Desafecció? No, rabia! - Estan sords?

Desafecció..
... i un tiu que no sap que tenim un consolat a BCN fa més de 30anys, i agafa un helicòpter per anar amunt i avall..
dels que tiren de VISA de la Generalitat per anar a Can Gaig a "menú"..
dels que llencen els diners públics alegrement, ja que no són diners de ningú...segons ells..
dels que obren Ambaixades...
dels que estan xuclant i esborrant del mapa a la classe mitjana de la nostre societat a base d'impostos, pujades i més pujades..
dels que ara estan mirant la millor estratègia de cara si pot haver-hi millor una baixa participació a les properes autonòmiques..
dels que s'aprofitan de l'espoli de l' ISD..
dels que tiren de cadastre per pujar els IBIS i de rebot incidir en l'ISD..
de la parsimònia d'alguns que no es reboten i no fan més força.. ni soroll...
dels estòmags agraïts dels sindicats i el negoci que tenen muntant alguns..
de sentir a alguns inèptes que l'ISD només ja le pagaran els rics...
de sentir a altres que aquí no hi ha doble imposició....
de que això no és el peatge de la mort, i quin llenguatge més groller...
dels ajuntaments que tiren del fil amb les plusvàlues... per mantenir a les principals empreses del país
dels bancs i caixes, autèntics còmplices del sistema...
d'un sistema insostenible, que va per l'estalvi...com l'exemple actual dels dipòsits...
i un llarg etc...

Ràbia i molta mala llet, però jo encara tinc l'esperança en què la nostre societat civil encara té força, i ARIS és l'exemple!
la cosa ha perdut certa pistonada.. però és qüestió de temps que torni a agafar força... Nosaltres no ho deixem caure...
Hem guanyant una batalla, no pas la Guerra!.. i dia a dia la gent es va sumant.. només manca que la gent miri de posar 20 euros per estar preparats el dia que toqui!

Desafecciòn, rabia, indignación son todos y algunos de los sentimientos que provocan en nosotros todos estos políticos que padecemos. ¡Miradlos como todos van a su rollo! ¡Y es que estos van a inaugurar un pantano y se han olvidado antes hacerlo! Eso si, la foto que no falte.

Para este foro sigue sonado la campanda de la lucha por la eliminación de este "expoliante impuesto" y poque se nos IGUALE CON LAS DEMÁS AUTONOMÍAS DONDE ESTE IMPUESTO ESTÁ ABOLIDO. La propuesta última presentada por el Tripartito es una auténtica tomadura de pelo. Y es que se acercan las elecciones y quieren presentar una cara agradable ante los electores, volviéndoles a engañar una vez más.

¡ Tenemos que seguir firmes en nuestra campaña, ahora más que nunnca! Hace dos días el Sr. Más dijo en una entrevista televisada que si sale ELEGIDO ELIMINARÁ TOTALMENTE ESTE IMPUESTO.

Amigos, yo creo que será el momento de votar, aunque sea por una vez, con LA MANO EN LA CARTERA, tal como hace nuestros vecinos franceses

A mi la expressió del xocolata del lloro cada diu em treu mes de polleguera, ja que com ja tenim mes lloros que la Diagonal de Barcelona o a la Rambla de Badalona, comença a faltar el cacau per fer mes xocolata.

Según un sondeo en Catalunya "la insatisfacción con los politicos" se ha convertido en la segunda preocupación de los catalanes, despues del desempleo.

Y yo creo que por dos motivos: por la sordera adquirida en cuanto se sientan en la poltrona, no escuchando el clamor ciudadano que demanda solucionar temas como el impuesto de sucesiones. Entre otros. Luego recuperan ligeramente la audición cuando se acercan las elecciones.
Y por la voracidad con que devoran nuestros impuestos en chuminadas (no las voy a citar aqui de nuevo). Dirán que son poca cosa, el chocolate del loro. Pero sumadas representan grandes sumas de dinero que se gastan inutilmente. Y luego dicen que las arcas están vacias.

Amb la noticia del 17-12-09, que la minoria ICV té segrestat al parlament de Catalunya, es a dir a la voluntat majoritària del poble català, reduint les exempcions d'aquest impost per a fills a 275000€ (en comptes de la proposta de 400000€ que encara es poca - qualsevol pis en val més), penso que hem de fer més pressió que mai, he aqui unes idees:
- Els catalans no ens podem morir.
- El que sento (i molts sentim) no es desafecció envers els nostres polítics, sinó ràbia.
- Ja no ens sentim representats per aquests partits/polítics.
- Els hi hem de preguntar si no ens senten o si no ens volen sentir (algú em va dir una vegada que no n'hi ha mes sord que el que no vulgui escoltar) - potser hem de cridar més fort.
Musiclover