17/12/2009 - Opinió - Editorial - La reforma de successions, a mitges
Pàgina 1 de 1
17/12/2009 - Opinió - Editorial - La reforma de successions, a mitges
AVUI
Opinió
Editorial
La reforma de successions, a mitges
Publicada 17/12/2009. Edición impresa
Els tres socis del tripartit van arribar ahir, un dia abans de la votació al ple del Parlament, a un acord sobre la rebaixa de l'impost de successions. El PSC i ERC ja s'havien posat d'acord, fa setmanes, a reformar aquest impost, però el tercer soci, ICV, s'hi oposava. I ho feia amb arguments que fregaven -quan no hi entraven de ple- una demagògia més pròpia dels anys 50 que no de l'època actual. És inacceptable que es vulgui justificar el manteniment de l'impost argumentant que fa pagar als rics per redistribuir els recursos entre els pobres. Sobretot perquè les grans fortunes ja tenen prou mecanismes per escapolir-se'n. L'impost, al contrari, fa estendre la sensació d'injustícia i d'espoli entre molts catalans que veuen, de vegades, que han de vendre el patrimoni o hipotecar-se per pagar a Hisenda.
El principi d'acord, que aparentment salva un tripartit que en realitat mai ha estat en perill, és possible perquè la rebaixa proposada pel PSC i per ERC serà sensiblement inferior a la prevista. El resultat, doncs, és que la reforma d'un impost que té una arrel injusta (tributar per un patrimoni que, molt sovint, és el resultat d'un sacrifici familiar) s'ha quedat a mitges. La reforma és bona, però incompleta. El PSC defensa que la reforma de l'impost de successions persegueix convertir-lo en un tribut homologable al que regeix a la majoria de països europeus, però no és aquesta la percepció que en tenen molts catalans. El que veuen els administrats és que, per un mateix patrimoni, es paguen quantitats escandalosament diferents segons el territori de l'Estat espanyol on s'estigui empadronat, si és que l'impost no ha estat extingit. Aquesta, i no cap altra, és la qüestió de fons que preocupa els catalans.
Catalunya necessita recursos per funcionar, ha d'anar pel seu compte i és víctima d'un desequilibri fiscal a bastament denunciat i mai corregit. És molt comprensible que el govern busqui recursos i vulgui redistribuir la riquesa. Però és discutible que aquests recursos s'hagin d'obtenir d'un tribut com aquest. ERC i el PSC haurien d'anar més enllà en aquesta reforma i escoltar atentament les paraules de l'oposició.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 3. Dijous, 17 de desembre del 2009
Llegir aquí: http://paper.avui.cat/opinio/detail.php?id=180248
Opinió
Editorial
La reforma de successions, a mitges
Publicada 17/12/2009. Edición impresa
Els tres socis del tripartit van arribar ahir, un dia abans de la votació al ple del Parlament, a un acord sobre la rebaixa de l'impost de successions. El PSC i ERC ja s'havien posat d'acord, fa setmanes, a reformar aquest impost, però el tercer soci, ICV, s'hi oposava. I ho feia amb arguments que fregaven -quan no hi entraven de ple- una demagògia més pròpia dels anys 50 que no de l'època actual. És inacceptable que es vulgui justificar el manteniment de l'impost argumentant que fa pagar als rics per redistribuir els recursos entre els pobres. Sobretot perquè les grans fortunes ja tenen prou mecanismes per escapolir-se'n. L'impost, al contrari, fa estendre la sensació d'injustícia i d'espoli entre molts catalans que veuen, de vegades, que han de vendre el patrimoni o hipotecar-se per pagar a Hisenda.
El principi d'acord, que aparentment salva un tripartit que en realitat mai ha estat en perill, és possible perquè la rebaixa proposada pel PSC i per ERC serà sensiblement inferior a la prevista. El resultat, doncs, és que la reforma d'un impost que té una arrel injusta (tributar per un patrimoni que, molt sovint, és el resultat d'un sacrifici familiar) s'ha quedat a mitges. La reforma és bona, però incompleta. El PSC defensa que la reforma de l'impost de successions persegueix convertir-lo en un tribut homologable al que regeix a la majoria de països europeus, però no és aquesta la percepció que en tenen molts catalans. El que veuen els administrats és que, per un mateix patrimoni, es paguen quantitats escandalosament diferents segons el territori de l'Estat espanyol on s'estigui empadronat, si és que l'impost no ha estat extingit. Aquesta, i no cap altra, és la qüestió de fons que preocupa els catalans.
Catalunya necessita recursos per funcionar, ha d'anar pel seu compte i és víctima d'un desequilibri fiscal a bastament denunciat i mai corregit. És molt comprensible que el govern busqui recursos i vulgui redistribuir la riquesa. Però és discutible que aquests recursos s'hagin d'obtenir d'un tribut com aquest. ERC i el PSC haurien d'anar més enllà en aquesta reforma i escoltar atentament les paraules de l'oposició.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 3. Dijous, 17 de desembre del 2009
Llegir aquí: http://paper.avui.cat/opinio/detail.php?id=180248
Montser- Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009
Temas similares
» 11/12/2009 - Opinió - Editorial - Successions, una reforma encallada
» 21/03/2011 - EL SINGULAR DIGITAL.CAT - Opinió - Editorial - A mitges
» 06/12/2009 - DIARI DE GIRONA.COM - Opinió - Editorial - Desacord amb l´impost de successions
» 23/12/2009 - DIARI MÉS TARRAGONA - Opinió - L'impost de successions, una reforma necessària
» 05/02/2010 - Opinió - Editorial - Successions, per aclamació popular
» 21/03/2011 - EL SINGULAR DIGITAL.CAT - Opinió - Editorial - A mitges
» 06/12/2009 - DIARI DE GIRONA.COM - Opinió - Editorial - Desacord amb l´impost de successions
» 23/12/2009 - DIARI MÉS TARRAGONA - Opinió - L'impost de successions, una reforma necessària
» 05/02/2010 - Opinió - Editorial - Successions, per aclamació popular
Pàgina 1 de 1
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum