Transcripción Ple del Parlament / 18 de novembre de 2009

Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, la il·lustre diputada Maria Àngels Olano. (pag. 13-14)

.../...

I ja per acabar, si m’ho permet, amb relació a l’impost de successions i donacions, el Partit Popular ho té clar. Considerem que és un impost que discrimina negativament els catalans enfront d’altres comunitats autònomes, que hi ha qüestions bàsiques com és el fet de l’última residència per un temps superior a dos últims anys, que penalitza aquelles famílies que han hagut de portar-se els fills a casa un avi o els han hagut de portar a una residència. Els volem fer constància que el 95 per cent d’aquesta deducció no s’està aplicant també en aquests casos.

Considerem, a més, que és un impost que té grans desequilibris tributaris entre territoris, i davant d’això el que calia fer és afrontar aquesta reforma, no com va fer vostè, senyor conseller, que va demanar auxili al senyor Solbes per tal que a nivell estatal es fes una llei que impedís que en els territoris d’Espanya es poguessin fer aquestes reformes, que legítimament i en l’exercici del seu autogovern els corresponen.
Sobretot considerem que en aquest impost ha hagut de dir la societat el que no ha estat capaç de captar el mateix Govern. Considerem que cal una reforma important, el nostre grup ha plantejat la seva supressió. I sobretot hi ha hagut paraules importants, nosaltres hi volem afegir també el Defensor del Poble, ha demanat que aquest impost es retiri. No és per casualitat, és fruit de l’esforç de moltes famílies.

I només els volia ensenyar al final les diferències autonòmiques en l’impost sobre les herències que ens posen[#] a gran nivell al costat d’Extremadura. Aquesta és la imatge de Catalunya, Catalunya encoratjadora motor d’Espanya? Considerem que no.

En la Llei de mesures es podia fer molt més, el Partit Popular esperava que s’afrontés, ja que era, avui semblava, l’últim debat en el qual semblava que tothom s’estava acomiadant. Considerem...

Sí, ja acabo, senyor president. Consideràvem que hi havia una gran assignatura per desenvolupar, no s’ha fet i considerem que aquest no és el model que nosaltres tenim com a autogovern de Catalunya i lamentablement veiem com aquest autogovern, en el tema fiscal, només s’utilitza per apujar impostos.
Per tant, aquests han estat els motius, breument, que el Grup Popular ha plantejat per demanar i per plantejar l’esmena de retorn d’aquesta Llei de mesures fiscals i financeres.

.../...

Grup Parlamentari de Convergència i Unió, l’il·lustre diputat, senyor Jordi Turull. (pág. 23)

.../...

Em referiré a dos aspectes, el primer òbviament n’ha parlat molt aquest dematí el company Fernández Teixidó del grup parlamentari és referit a l’impost de successions i donacions, hem assistit de nou al que ja és habitual en el tripartit, incompliment i cultura del pacte com a entesa, com a espectacle públic de veure qui dels socis deixa en més evidència a l’altre. Dic nou incompliment i reiterat d’un compromís clar, precís i solemne. L’any passat en aquest mateix debat ja se’ns va tornar a dir que aquesta no era una llei per fer un canvi tan important d’aquest impost i que al llarg del 2009 presentarien aquesta reforma profunda. Per segon any consecutiu ens deien això, ha passat l’any i un cop més el més calent a l’aigüera. Deia aquest matí el conseller que seria via llei de mesures i/o llei específica. Conseller, per sintetitzar jo li diré que això ha estat incompliment i/o engany, incompliment i/o engany reiterat, això és el que ha passat, perquè ocasions per obrir el debat en seu parlamentària n’han tingut i moltes, si en comptes de donar un cop a la porta a les nostres propostes reiterades haguessin acceptat la seva tramitació, ara no ens trobaríem situats en la precipitació de l’acord al darrer minut que dóna tota la impressió i els ho haig de dir així, francament, que el darrer que els importa és com queda l’impost, si no que ara el tema més important és qui queda més o menys desautoritzat. I busquen l’equilibri en això, més que no pas en eliminar la injustícia d’aquest impost, hi ha més tacticisme, veig, que convicció i qui segueix pagant els plats trencats per tercer o quart any consecutiu és la gent. Ara, al final de la legislatura volen posar remei a corre-cuita al que ha estat un incompliment reiterat d’uns i la incoherència d’uns altres. Incompliment del propi president de la Generalitat que en més d’una, de dues i de tres ocasions ha anunciat solemne i públicament la reforma profunda d’això. I la incoherència d’altres que ja hem vist i s’ha pogut seguir al minut les contradiccions entre el que es diu i es vot aquí i el que es diu i es vota a Madrid. Per no parlar d’aquells que amb una visió tributària, diguem-ne, pre mur de Berlín han fet ostentació del seu manteniment i en algun cas del seu increment. Un vodevil típic i tòpic del Govern tripartit. La nostra posició la saben perfectament i saben per on aniran les nostres esmenes i les nostres propostes, que no seran noves ni de darrera hora, sinó coherents amb aquelles que una i altra vegada hem anat presentant aquí referides a l’eliminació d’aquest impost tan injust per tothom i especialment per les classes mitges.

