Saldo retingut (La Caixa) Bloqueig de comptes

El Banco de España es una institución seria donde las haya y a mí no me sorprende que haya respondido. Me hubiera sorprendido lo contrario.

Y te felicito, porque esto es lo que hay que hacer, moverse y dejar de ser conformistas. Y no hay que pararse aquí.

En mi opinión, en éste y en todos los órdenes de la vida, todos y cada uno de nosotros tenemos el deber de poner nuestro granito de arena para solucionar los problemas, sobre todo cuando esos problemas son debidos a prácticas ilegales de quien cree que tiene la sartén por el mango, en este caso las entidades financieras.

Si no llegamos a tiempo para solucionarlo para nosotros, ya que en este caso los plazos para reclamar a la entidad, respuesta, nueva reclamación al Banco de España, etc. son inviables por su dilatación en el tiempo cuando se trata de una herencia que debe tramitarse en un plazo máximo de seis meses, no por esto se debe dejar pasar la actitud ilegal de las entidades financieras y dejarles que sigan haciendo y deshaciendo al margen de lo que dispone la Ley. Por lo menos que nuestra actitud sirva para que no se reproduzca el problema con el próximo que venga detrás nuestro.

La parte más sustancial de los criterios del Banco de España ya la transcribí en este post del mismo hilo, que encontraréis un poco más arriba donde ya os daba mi opinión sobre lo que se debería hacer en estos casos.

Buenas:

Això que ens esta passant a catalunya amb els impostos de successions es una autèntica vergonya. Si ho arribo a saber, quasi que hauria renunciat a l´herència. I després volen i pretenen que comprem i gastem, si es que no faig res més que pagar després d´haver mort els meus pares.

Penso comprar i gastar lo indispensable, només per contribuir a no moure l´economia aqui a catalunya i que aquest govern se les apanyi amb la crisi dels trons.!

Lur escrigué: em sembla molt greu que l'administració pública potesti a una entitat privada amb ànim de lucre, per garantitzar-se el cobrament dels seus impostos, però no crec que sota cap concepte poguin retenir la part que correspondria als altres titulars dels comptes, tot i que ells em parlaven de participacions a diferents percentages i mil històries, però en qualsevol cas, és una titularitat indistinta.

Efectivament, tal com diu en un post anterior en aquest mateix fil, del 8 d'abril, les entitats financeres només poden retenir la quantitat pressumptament necessària per fer front al pagament de l'impost, tot i que sabem que la seva pràctica habitual es una altra ben diferent (així es més fàcil i el client, que s'hi posi fulles).

I, per cert, el concepte de "la part que correspondria als altres titulars dels comptes", si es un compte indistint, no existeix. Al ser indistint, qualsevol titular pot disposar sempre i en tot moment de la totalitat del saldo, si vol. A més, en el cas de les herències, el que li pertoca a cadascú no ve marcat pel nombre de titulars sinó pel que disposi el testament, però en principi, segons el Banc d'Espanya, prevaleix la condició de compte indistint i, per tant, l'entitat no ha d'intervenir en això a no ser que tingui coneixement de que, amb algun intent de reintegrament, s'estigui vulnerant la Llei o les disposicions testamentàries, a més de que està facultada per reservar-se uns fons per a pagar l'Impost. Una altra cosa es que si algú disposa d'una quantitat que no li pertocava els demés li puguin reclamar judicialment un cop conegut el testament.

Bona tarda!
Soc , com la majoria de vosltres, una victima d'aquest impost i us responc simplement per l'experiència personal: en el meu cas, va morir el meu pare i va quedar com a hereva la meva mare. Tenien els comptes amb titularitat compartida i disposició indistinta, però tot i això em van demanar si existia un testament, i sí, existia, però igualmenta l'entitat Banc de Sabadell, es van negar a donar-li pàrt del que era seu fins que no presentés la liquidació d'impostos.
Els hi vaig dir que, com a mínim, ens donessim la part que li correspondria (la meitat), també es van negar i vaig amenaçar amb una denuncia per apropiació indeguda i...miraculosament va funcionar.
És a dir, que no tinc gaire clar fins a quin punt poden fer o no la retenció, perquè em sembla molt greu que l'administració pública potesti a una entitat privada amb ànim de lucre, per garantitzar-se el cobrament dels seus impostos, però no crec que sota cap concepte poguin retenir la part que correspondria als altres titulars dels comptes, tot i que ells em parlaven de participacions a diferents percentages i mil històries, però en qualsevol cas, és una titularitat indistinta.

