04/01/2010 - EL PUNT.CAT - Política - El 2010 obre la marató electoral amb l'amenaça d'una retallada de l'Estatut

EL PUNT.CAT
Política
El 2010 obre la marató electoral amb l'amenaça d'una retallada de l'Estatut
Publicat 04/01/10
Barcelona
O.A.-ETXEARTE

Mas té l'última oportunitat de ser president contra un Montilla disposat a polaritzar el vot i amb el perill que el tripartit no sumi

L'any comença marcat per les pròximes eleccions, previstes a la tardor, i amb una gran incògnita que podria desestabilitzar l'escenari polític: la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. La cursa electoral ja ha començat, pendent de les deliberacions dels deu magistrats que podrien dirimir aquest mateix gener si la carta catalana s'ajusta o no a la Constitució. I és que la decisió de l'alt tribunal podria situar l'horitzó nacional com a eix essencial d'una precampanya també marcada per la crisi i la baixa mobilització de l'electorat de tots els partits. El líder de CiU, Artur Mas, es juga l'última oportunitat per convertir-se en President contra un José Montilla que jugarà a polaritzar el vot conscient del perill que el PSC podria no sumar majoria amb ERC i ICV-EUiA.

Ho va recordar sense embuts el mateix president de la Generalitat, José Montilla, en el tradicional discurs de Cap d'Any: el 2010 és any d'eleccions. Els partits l'han encetat amb la maquinària a punt per tirar milles fins a la tardor, amb la previsió que no hi haurà avançament electoral. Tots compten, però, amb l'huracà que podria aixecar a Catalunya una sentència agressiva del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, que podria arribar a esquerdar la unitat del tripartit. Tot apunta que els deu magistrats es pronunciaran de manera imminent, dins aquest mateix mes, per evitar interferir en els comicis. La definició de Catalunya com a nació i els símbols nacionals segueixen sent els punts més polèmics per tancar un acord majoritari dins l'alt tribunal que, si no arriba ja, es podria ajornar fins després de les eleccions. La patata calenta cauria, per tant, al nou govern.

Autogovern i crisi

Si la sentència es fa pública aviat, l'eix nacional podria capitalitzar bona part de la precampanya. CiU pretén introduir el dret a decidir sobre les infraestructures i el concert econòmic si el Constitucional retalla la carta catalana. ERC se centrarà en el dret a decidir en un intent de marcar el seu perfil més independentista. Les dues onades de consultes sobiranistes que se celebraran al febrer i l'abril agitaran encara més el debat sobre l'autogovern en un moment en què totes les enquestes constaten el creixement de l'independentisme, que de retruc ha fet desplaçar la centralitat en l'espectre ideològic. El darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió recollia que hi ha més partidaris que mai d'un Estat propi per a Catalunya: un 21,6% de la població. El Reagrupament que lidera Joan Carretero aspira a aglutinar aquest creixement en unes eleccions en què la irrupció de noves candidatures podria atomitzar el vot. La crisi econòmica serà, sens dubte, un altre dels eixos discursius dels partits, que afronten els comicis amb l'electorat desmobilitzat i la previsió que l'abstenció assoleixi un percentatge rècord. Més encara amb el sentiment d'insatisfacció cap a la política que han contribuït a augmentar el cas Pretòria i l'afer Millet.

Mas se la juga

Les eleccions seran clau per a tots els partits, però sobretot per una CiU que podria abocar-se a una crisi interna si Mas fracassa en el seu últim intent de convertir-se en President. Les enquestes apunten aquest escenari com a poc probable, de manera que la federació nacionalista afronta amb peus de plom la marató fins als comicis. CiU jugarà al discurs del tot o res, apel·lant a la necessitat d'un govern monocolor, fort i cohesionat, i sense voluntat d'obrir les travesses sobre possibles pactes postelectorals. També el PSC pretén polaritzar el vot: de nou entre la dreta i l'esquerra. El portaveu dels socialistes, Miquel Iceta, apuntava ahir al seu bloc que a les eleccions es votarà «el camí traçat pel president Montilla en defensa de l'Estatut votat pels catalans», dins d'un govern de «centre esquerra encapçalat pel PSC», o la «incerta drecera» que dibuixa Mas, a qui acusa de voler pactar amb el PP. Els socialistes, però, són conscients que el tripartit podria no sumar. Aquesta és l'esperança de CiU i la llosa que pesa sobre els socis de l'executiu.

Nous caps de cartell

ERC i ICV-EUiA estrenen candidat: Joan Puigcercós i Joan Herrera. Els republicans afronten els primers comicis després d'un llarg procés de relleu en el lideratge de la formació amb l'objectiu de mantenir un llistó electoral complex d'acord amb els resultats que auguren les enquestes. Esquerra reivindicarà la seva obra a l'executiu i afilarà el discurs independentista. Tot plegat amb la incògnita de si la irrupció de Reagrupament li passarà factura. Els ecosocialistes esperen que la gestió al govern –començant per les actuacions polèmiques dels Mossos d'Esquadra– no hagi desgastat el seu electorat. El PP també presenta una nova candidata. Alícia Sánchez-Camacho aspira a convertir el seu partit en decisiu. Però el recurs contra l'Estatut que els populars van presentar fa més de tres anys els pesa, i molt, sobre l'ambiciós objectiu de guanyar-se un espai en la tan disputada centralitat a Catalunya.

El vot s'atomitza?

Això és el que temen els partits majoritaris. Sobretot, pel que fa a l'electorat independentista, davant de l'esclat de noves candidatures que busquen tenir representació al Parlament. És el cas de Reagrupament, capitanejat per Joan Carretero i encara sense candidat, tot i els flirtejos amb el president del Barça, Joan Laporta, i l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra. Suma Independència, amb Enric Canela i Santiago Espot, també pretén aglutinar el món sobiranista en una única candidatura que mira de reüll els reagrupats. A l'altra banda de l'espectre ideològic, UPyD competirà per primera vegada a les urnes amb el partit d'Albert Rivera. L'exdiputat de Ciutadans Antonio Robles en podria ser el candidat. La Plataforma per Catalunya de Josep Anglada també vol fer-se un lloc a la cambra.

Lleis a contrarellotge

Els socis del tripartit afronten l'últim tram de legislatura amb un balanç de 12 lleis més aprovades que en el mandat anterior. La cambra ha donat el vistiplau a 62 normes i s'hi debaten 18 projectes més. Amb aquests i altres projectes que aviat s'hi tramitaran, l'executiu aspira a engreixar encara més la seva obra. ERC confia que la llei de consultes per la via del referèndum s'aprovi. És un dels projectes estrella dels republicans al costat de la llei de vegueries, que el PSC s'avé a tirar endavant tot i l'oposició d'alguns dels seus barons. Anirà de bracet de la llei de l'àrea metropolitana. El govern també ha d'enllestir la norma que completarà la rebaixa de l'impost de successions. En paral·lel, la llei electoral es debat en ponència, però cap partit no amaga les dificultats perquè pugui tirar endavant.

Publicat a:

* El Punt Barcelona 04-01-2010 Pàgina 11
* El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 04-01-2010 Pàgina 11
* El Punt Comarques Gironines 04-01-2010 Pàgina 17

Llegir aquí: http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/121285.html