.../...

Grup Socialistes – Ciutadans pel Canvi, el senyor Antoni Comín. (pág. 36)

.../...

Successions, jo els volia dir a tots els que ens han parlat de successions, a la senyora De Rivera, al senyor Domingo, a la senyora Olano, al senyor Turull, que tinguin una miqueta –una miqueta– de paciència, perquè en molts pocs dies tots vostès podran conèixer la proposta –la proposta– d’aquesta majoria amb relació a l’impost, complint una resolució.

Em diu el senyor Teixidó, deia el senyor Turull: «Tres anys.» Escolti, l’any 2007 aquesta majoria va rebaixar l’impost de successions per primera vegada –per primera vegada, per primera vegada–, «en sèrio», cosa que no va fer mai a la vida la majoria de Convergència i Unió quan governava, l’any 2007 aquesta majoria ja va rebaixar l’impost, no ens diguin que no hem... Ara bé, està pendent la reforma íntegra, integral, completa? Pendent. Estem a punt de presentar-la? A punt. S’articularà a través bé d’una llei específica, bé d’una esmena a la llei de mesures, bé a través de les dues actuacions? Sí. (Remor de veus.) Per tant, els demano una mica de paciència, que ja saben que és una virtut que els clàssics sempre van reconèixer com una de les virtuts més importants.

.../...

(pág. 38)

El que en cap cas no li demano, senyor Domingo, és que vostè com Sant Tomàs..., és a dir, que vostè sigui diferent de Sant Tomàs i que per tant hagi de donar el seu suport a l’impost de successions sense haver-lo tocat, podrà posar el dit a la nafra i llavors serà el moment que vostè podrà dir si aquesta reforma que li oferim compta amb el seu suport o no.

Però jo estic convençut que la reforma de l’impost de successions i donacions que es farà en aquesta cambra efectivament comptarà amb un suport que anirà més enllà de la majoria que habitualment dóna suport al Govern. Compto amb el suport de vostè si compto amb el suport també de la resta de grups.

.../...

El Sr. Turull i Negre (pág.43)

.../...

Vostè ens demana paciència. Però, paciència?, després de nou debats sobre l’impost de successions?, després de tres anys que el president de la Generalitat ho ha anat prometent a tothom vostè ve aquí i diu: «Paciència»?. Vostè sap el que ha hagut de passar molta gent que s’ha hagut de desprendre de coses molt estimades perquè no ha pogut pagar aquest impost? Vostè ho sap, això? No faci aquesta cara, no, no, perquè vostè amb les afirmacions que fa aquí, amb aquesta poesia que hi posa, jo crec que té poc coneixement del que està passant al carrer. Diu que fa set anys –set anys!– que estan treballant en aquest tema. Ovació! –ovació. Podi. Campions de tot. Set anys. I el resultat? Campions en atur, campions en tancament d’empreses. Som els últims. O sigui, el resultat dels set anys és això.

... /...