Atentament,
Lourdes Martínez

Sou varis els que heu esmentat que el tràmit de la herència l'heu fet per Notaría.

Jo la veritat es que per la experiencia que he tingut recentment, trobo mes recomanable recorrer a advocats que estiguin especialitzats, es clar que s'ha de demanar pressupost previ per l'assessorament i/o tramitació, ja que n'hi-han que cobren honoraris que personalment trobo abusius.

Be, espero que tinguis sort amb La Caixa i et retornin els diners perduts.

Jo t'aconsellaría que acceptis la teva part, per dues raons:

1. Hi ha una reducció de 18.000 euros per ca d'un dels hereus, per tant si sou 2, serán 36.000, si sou 3, serán 54.000, etc.

2. La base imponible serà mes baixa i per tant l'impost a pagar també.

Per que et facis una idea, suposant que us tinguessiu que repartir 200.000 euros de valor total de la herència:

Si tot và a parar a la teva mare:

200.000 - 18.000 = 182.000 impost = 26.977,60

Si es fà el repartiment amb 1/4 de legítima (conto tant una part com dues per si el teu germà per si no hi renuncía):

La teva mare 3/4 parts: 150.000 - 18.000 = 132.000 impost = 17.352,00

Tu sol 1/4 part: 50.000 - 18.000 = 32.000 impost = 2770,40

Tu i el teu germà 1/8 part ca d'un: 25.000 - 18.000 = 7.000 impost = 519,40 x 2 = 1.038,80

FIXA'T QUE L'ESTALVI VA DE 6.855,20 A 8.587,60 EUROS!

Pel que fà als teus dubtes, crec que millor os ho aclariría el notari, però et dire el que em sembla saber:

- No se a qui va parar la teva part si hi renuncies, però ja t'he recomanat no renunciar.
- Em sembla que les caixes i bancs bloquejen la part proporcional del saldo del titular mort, es a dir, suposant 2 titulars, la meitat. Ara be, que hi tinguin tot el dret a fer-ho així es discutible.
- Si us passa com a nosaltres, no us desbloquejaràn els diners un cop presentats els papers, encara passaran 2 o 3 setmanes fins que en pogueu disposar, ja que ells els envíen a la seva pròpia assessoría jurídica per que determini si el tràmit està ben fet (a mes si es "La Caixa", us en passaràn càrrec ja que ho fan mitjançant gestoríes externes).
- No t'aconsello pagar l'impost i deixar igualment els diners o bens a la teva mare, potser acabarás tornant a pagar quan ella mori. Una solució si la teva mare hi està d'acord, es que us poseu de cotitulars.
- No crec que sigui fàcil esbrinar un DNI, però potser guardeu algún document a casa on hi consti (alguna pòlissa d'assegurança, matrícula escolar, una vella llibreta on haguès pogut estar de titular, ...).

Yo hace 20 años que dejé de trabajar con LA CAIXA, no la quiero ni en pintura.
Mis experiencias posteriores con esta entidad, no han hecho mas que confirmar el poco ánimo de servicio, la ineptitud y su gran afan de lucro.
De todas formas esto me preocupa relativamente poco, ya que tenemos la libertad de elegir los bancos o cajas con los que trabajamos, y a tiempo de darles una patada en el trasero siempre estamos. Eso sí, en tu caso no sin antes solucionar el pollo que te ha montado.
Lo que es preocupante es Hacienda y la Generalitat, no hay oferta alternativa en el mercado y estamos obligados a tener cuenta con ellos y hacerlos socios e nustras vidas, economía y negocios.

En primer lloc, això d'estar "a l'espera" de l'entrevista amb el director de l'agència de la Caixa, em sembla demencial. Suposo que teniu aturat el tràmit del Notari. No obstant, no m'ha quedat totalment clar si el causant de l'herència era titular d'aquell dipòsit a termini, suposo que si, i si quan es va produir la renovació del termini fix tots els titulars eren encara vius o no, doncs haureu de veure si això us pot afectar.

