13/12/2009 - EL PUNT.CAT - Societat - La contra - Impost a la mort

EL PUNT.CAT
Societat
La contra
Impost a la mort
Publicado 13/13/2009
JOAN RIBAS

La reforma de la llei de successions que planteja el govern ha quedat a mitges i això fa que gent amb fortunes traslladin el seu domicili a comunitats en què s'ha de pagar molt menys

La majoria de les comunitats autònomes de l'Estat han alleugerit la càrrega fiscal dels hereus, quan aquests són el cònjuge o els descendents: sembla raonable que hom pagui impostos quan se li ha mort un parent llunyà i de sobte es troba amb una bonica fortuna a les mans, però no es tan just quan és el pare de família qui ha mort, perquè no es produeix un «augment de
riquesa». Generalment és el contrari, tota vegada que el qui ha mort era el pal de paller, la persona que havia generat una riquesa que ja pertanyia moralment a tota aquella família. Si aquesta fortuna era considerable, els hereus es poden veure obligats a pagar un 33,80% dels béns relictes, calculats en valors reals. A les Balears, dedueixen la quota a pagar per impost sobre successions en un 99%; igual que a Cantàbria, Castella i Lleó, el País Valencià, Galícia, Madrid, Múrcia i la Rioja. Al País Basc encara són més generosos i resulten totalment exempts de tributar; a Navarra la tarifa és d'un 0,8%, i a Castilla-La Manxa la deducció és «només» del 95%.

A Catalunya, aquesta deducció no existeix. Hi ha reduccions parcials en la base imposable, però de cap manera aquest tractament pràcticament condonador de l'impost tal i com impera a les comunitats que hem esmentat. Com sigui que el clamor popular s'havia fet insuportable, ara el govern –desunit– ha emprès una reforma: es tracta de rebaixar la càrrega fiscal a les classes econòmicament febles i a les classes mitjanes. Però que les famílies acabalades, titulars de propietats importants, continuïn pagant fins a un 32%. (I encara més segons el patrimoni preexistent de l'hereu...). És a dir: fins a la tercera part de l'herència, que hauran de liquidar en metàl·lic, en el termini de sis mesos, malgrat que allò heretat siguin immobles moltes vegades improductius o molt difícils de realitzar.

Els senyors Castells i Carnicer, responsables de la proposta, han quedat a mig camí, procurant acontentar una majoria de
ciutadans, però reservant-se el dret a estomacar els catalanets que morin amb una respectable fortuna. Aquesta qüestió, vista des d'una perspectiva «social», pot semblar pròpia d'un govern de majoria esquerrana. A la pràctica, però, oblida que aquells que ho tenen més fàcil per eludir aquest impost són precisament els més poderosos, amb el procediment –tan senzill com elemental, tot i que un xic onerós– de traslladar el seu domicili «oficial» a qualsevol comunitat autònoma de les que hem senyalat més amunt. Comprar-hi un habitatge, empadronar-se a aquell indret, i mirar de no morir-se fins que passin de tres a cinc anys, segons quina comunitat hagin triat. Ja està: hereus pràcticament exempts! I Catalunya amb un pam de nas!

Resulta lamentable reconèixer que avui ja hi ha un gran nombre de naturals de Catalunya que estan empadronats –i per tant amb dret a vot– en altres llocs.

Aquest degoteig de gent amb fortuna que s'exilia del seu país, legal i voluntàriament, continuarà imparable si la llei queda així: sembla que la pàtria és important, però la bossa també.

Publicat a:

* El Punt Comarques Gironines 13-12-2009 Pàgina 64

Leer aquí: http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/114616.html