La política per devant dels interessos dels ciutadans

Penso que aquest tema ja ha donat de si tot el que podia donar, entenc la posició dels que hi han escrit i agraeixo molt la correcció de tots en les diverses rèpliques i contra-rèpliques. Però crec que no cal donar-li més voltes, tot i que voldria fer un darrer comentari.

Tots tenim la nostra opinió política, independentment de que estigui relacionada o no amb l'impost de successions.

En aquest Fòrum, però, el tema central es l'impost de successions. Es inevitable que les opinions sobre l'impost i les seves reformes vagin lligades a les accions i omissions dels diversos partits, doncs aquests partits són els actors imprescindibles per a modificar les lleis. Però això no ha de reemplaçar el nostre tema central.

Nosaltres ens hem de dedicar a la tasca positiva d'il·lustrar a tothom sobre el contingut real de la reforma aprovada i, en conseqüència, a seguir treballant per a l'assoliment dels nostres objectius que, com sabeu, encara son lluny.

Ara hi afegiria un sermó sobre la necessitat d'aconseguir més suport, davant l'aparent desmobilització de la ciutadania entorn d'aquesta problemàtica després dels darrers missatges del Govern, però no vull insultar la vostra intel·ligència, doncs estic segur que tots teniu ben present que hem de seguir lluitant en tots els fronts per a aconseguir els nostres objectius.

>llavors no era precisament el Tripartit qui estava al Govern

Si. Aquest es el veritable mal dels nostres politics. Gairebe tots son iguals. Una colla d'impresentables aprofitats que vieun a costa de l'esforç d'aquells ciutadans a qui dieun representar. I aixo nomès te una solució. Els ciutadans farts de tot aixo fent cada cop mes i mes soroll per manifestar que ja estan tips de fer el pallús.
Des d' aqui el que fem es intentar posar el nostre granet de sorra, tot i que no será facil aconseguir el nostre proposit.

Ah, i un darrer aclariment, estimats amics, quan jo feia esmena a que ja vaig patir aquest impost, i que va ser horrorós, us he de dir que llavors no era precisament el Tripartit qui estava al Govern, es a dir, que la meva indignació i lluita contra aquesta xacra no començà quan va guanyar Maragall sino abans.

Estimados amigos: permitidme mi derecho de réplica ya que algunos haceis referencia a mi escrito.

En primer lugar el título del post al que yo he contestado es: "La política pel devant dels interessos dels ciutadans" y lo que yo he hecho es redundar en esa idea inicial.

Nadie piense que infravaloro la enorme labor que desde aquí habeis hecho y que ha sido determinante en que el PSC tomase en consideración una idea que dos años atrás ni se le había pasado por la cabeza, yo modestamente he hecho lo que he podido para contribuir. Pero que nadie se me moleste, el objetivo de todos nosotros es equiparar este impuesto al resto de CCAA españolas y eso se logrará cambiando el gobierno en las próximas elecciones, eso es política y civismo, no demagogia.

Que lo que se ha logrado es mejor que lo que se tenía, no hay ninguna duda, pero como apunta Joan64 yo he realizado los cálculos con la propuesta de reforma definitiva y os puedo asegurar que en el caso de mi familia, que no somos Rostchild precisamente, el impuesto sigue siendo confiscatorio, y es por ello que me pone tan de los nervios escuchar cosas como que prácticamente nadie pagará o que la rebaja es muy sustancial.

Amigos, yo ya pagué un I s S por mi padre hace unos años que fue atroz, durante décadas un impuesto sobre el Patrimonio más el de la Renta que en algunos años equivalía casi al 70% de la BI de la Renta, estoy exhausto de tanto pagar y que ahora me quieran vender la burra, pues no.

Y para el amigo Osbalgi, acepto de buen grado tus críticas, acepto que opines que no es el lugar para que me exprese en los términos que lo hice, pero cuando quieras y donde quieras te rebatiré tu idea de que yo hago crítica fácil y mucho menos demagogia, eso sí que no. Como díria Sabina "me sobran los motivos" Saludos.

El artículo del Dr. Aleixandre Padrós, es correcto, es cierto que los activos financieros normalmente pagan por su valor y por tanto en muchas ocasiones 20 veces más que algunos inmuebles, sobre todo cuando estos son rústicos con expectativas urbanísticas y finalmente estas se cumplen. Ahora bien, se ve que este profesor no ha disfrutado de una revisión catastral dirigida, donde el indice multiplicador eleva por encima del precio de mercado a determinados inmuebles de un municipio, mientras que otros no pasan del 15% de dicho valor, si estos además tienen renta antigua, el enfado de "manelic" en estos casos se queda corto.

Si, Montser, ho he vist quant he llegit mes avall.Gracies

Rafel: Per altre part aconsello als
companys del foro, llegir un bon artícle sobre la Reforma de l'ISD que
publica avui diumenge a doble página La Vanguardia , edició impresa, el
catedrátic d' hisenda pública de la facultat d'económicas de l'
Universitat de Barcelona, Aleixandre Pedrós Abelló, amb unes taules
anexas. Rafel

Está publicado en el foro, incluídas las tablas:

https://noimpostsuccessions.forocatalan.com/la-vanguardia-f18/27-12-2009-el-nuevo-impuesto-de-sucesiones-desata-las-dudas-para-heredar-aqui-hay-que-pagar-t2853.htm

He escrito muchas veces que, en ARIS, tenemos que centrarnos en nuestro objetivo final.
No querría que "Manelic" se molestara pero tengo que manifestar mi acuerdo con el criterio de "osbalgi".
En resumen, los políticos a lo suyo, nosotros (ARIS) a lo nuestro, sin dudar en aprovecharnos de sus aciertos y sus errores pero siempre desde la independencia.
Saludos y respeto por todas las opiniones.

Jo comprenc l'enutg d'en manelic, i com diu osbalgi es millor centrarnos en l'ISD, pro cada dia estic mes convençut d' un fet. Tots saben que ni Montilla ni Castells fa un any tenien intencions de moure un dit per tocar aquest impost, ha estat el gran soroll de l'ARIS en el nostre foro, Facebook, bussos, etc., el que ha provocat que moguesin fitxa. Lo que crec, que han fet un muntatge, i tot l'enrrenou que han mogut els d'ICiV, estaba pactat d' antuví , no te altre explicació, que una petita minoría s'imposi de manera tant ferrenya, ni que un President i un Conseller (catedràtic d'economía), s'arronsin de forma vergonyosa; o algú creu que si hagesin mantingut el tipus, els paios d'ICiV farièn astelles la cadireta.........
Per altre part aconsello als companys del foro, llegir un bon artícle sobre la Reforma de l'ISD que publica avui diumenge a doble página La Vanguardia , edició impresa, el catedrátic d' hisenda pública de la facultat d'económicas de l' Universitat de Barcelona, Aleixandre Pedrós Abelló, amb unes taules anexas. Rafel

Escolta Manelic: No vull que t'ho agafis malament però la meva opinió es que no crec que aquest sigui el lloc més adequat per a fer proclames polítiques que no tinguin a veure amb el nostre objectiu. Sense entrar a prendre posicions als costat d'uns o dels altres cal tenir en compte que en aquest cas, que es el que a nosaltres ens ocupe, el posicionament inicial del Montilla ens ha estat mes favorable que el del Herrera. Podem estar en desacord per haver cedit devant de ICV, però d'això a fer crítiques d'altres aspectes es perillos ja que podem entrar en una dinàmica que ens allunyi dels nostres objectius.
Jo no se els arguments i/o les necessitats dels informes, dels viatges, de les "conselleries de luxe", etc. .Sol·licito no anar per aquest cami doncs no es el nostre objectiu enfrontar-nos amb arguments que no fan al cas i que desconeixem.
El que si coneixem de veritat i el que si ens afecta es l'expoli fiscal que ens fan i contra el qual hem de dedicar els esforços. No caiguem en la critica fàcil i en la demagògia, prou que la fan servir els que ens estan expoliant.

Probablement Joan Herrera i els seus correligionaris son dels personatjes publics a qui més antipatia professo, pero pel d'amunt d'ells hi ha un home que encara em cau pitjor: José Montilla, per que no ens enganyem, els comunistes fan el seu demagogic paper de sempre, els de ERC no fan més que aprofitar que son al poder per dur a terme els seus somnis de grandeur (amb els nostres diners es clar), pero Montilla es el qui els hi permet les disbauxes, despilfaraments, Audis tunejats, viatjes, informes, conselleries de luxe, etc.etc., es Montilla el que per tal de conservar el poder va en contra de la voluntat popular i fins i tot dels projectes del seu conseller. No ens queda un altre que fer-lo fora democràticament en les properes eleccions.

Una vegada més, els politics "d'esquerres" han anteposat els seus interessos de conservar la seva cadira als interessos dels ciutadans.
Han donat Chupa Chups davant del pati d'una escola.
El peatje de la mort segueix latent a Catalunya a diferencia de la resta de l'estat.
El Tripartit ha demostrat el seu interès polític abans que el de país.
¡¡¡ I ens queixem del govern central !!!