En qualsevol cas, feta aquesta salvetat i tenint en compte que no soc cap especialista, penso que davant d'un error en els titulars dels comptes, els mateixos empleats han d'escalar el tema al seu director sense cap dilació i aquest ha de fer TOT el que calgui per resoldre un problema que han provocat ells amb la seva ineptitud. Ells sabran com fer-ho, fent tots els moviments de comptes, canvis, cancel·lacions i apertures que sigui necessari, en les dates anteriors que calgui, naturalment sense cap càrrec econòmic ni cap pèrdua d'interessos amb respecte al que hagués succeït si les coses s'haguessin fet be i compensant-los de la butxaca de la Caixa, si fos el cas, doncs bé que han tingut els diners tot el temps.

Si es necessari que el Sr. Fornesa signi un certificat, que el signi, però el temps en que els empleats de les entitats eren impunes pels seus errors i eren els clients els que rebien les conseqüències, fa molts anys que va passar. I si han de fer el certificat a mà, perquè el seu sistema informàtic no els hi permet (vella excusa que avui ja ningú es creu) doncs que agafin una màquina d'escriure o un Word i el facin a mà. Però si s'han equivocat ells, no poden dir que no poden refer el certificat (a més d'arreglar el problema amb els propis comptes). Si es que ells envien còpia a l'Agència Tributària, doncs que n'enviïn una altra dient que l'anterior estava equivocada.

Sempre penso que parlant, la gent s'entén i no s'han de perdre mai les bones maneres, però això no vol dir deixar de defensar fermament els nostres drets. Penso que no s'ha d'admetre cap espera per l'entrevista, més enllà del que us sembli raonable. Traieu fotocòpies de la llibreta antiga, la nova, etc. i si triguen massa a rebre-us, demaneu les dades del cap de zona i no us mogueu de l'oficina fins que us hagin facilitat el nom, telèfon i/o e-mail o us rebi el director de l'oficina. Sempre de bones maneres, però aquest us ha d'arreglar el problema al moment o donar-vos una data per tenir-ho tot a la vostra satisfacció, es a dir, ajustat a la realitat i a la legalitat.

Alternativament, si encara existeix com fa anys la "Carta al President" i no voleu posar-vos directament en una posició incòmoda amb els empleats o amb el director o si aquest no us rep, demaneu tranquil·lament un imprès (antigament estaven en un expositor però també es podia fer per internet), expliqueu el cas com heu fet aquí i demaneu que se us resolgui sense cap cost ni diferencial econòmic en contra vostre. No obstant, aquesta via es més lenta que resoldre-ho directament amb l'agència o el cap de zona.

No responc directament al cas exposat perquè no tinc prou coneixements. Simplement volia fer-vos avinent el que opina el "Servicio de Reclamaciones del Banco de España" sobre la pràctica habitual de Bancs i Caixes de bloquejar els fons dels comptes.

Transcric a continuació el que diu l'esmentat servei a la pàgina 201 de la "Memoria del servicio de reclamaciones 2007", última publicada. Tota la informació d'aquest informe i dels anteriors, on també es parla d'aquest tema en el mateix sentit, la podeu trobar a la pàgina web del Banco de España: http://www.bde.es/informes/be/merecla/merecla.htm

En resum, en els comptes solidaris o indistints, l'entitat només pot bloquejar els fons necessaris per a pagar l'impost de successions, doncs l'entitat es responsable solidària d'aquest pagament. La incògnita es, com pot saber l'entitat la quantitat a bloquejar si resulta que, com heu explicat, no ho comproven fins que s'ha tramitat l'herència. Si no fos que un ja està prou amoïnat quan es troba en un cas d'aquests, es mereixerien que tothom que s'hi trobi els hi posi una denúncia al Banc d'Espanya.

Diu el Banc d'Espanya:

