11/02/2010 - EMPORDA.INFO - Catalunya - CiU no pot ajudar misteriosament a Zapatero

EMPORDA.INFO
Catalunya
CiU no pot ajudar misteriosament a Zapatero
Publicat 11/02/2010
ALFONS QUINTÀ

Diumenge passat, un important diari de Madrid publicava una enquesta segons la qual un 82 per cent dels espanyols es declarava en contra de la política econòmica del govern Zapatero. Ara bé, només un 37 per cent de la mateixa mostra afirmava creure que el PP ho faria millor.

Per tant, el grup dominant en la societat espanyola és el dels que creuen que estem malament ara (un 82 per cent) i que també ho estarem si puja al poder el PP (un 63 per cent). Com que molts insatisfets no són els mateixos -uns ho són quan miren el present i altres en considerar el futur probable- els descontents són gairebé el cent per cent.

Pel que fa a Catalunya, la cosa no és millor. Dimarts passat vaig publicar una crònica que pretenia resumir el panorama preelectoral català, referint-me als partits dominants. No parlava de roses ni de flors.

Si un suec llegís l'enquesta de diumenge, diria "ja sé quina és la solució: crear un partit a la dreta de la follia ultraesquerrana de Zapatero i a l'esquerra del radicalisme dretà del PP". Això és, efectivament, el que passaria a Suècia, o en tota democràcia digna. Aquí és impossible.

Algunes persones ben intencionades poden pensar que aquest gran buit en el camp de la moderació i del gradualisme ofereix una excel·lent oportunitat per a CiU. Això hauria de ser així. Però no ho és. Avui CDC no és el partit de Ramon Trias Fargas ni de Miquel Roca Junyent, que tenien visions molt antagòniques. Però ambdues eren d'una moderació incomparable amb el radicalisme sobiranista de Felip Puig i de dirigents propers a Artur Mas, que cada vegada se sembla més a Hamlet.

Hi cal afegir el paper nefast de Jordi Pujol, que a tres mesos dels seus 80 anys, no sap ni vol ser un element moderador en res. M'expliquen una gestió, prop d'un ministre, en relació al cas Pretòria i la preocupació perquè pogués afectar a un familiar directe de Pujol, avui resident, sempre o quasi sempre, a l'estranger. Publicar aquests misèries no em causa cap plaer. És més del que ja ha succeït decennis enrera. El problema no és que els periodistes callem encara més -és possible això?- sinó que els polítics no es fiquin en els mateixos pous.

Vistes les coses de lluny, o amb excés d'innocència, semblaria que CiU està obligada a ser capdavantera en la urgent necessitat de lluitar contra la polarització política. Però en mirar-ho de prop, els comptes no surten. A Zapatero, no se li pot oferir la mà gratuïtament, o a canvi d'aconseguir una quota de poder partidista, o per resoldre problemes que no es posen damunt la taula, com va voler fer Pujol, en el seu primer mandat, amb Suárez respecte a Banca Catalana.

Zapatero ha anat tan i tan lluny que només pot ser ajudat si efectua, d'entrada, un canvi de rumb. El primer i principal és reduir el perímetre de l'Estat i de les administracions, frase que se'm va acudir fa anys i que mai no he vist usar a ningú més. No per això penso canviar-la. Implicaria lluitar contra el dèficit públic, amb la corresponent disminució de la despesa pública, ben en particular la basada en el clientelisme.

Cal afegir-hi la baixada de les contribucions socials, en particular de les empreses, que han destruït el teixit productiu i la competitivitat. S'ha de potenciar els organismes reguladors institucionals ja existents ?-com el Banc d'Espanya- i crear-ne d'altres, sense dependència directa de l'executiu, en el marc de l'assumpció de l'autogovern institucional, ja adoptat per la Unió Europea. Cal una reforma laboral realista per crear més llocs de feina, i no per satisfer les cúpules sindicals o empresarials, que només poden ser mirades amb prevenció. Cal una anàlisi detallada, escola per escola, de l'educació pública, sense pensar en una nova llei -l'enèsima-, per aplicar solucions específiques a cadascuna d'elles. S'han de liquidar de les fantasies comunistes en política internacional. Cal destruir el model audiovisual públic, ?substituint-lo per concessions que poden, millor que ara, protegir les llengües minoritzades. Per descomptat, cal millorar la qualitat jurídica i econòmica de les normes de l'executiu, a base de què els alts funcionaris recuperin les seves funcions, avui usurpades per assessors analfabets i servils.

Mas, en canvi, en una entrevista que volia ser solemne, va proposar només tres coses: la supressió de l' impost de successions -ara molt i molt minúscul-, suprimir les ridícules i variables limitacions de velocitat imposades per Iniciativa i que l'Institut Català de Finances avali més crèdits, quan resulta que aquest avui no rep més sol·licituds de les que ja pot atendre. No ens estem quedant sense crèdits, sinó sense empreses per manca de competitivitat. A canvi d'aquestes petiteses, o de favors per sota la taula, mai no es pot donar la mà al sinistre Zapatero.

Llegir aquí: http://www.emporda.info/catalunya/2010/02/11/ciu-no-pot-ajudar-misteriosament-zapatero/68350.html