16/01/2010 - ARA VALLÈS.CAT - 2010, l'any del canvi

ARA VALLÈS.CAT
2010, l'any del canvi
Publicat 16/01/2010
Jordi Turull i Negre, membre del Comitè Executiu Nacional de CDC des de l'any 2004 i diputat al Parlament aquesta legislatura.

No hi ha dubte que objectivament, sense caure en el tremendisme, el balanç que cal fer del 2009 és que no ha estat ni de bon tros un bon any per Catalunya, ni per la nostra comarca, ni per molta de la seva gent. Sols fent un petit repàs a tall de síntesis hem vist com a nivell econòmic la taxa d'atur està desbocada i és el doble que l'europea; s'han produït molts tancaments d'empreses i reduccions de plantilla, que han generat una sensació de desconfiança general. A la comarca, més de 32.000 persones estan a l'atur; un sostre històric.

A nivell social, la crisi està tenint indiscutiblement una afectació sobre les persones. S'ha produït un augment de la pobresa, amb un indicador alarmant, i res fa pensar que es pugui reduir els propers mesos. Igualment, cal parlar de la dificultat de molta gent per trobar feina; i molts veuen com se'ls hi acaba el subsidi d'atur.

A nivell nacional, pel que fa a l'autogovern, hem vist com s'ha incomplert reiteradament l'Estatut, per culpa del govern espanyol, però també per les renúncies del tripartit. Per exemple, en el cas del finançament, sis mesos després d'aprovar-se un model que segons el tripartit resultava molt bo, ens trobem que els pressupostos de la Generalitat preveuen un creixement del dèficit del 199,3 per cent respecte el 2009. En matèria d'infraestructures, tampoc no es compleix l'Estatut i, a dia d'avui, l'Estat ens deu inversions per valor de 2.500 milions d'euros. En el cas de rodalies, el traspàs és de rebaixes i virtual: sense vies, catenàries, estacions, regionals... i les millores hauran d'anar a càrrec dels catalans. En el cas dels aeroports, la promesa de Zapatero, Blanco i Montilla sobre un model per al Prat que satisfaria els catalans ha quedat en no res, i les notícies apunten a un model on Aena tindrà la majoria.

Tampoc no ha estat un bon any pel que fa a l'actuació del govern tripartit. Acaba l'any igual que el va començar: amb un govern feble i dividit, quan el país necessita just el contrari. En la llei d'Educació, la més important de la legislatura, el tripartit va votar dividit; en l'impost de successions la divisió va ser clara i finalment va arribar a un acord a última hora fruit de les renúncies del PSC-PSOE i ERC en benefici del partit minoritari; en el tema de les consultes sobiranistes, el govern també està dividit; igual que en el tema de les vegueries.

I no es pot obviar, i ho dic al final per subratllar-ho més, que tot això -i altres successos lamentables- ha fet incrementar més encara la sensació de desencant de la ciutadania respecte l'actuació política i dels polítics. S'ha produït un distanciament entre política i ciutadania. Però, i no obstant això, aquest galdós balanç, pel que fa al 2009, crec que el més notable de subratllar no és aquest llistat per si mateix, sinó l'efecte subjectiu que ha produït no ser un any aïllat, o un any en el qual s'ha estat de pega, sinó que ha estat un any de culminació, de la gota que fa vessar el got .

Crec que en el balanç de l'any que deixem enrere el que ha tingut pitjors efectes, el que ha deixat més petjada negativa, més que els fets per si mateixos, és justament que aquest ha estat un any en el qual molta i molta gent ha interioritzat una desconfiança generalitzada, i la sensació de que les coses van pendent avall sense que s'hi pugui veure aturador; que s'està perpetuant una certa decadència en molts ordres. I segurament aquest aspecte, que forma part d'allò més íntim i més subjectiu de la persona, és i serà el més difícil de resoldre, i el que té pitjors efectes per encarar el futur. I per això és l'aspecte al que hem de prestar més atenció. Hem de cuidar i treballar i -si se'm permet- mimar l'ànim i l'autoestima de la gent amb el seu país i amb les seves institucions.

I justament, per tot el que ha passat, els polítics, per més explicacions i justificacions o excuses que hi vulguem o hi puguem trobar, hem de pagar per avançat, i guanyar-nos de nou el crèdit de molta i molta gent, per injust que tronem que ens posin dins el mateix sac a molts dels que ens dediquem a una causa tant noble com és la política i a una causa tant justa com és servir a la gent. No hi ha ni més excuses ni més prorrogues.

Ara bé, amb la mateixa rotunditat que dic i reconec això -i que no s'hi val a mirar cap a l'altre costat, i que cadascú de nosaltres hem de ser més auto-exigents amb allò que ens demana la gent-, vull afirmar que la situació actual i tots els seus dèficits i reptes (nacionals, econòmics i socials) tenen solució. Si volem, podem aixecar de nou el vol i podem aconseguir que les coses no segueixin igual. En aquest país, com s'ha demostrat en múltiples ocasions, hi ha valors, talent i capacitats més que suficients per poder tirar endavant. Cal, però, que les institucions, els governs i els polítics estiguem a l'alçada del moment i de les circumstàncies.

I des de CiU, amb tota la humilitat i amb tota l'autocrítica necessària, però també amb tota la convicció i tenacitat, creiem que podem i volem aportar aquella serenitat, serietat, rigor, il·lusió i ambició que ara com mai convé a la primera institució del nostre país. Serenitat, serietat, rigor , il·lusió i ambició al govern de Catalunya és el que cal per liderar i per redreçar, amb un esforç conjunt, aquesta situació de pendent avall que fa anys que vivim i patim. I per això l'any 2010 pot ser l'any en què comenci a redreçar-se la situació. L'any en què la gent tindrà l'oportunitat de possibilitar l'inici d'aquest canvi. Serà des de la reacció, i mai des de la resignació, que es podrà aconseguir. Aconseguir-ho entre tots i sobretot al servei de tots. Aquest és el desig i l'esperança, però també el clar convenciment per aquest any que comencem.

Llegir aquí: http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/blog/2010-lany-que-podem-comencar-a-canviar-ho