El Sr. Comín Oliveres(pág.45)

Senyor Turull, si em permet començaria per vostè. Escolti, jo li vull fer una pregunta, de veritat. D’aquí a poques setmanes vostès ja sabran quina és la proposta d’aquesta majoria amb relació a l’impost de successions; tenim majoria per aprovar la reforma. Però jo li pregunto: escolti, vostès de què parlaran quan no puguin parlar de l’impost de successions? Perquè no han parlat d’altra cosa en dos anys que de l’impost de
successions. Tindran algun altre tema? Es quedaran amb un sentiment de buit existencial? Els passarà alguna cosa a vostès? I parlo amb molt rigor i amb molta seriositat, amb tot el rigor i tota la seriositat, perquè el que no pot ser, senyor diputat, és que en plena crisi la majoria del seu temps polític i d’intervenció parlamentària, des d’aquest atril, que no des d’aquest faristol, es dediqui a parlar d’un impost de successions, perquè tothom sap que la solució de la crisi no és rebaixar l’impost de successions, per favor, senyor diputat! Per tant, que sí que el rebaixarem –que sí que el rebaixarem–, però, rigor, vostès, perquè em sembla una falta de rigor extraordinària dedicar la majoria del debat de l’any 2009, quan aquest país està com està, a la reforma de l’impost de successions. Perquè no és el primer problema que té Catalunya, ni molt menys, en política fiscal –ni molt menys, senyor diputat. O sigui, que, si vol que li parli de rigor, sóc el que li parlo de rigor a vostè.

.../...

La Sra. Cabasés Piqué (pág. 49)

.../...

En la situació en què ens trobem, el temps és un factor important per tal d’emprendre determinades actuacions de caire –i «no-caire»– tributari, quan ara són necessàries i justes, i que deixar-ho només en tramitacions llargues seria perdre l’efectivitat buscada. És per això que a parer del Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya estem davant d’una llei que en el seu tràmit parlamentari seria imprescindible, entre altres millores, alleugerir la fiscalitat dels catalans, en especial d’aquells que pertanyen als nivells mitjans i baixos de renda; ens referim a la millora de l’aplicació de l’impost de successions i donacions per convertir-lo en un veritable instrument de justícia fiscal que permeti un repartiment equitatiu de la càrrega tributària, i, per tant, que amb aquest canvi es recuperi, doncs, la progressivitat de l’impost.
L’estalvi d’una família mitjana, que s’ha generat al llarg d’una vida i que es traspassa als successors directes, no s’ha de penalitzar –ja ho hem dit. Nosaltres hem dit que familiars directes majors de 65 anys n’han de sortir clarament beneficiats, d’aquesta
reforma, així com donar cobertura a persones que requereixen una atenció especial, com per exemple, aquells que malauradament, doncs, han d’acabar la seva vida en una residència.

.../...

Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, La Sra. Ortiz i Castellví (pág. 53)

.../...

I entrant ja sobre el debat que es planteja i que planeja sobre l’impost de successions i donacions. Des del nostre grup volem deixar ben clar: dogmatisme, cap. Estem per la reforma de l’impost, estem satisfets perquè tal com va consensuar i com vam consensuar al debat de política general, anem pel bon camí. Abordarem la reforma,
per mantenir-lo preservar-lo, no per eliminar-lo. Així ho ha deixat clar el conseller aquest matí. Farem una reforma després d’avaluar l’impacte, amb els números davant, amb rigorositat i serenitat. Reconeixem les presses, encara que aquestes presses poden venir per motius diversos, però reconeixem que existeixen i el que cal és posar fil a l’agulla. Però fem-ho bé i com cal.

Des del nostre grup tenim criteris clars. Tenim proposta de com ha d’encaminar-se. Nosaltres volem que sols paguin successions sis mil famílies de les cinquanta-sis mil que hereten cada any. I recordo que actualment ja només el paguen el 66 per cent de les defuncions que hi ha a Catalunya. Volem mantenir la recaptació en el 85 per cent, que recau sobretot en aquestes sis mil famílies.
Entenem també que cal modificar les condicions d’algunes reduccions, com les de vivenda habitual, perquè ara la gent gran que posa pis a lloguer per anar a una residència, doncs no compta la condició de vivenda habitual no es manté. Creiem que cal millorar els trams, simplificar-lo per millorar la progressivitat.