DISPOSICIÓN DE FONDOS

En el caso de una cuenta solidaria o indistinta, cualquiera de los titulares puede disponer de la misma como si fuese el único titular. Si uno de los titulares falleciera, este Servicio considera que (de conformidad con numerosa jurisprudencia al respecto) la entidad (si no alegara y acreditara justa causa —p. ej., defensa de los intereses de sus clientes…—) estaría obligada a atender las órdenes de disposición firmadas por el otro titular indistinto sobreviviente, sin que pudiera exigir para ello el consentimiento de los herederos del titular fallecido, pues esa solidaridad activa, basada en la recíproca confianza de quienes constituyeron la cuenta, no desaparece con la muerte de uno de los titulares.
Cuestión distinta sería la responsabilidad que los herederos del titular fallecido podrían exigir, en su caso, al titular que ha dispuesto de los fondos existentes, si los mismos fueran de propiedad del fallecido, total o parcialmente. El análisis y la valoración de estos extremos, que se enmarcan dentro de relaciones jurídico-privadas, no son de la competencia del Servicio de Reclamaciones.
Del mismo modo, las entidades no estarían habilitadas para presuponer, salvo suficiente acreditación en contrario, que los herederos tienen derecho a disponer únicamente de la parte alícuota de los fondos depositados, en función del número de titulares preexistentes, porque se debe separar la cuestión de la mera disponibilidad de los fondos, del aspecto relativo a la verdadera propiedad de los mismos, de forma que, si de resultas de algún acto de disposición surgen discrepancias entre las partes, dicha cuestión deberá resolverse a través de las acciones que correspondan a unos y a otros en orden a fijar la propiedad de los fondos.
No cabe oponer objeción alguna, en nuestra opinión, a que la entidad retenga la suma necesaria para evitar el supuesto de responsabilidad subsidiaria establecido a su cargo por la normativa fiscal en materia de Impuesto de Sucesiones.

A veure, com sempre dic que no soc advocat, gestor, notari o quelcom semblant, però per el tràmit recent de la herència d'una tía meva, mes els 2 anys que porto al darrera del tema, et responc segons la meva experiència a alguns dels teus dubtes:

- Els saldos retinguts no es desbloqueigen fins que li presenteu a La Caixa la liquidació de l'impost de successions, es mes, segurament us passarà com a nosaltres, ja que un cop els hi presentes la documentació, ells ho passen a la seva "assessoría jurídica" que ha de determinar si el tràmit està ben fet, d'aixó també en passen càrrec ja que com no tenen advocats en nómina (suposo que s'enten que aixó ho dic amb ironía), ho tenen que passar a una gestoría externa. Que jo sàpiga no hi ha altre manera de poguer disposar dels saldos retinguts (si la teva mare era cotitular, si que haurà de poguer disposar del 50% del saldo en el día de la mort del teu pare).

- Si el testament de la teva mare també disposa que el teu germà només es beneficii de la legítima quan ella falti, a ell li correspondrà la meitat de la legítima que a Catalunya es una quarta part dels bens. L'altre meitat de la legítima, mes les altres 3 quartes parts senceres passaríen a tu (si tens fills, potser que et plantegis que els hi deixi també una part, segons com et podràs estalviar uns bons quartos). En tot cas millor que et verifiqui el testament el notari que dius que us està valorant la herència, i si cal, feu nou testament ja que val la pena per evitar malentesos.

- Es cada hereu el que s'ha de fer càrrec del seu impost, però a la pràctica si el hereu no te liquidesa, es fàn servir els mateixos diners que s'han de rebre (però no t'els deixen deduïr). El problema es quan els diners en questió es troben bloquejats, o el que es pitjor, que no hi-hagin prou diners, amb el que ens obliguen a recòrrer a prestecs, malvendre bens, o altres mandangues.

- Em sembla que quan hi-ha mes d'un beneficiari, si un d'ells accepta la herència, un altre no es pot fer el llonguis, en tot cas hi-ha de renunciar, però aixó crec que en alguns casos no eximeix de l'impost. En tot cas un advocat al qui ho vaig preguntar, em và dir que avui en día esperar a la prescripció del impost per acceptar la herència, es força arriscat ja que es fàcil que et cacin, mes quan hi-han immobles.

Si recorreu a professionals per el tràmit de la herència (aconsellable si hi-han immobles), t'aconsello que els hi demaneu pressupost previ, pensa que per le cas de la meva difunta tía, un em demanava mes de 2.000 euros + IVA, mentre que el que finalment ens ho và portar, només ens en va cobrar 250 + IVA, a aixó hi-has d'afegir uns 25 euros de la copia auténtica del testament, uns 6 o 8 euros dels certificats d'ultimes voluntats i contractes d'assegurances, el que t'intentin clavar a La Caixa per els certificats de saldos (en principi demanen 60 euros, pero si protestes segurament t'ho rebaixaran) i el que he dit de l'assessoría jurídica que encara no se quan puja. Aixó si només hi-han diners, si hi-han immobles, tindreu la plusvàlua municipal, despeses de notari i registre per canvi d'escriptures, i potser quelcom mes que em puc deixar en el tinter.

Noi, com veus tot plegat es un disbarat de quartos i tràmits, per aixó dic...


PROU IMPOST DE SUCCESSIONS A CATALUNYA!