO.CAT
Economía
El gran error
Publicat 15/03/2010. També en Edició impresa
XAVIER SALVADOR

Joan Puigcercós i Antoni Castells són generalment dos polítics hàbils. Un, el republicà que mana, està foguejat als bars i la gespa de la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorat a les seus d’ERC de tot el territori català i els seus països limítrofs, que per a ell –diguem-ho de passada– són el mateix país.

L’altre, socialista dissident del corrent majoritari al PSC, està foguejat en despatxos de la facultat d’Econòmiques i després del seu pas per la barcelonina esquerra divina i compondre per a Lluís Llach s’ha doctorat com a governant professional a la Conselleria d’Economia del tripartit.

Tots dos són hàbils i astuts en general, ho van demostrar amb l’impost de successions. Que no significa que ho siguin sempre en particular. Només fa falta fixar-se en el fiasco protagonitzat amb Caixa Girona.

Puigcercós, màxim dirigent d’ERC, ha permès que la seva formació rebutgés des de la diputació la fusió de la caixa amb les de Sabadell, Terrassa i Manlleu. Una espècie de localisme mal entès; molts anys de control convergent, foscor interior i, finalment, una successió mal resolta han propiciat que els de Girona hagin dit, per majoria republicana i convergent, que és millor estar sols que mal acompanyats i que ja es buscaran el pa per sobreviure. Una visió romàntica que econòmicament tan sols se sosté des d’una anacrònica perspectiva: la del romanticisme localista machihembrat amb l’esperit caciquil impropi d’un país solidari, equilibrat, modern i globalitzat.

Castells, que té un cos d’inspectors financers al seu servei coordinats amb els del Banc d’Espanya (és segur que són millors que els que l’empenyen a donar crèdits de l’ICF a les empreses immobiliàries de la família Sanahuja), es va deixar escapar el lideratge de la fusió. I, a més a més, el cop de porta de Caixa Girona demostra que el model de caixes catalanes es construirà malgrat ell. Ni tan sols les caixes públiques van ser disciplinades amb les seves indicacions que, lògicament, no van existir en públic, només faltaria.

Castells i Puigcercós es vanten d’estimar Catalunya. És clar, que els seus errors, accions i omissions fan pensar just al contrari.

Llegir aquí: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=695872&idseccio_PK=1009