I una qüestió que nosaltres trobem fonamental i imprescindible, que ha d’acompanyar el debat sobre l’impost, que és el combat del frau fiscal i la picaresca sobre aquest impost. Perquè clar, volem que les classes mitges i populars no paguin. Amb això ens hi trobaran. Però aquells que l’han de pagar, ho facin de manera efectiva. Davant la demagògia que molts evadeixen –que cal eliminar, perquè com tothom l’evadeix, cal eliminar l’impost–, des del nostre grup demanem controls, inspecció i límits. Si volem fer pedagogia cal evitar l’escaqueig perquè no hi ha res que generi més crispació que el tracte diferent a uns privilegiats. Només cal veure el debat sobre el tracte de la justícia a alguns imputats, privilegis amb fiscalitat, cap; els hem de combatre. Per això des del nostre grup proposem dissociar clarament els béns efectes a l’activitat productiva dels que no ho són a l’hora d’aplicar la deducció per empresa familiar.
I aquestes són les demandes del nostre grup, dit clarament –i són les del nostre grup però també les d’inspectors d’hisenda, tècnics tributaris i sindicats, perquè com deia, a les reformes de continguts cal escoltar tothom.

Aquest és el full de ruta, informació precisa, manteniment de l’impost, rigor, equitat, serenitat en el debat, participació dels agents socioeconòmics, progressivitat i
combatre els privilegis

.../...

Leer aquí: http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/transcripcions/07_proje_mesures.pdf

Grup Parlamentari Mixt, l’il·lustre senyor Albert Rivera. (pág.12)

.../... sí que creiem que en l'àmbit dels impostos s’ha de ser seriós, han de tenir una planificació, no ens poden venir a donar lliçons amb l’impost de successions, com han vingut, que ens hi sumem, quan vostè fa tres anys que no porta aquí el projecte de l’impost de successions, senyor Castells. Fa tres anys, jo li vaig sentir el 2007, quan vam entrar, parlar de l’impost de successions, fa tres anys...
...hi han hagut molts ciutadans que han hagut de pagar durant tres anys per la seva falta d’acord dintre del tripartit; i és culpa de vostès. Per tant, en àmbit d’impostos no a aquest increment de l’IVA i en àmbit de successions, si us plau, no ens diguin que això és una apujada o una retallada d’impostos que fa aquest Govern, perquè és evident que tot hi estàvem d’acord, o quasi bé tots, però que ara, com que arriben les eleccions, vostès volen posar en marxa el que segurament feia tres anys ja haurien d’haver decidit amb el debat.

.../...

L’honorable senyor Antoni Castells. El conseller d’Economia i Finances (pág. 22)

.../...

I després, jo no he acabat d’entendre si ens criticava per la reforma de l’impost de successions, francament. Perquè el to que ha utilitzat ha estat un to crític, però, d’altra banda, m’ha retret que ho féssim. Aleshores, això també ha passat aquest matí. Ens critiquen pel que no hem fet ara però fem ara, per tant, ara m’hauria de felicitar, no criticar, entenc jo, no? La crítica per no fer-ho durant tres anys ja l’hem estat rebent durant tres anys: «No ho feien, no ho feien...» Bé, ara ho fem, doncs feliciti’m, no? Feliciti el Govern, digui: «Molt bé, els felicito perquè fan el que han de fer.» Però no, també ens han criticat per fer-ho ara. O sigui, ens critica per no fer-ho quan no ho fem i ens torna a criticar per fer-ho quan sí que ho fem. Suposo que d’això no s’ha de desprendre que preferiria que no ho féssim.

.../...

El Sr. Rivera Díaz (pág.26-27)

.../...

Per altra banda, respecte als impostos, tampoc intenti confondre la ciutadania en la posició de Ciutadans, en aquest cas. Nosaltres no hem qüestionat que es redueixi l’impost de successions. Li hem dit que el 2007 va dir el mateix que ha vingut a dir avui aquí, però que ha estat gairebé tres anys sense fer el que havia de fer. I vostè diu que el felicitem? O sigui, triga tres anys, i hi han ciutadans de Catalunya, milers de ciutadans pagant una hipoteca, hipotecant un pis heretat per pagar l’impost de successions, i ara els explica vostè que el felicitin. «Gràcies, senyor Castells, vostè m’ha fet pagar un impost injust per a persones desfavorides, per a classes mitjanes. He hagut d’hipotecar el pis. Però gràcies, senyor Castells, per portar a terme això el 2010.» Doncs, no el podem felicitar, senyor Castells. Perquè és com un metge que
arriba tard a l’operació i diu: «Home, però ja he arribat, ja estic aquí, m’heu de felicitar.» «Doncs, miri, no, és que el pacient està molt fotut, i per culpa seva està més fotut que abans.»

Per tant, no ens digui que el felicitem. Li diem que nosaltres sosteníem des del 2007 una reforma important, que no una supressió. I vostè també ho sap, i sap perfectament que Ciutadans en aquest cas ha estat acusat de govern, amb aquesta reforma, i amb un discurs molt semblant. La reforma parcial, substancial, per a les classes mitjanes, per als més desfavorits, i no una supressió absoluta. No intenti desviar el nostre discurs d’allà on era.

.../...

Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya. El Sr. De Los Ríos i Martínez (pág 42-43)
.../...


No vull acabar aquest debat sense fer referència a un dels temes que avui ha centrat una part del debat, i aquest no és altre que l’impost de successions. Malgrat que aquest punt sigui debatut més àmpliament d’una manera molt més permenoritzada en el següent punt de l’ordre del dia –que és aquell que fa referència al debat i votació de les esmenes a la totalitat en el projecte de Llei de mesures fiscals i financeres–, sí que no em puc estar de dir unes paraules. Celebrem, des del Grup Parlamentari
d’Esquerra Republicana, la voluntat inequívoca expressada avui pel conseller Castells en seu parlamentària d’una reforma de l’impost de successions i de la seva aplicació immediata tal com es desprèn de les seves paraules. Des d’Esquerra Republicana hem treballat amb convicció per arribar a aquest punt i arribar a aquesta voluntat, avui expressada pel conseller Castells. I hem arribat a aquest punt quan ho podíem fer, que és després d’haver assolit l’acord de finançament del mes de juliol. Un cop arribat a aquell acord, ara tocava la reforma de l’Impost de successions. Malauradament –malauradament– no abans. En les properes setmanes, no deixarem de treballar perquè aquest anunci sigui una realitat i a partir de principis de 2010, moltes classes populars, moltes classes mitjanes que, en aquests moments, han de patirt la injustícia d’un import puguin – puguin– respirar i no hagin – i no hagin– d’endeutar totes aquestes classes populars, totes aquestes classes mitjanes no s’hagin d’endeutar, no hagin d’hipotecar els seus béns, quan estem parlant d’herències de pares a fills o entre cònjuges, quan estem parlant de patrimonis que són realment la mitjana del nostre país. Per tot aquests motius, nosaltres expressarem aquesta voluntat de reforma d’una manera molt més permenoritzada en el debat del següent punt, el qual fa referència

.../...


Grup d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, El Sr. Pi i Noya (pág 47-48)

.../...

Debatrem de l'impost de successions i donacions, que és un impost –i descric– que, únicament, el 15 per cent dels seus declarants aporten el 85 per cent dels ingressos. Això va lligat a transmissió de patrimonis de valor superior al milió d'euros, patrimoni que no acostuma a ser el que un associa a un mileurista o a una classe popular.

Aquí, clar que hi ha una resolució dels tres grups del Govern i que, a més a més, vostès coneixen, perquè va ser aprovada en aquest Parlament, i és que, a partir de l'avaluació de la reforma que es va fer en l'any 2007, es faria una proposta de modificació per a aquells aspectes que mereixen, eh?, i això es plantejarà a la Llei de mesures coma a esmena i/o –tinc entès que el senyor Castells ha dit exactament això– amb una llei posterior.

I faig absolutament meves les paraules que sobre això, aquest dematí, ha dit el conseller Castells, ens ha demanat fugir del dogmatisme i estar pel pragmatisme, és clar que sí. La posició dogmàtica és, en un moment de necessitat de recursos, en un moment en què sabem que hi ha un col·lectiu que pot fer aquest esforç i en un moment en què s'han de prestar uns serveis més que mai per la crisi, continuar insistint no en la reforma, sinó en la supressió d'aquest impost. La postura pragmàtica, eh?, vol dir de fer la reforma que cal i també és pragmàtic dir que, si hi han rendes superiors que se n'escapen, busquem la manera de tapar-ne les escletxes, que això, quan es vol, es pot fer.

Leer aqui: http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/transcripcions/06_debat_totalitat_cont.pdf

SR. FERNÁNDEZ TEIXIDÓ (pág 43-44-45)

Ens han fet, això sí, avui, una mica de propaganda. Per parlar de què? De
successions i donacions. Vostè estava parlant, conseller, tan animat, sobre el tema de
l’impost de successions i donacions, i al mateix temps apareixia aquí, al mòbil, un
missatge de l'ACN, concretament, si vostè m’ho permet, a les 11.06.32. Vostè estava
parlant sobre les successions. Què surt al missatge de l'ACN? Anem a llegir, Castells,
el missatge que surt a l'ACN: «Castells anuncia la pràctica desaparició de l’impost de
successions i donacions i demana, això sí, que no prevalgui el dogmatisme.» Li
asseguro que aquest missatge no l’hem enviat nosaltres a l'ACN. (Veus de fons.)
Vostè tampoc, ja ho sé –ja ho sé, ja ho sé. (Rialles.)

El senyor Castells ens ha parlat aquí..., pragmatisme. Aquí ha volgut parlar de
pragmatisme, conseller Castells. Home, si vostè m’ho permet, jo estava l’altre dia
donant tombs a això, i recordo les seves paraules: «Els pragmàtics...» Aquí, senyor
Puigcercós, també hi entra vostè..., en el tema dels pragmàtics. I un finalment tenia la
sensació de «vodevil de pragmàtics». «Home, Teixidó, no és una expressió una mica
forta, això del “vodevil de pragmàtics”?» (Veus de fons.) Anem a veure..., ah!, ampli
acord. Diu: «La pretesa...» –conseller Castells– «no hi ha tensions en el si del Govern
en la qüestió de successions i donacions», diu el conseller Nadal. No..., conseller, ja
desconfiem. (Veus de fons.) Ens ho diu vostè? Ja desconfiem. (Veus de fons,) «No hi
ha tensions en el Govern.» D’acord. I ens anuncia, solemne, el conseller Castells, diu:
«No es preocupin, farem la reforma» –i ha sortit aquí– «la veritat és i/o esmenes o
projecte de llei, en farem una mica, després parlarem de més.»

I vostè demanarà aquí..., i jo faré un esforç per creure’l, eh?, però sóc molt escèptic,
perquè quan li parlava del «vodevil dels pragmàtics...» Deixi’m, si us plau, que animi
una mica els nostres diputats i diputades si estan un pèl avorrits. 29 del X:
«Puigcercós ultima amb Castells la reforma de l’impost de successions.» Oi que sí,
Puigcercós? 30 del X: «ERC evita suprimir junto a CiU y PP el impuesto de
sucesiones.» Va ser quan van votar aquí..., vostès això no ho van tenir a bé, votar
amb nosaltres, perquè els semblava quasi una grolleria..., per tant, van decidir
senzillament mantenir com mantenien la seva posició. 30 del X: «ERC da marcha
atrás para impedir la supresión del impuesto de sucesiones.» Vés què s’ha de fer! 8
de l’XI: «El PSC y Esquerra Republicana de Catalunya... pacten la rebaixa el 2010 de
l’impost de successions.»

El president

Senyor diputat...

El Sr. Fernández Teixidó

Vaig acabant, president. 8 de l’XI: «ERC se adelanta al Govern y anuncia el pacto
para reducir las sucesiones. ERC confía en la palabra dada por Castells a Puigcercós.
Castells s’avé a parlar de la doble via per reformar l’impost. El tripartit dóna tres
versions diferents de la reforma de successions. Castells lidia para contentar a ERC e
ICV sobre sucesiones.» I la final, dedicada a vostè, Nadal: «Nadal niega el acuerdo
sobre la reforma de sucesiones.» (Rialles i alguns aplaudiments.)
Déu n’hi do, amics del Govern, Déu n’hi do el paper. Deixi’m, senyor president, que
acabi..., si vostè és tan amable, que acabi amb un parell de consideracions.

.../...

(Pág. 68-69)

Però, conseller, cregui’m, ara ens presenta successions i donacions, i ens fa una
pregunta final que jo li contestaré absolutament en termes precisos. Successions i
donacions: hem tingut l’oportunitat de reduir, reformar aquest impost vuit vegades en
aquest Parlament de Catalunya, conseller. Els vam fer una proposta recent, que era
una proposta d’emplaçament: «Escolti'm, en volem la supressió –en volem la
supressió–, però estem disposats a parlar d’una reforma amb caràcter immediat a
causa de la situació que travessa l’economia d’aquest país.»

I vostès què ens van dir? No. I els republicans van intentar dir sí. I vostès van impedir
que diguessin que sí, per dir que no. I ara, aquest vodevil a què jo feia referència. Diu:
«Bé, doncs, ara portarem aquesta iniciativa.» Doncs, parlem dels continguts. I vostè,
tot segur de si mateix, diu: «Vostès acceptaran un acord sobre aquesta qüestió?»
Doncs, sí, però amb una condició: front comú al Parlament espanyol contra la pujada
d’impostos del Govern socialista. (Remor de veus.) Ha, ha, ha, ha. Doncs, és la
pressió, col·legues!Si volen vostès, si de veritat..., doncs, és clar. Vostès volen
abaixar la pressió fiscal en aquest país, sí o no? Volen que alliberem recursos per a...,
No, ja diuen que no. Volen que alliberem recursos per a les famílies, sí o no? Han de
tenir les famílies més per poder consumir, sí o no? Més les societats per poder
consumir, sí o no? Impulsa l’activitat econòmica, aquest procediment, sí o no? Sí, a
tot. I el conseller Castells diu: «–Anem a intentar-ho. –Anem a intentar-ho, com? –En
farem una reducció», sense encara parlar del caràcter profundament injust d’aquest
impost, que l’anuncien com l’anuncien per la pressió que vostès tenen, que ho
dissimulen per la pressió al Govern que vostès tenen.

.../...

Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, l’il·lustre senyor Josep Enric Millo.

El Sr. Millo i Rocher (pág.75)
.../...
Incompleix el compromís de rebaixar l’impost de
successions i donacions, malgrat l’anunci de l’ACN que ens acaben d’explicar –i jo
també l’he rebut. Aquest impost és injust, no volem pagar dues vegades. No es que
estiguem en contra dels impostos. Escolti, no ens demani que fem pedagogia dels
impostos; ja ho sabem, que són necessaris, ja els defensem, aquells que cal defensar.
Però aquests que són injustos i desfasats cal eliminar-los, i aquest cal eliminar-lo. Ara,
vostès parlin clar, perquè l’espectable que ens està donant aquests dies de fer-li
creure a la gent una cosa que no és, això no està bé, això no és correcte.

.../...

Leer aquí: http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/transcripcions/plecmati_66_1.pdf#page=031

Transcripción Ple del Parlament / 18 de novembre de 2009 (pág. 26-27)

Sessió núm. 66.1

El conseller d’Economia i Finances:

... /....

No voldria concloure la meva intervenció sense fer referència a dues qüestions
cabdals que estan íntimament lligades al pressupost: la reforma de l’impost sobre
successions i el nou model de finançament de la Generalitat.

El Govern s’ha compromès a una reforma, i a fons, de l’impost sobre successions i
donacions, i així es farà. Serà una reforma que tindrà entrada en el Parlament
coincidint amb el tràmit del pressupost i que haurà d’entrar en vigor de manera
immediata. La reforma pot realitzar-se per dues vies: a través de les esmenes
apropiades a la Llei de mesures i/o per la via d’un projecte de llei específic de reforma
d’aquest impost. He utilitzat l’expressió «i/o» no de forma involuntària, perquè
aquestes dues vies no necessàriament són excloents, sinó que poden ser
perfectament complementàries. El que cal fer és valorar detingudament pros i contres
de les dues alternatives i adoptar de manera pragmàtica la que sigui més indicada.

En la decisió sobre aquesta qüestió, el pragmatisme ha de prevaldre sobre el
dogmatisme. Espero que tothom ho vegi així i actuï en conseqüència, sabent, en tot
cas, que això no haurà d’afectar ni els ritmes de la reforma i de la seva entrada en
vigor ni, per descomptat, els seus continguts. Perquè el que realment és important són
els continguts, i sobre aquests hi ha una àmplia coincidència entre els membres del
Govern i dels partits que li donen suport, i a mi m’agradaria que aquesta coincidència
es pogués estendre als altres grups de la cambra.

Es tracta de fer una reforma de fons, molt potent, d’aquest impost, que deixi fora de la
tributació una part molt important dels contribuents actuals i, especialment, que
signifiqui la pràctica desaparició de la càrrega fiscal per les herències de pares a fills i
entre cònjuges, llevat d’aquells casos en què el patrimoni heretat sigui realment molt
elevat. També es tracta d’evitar la tributació del patrimoni familiar realment afectat a
l’activitat productiva en aquells casos en què, malgrat la bonificació genèrica del 95
per cent, es manté actualment la tributació en determinats supòsits.

En definitiva, es tracta de fer una reforma que eviti totes aquelles situacions injustes
que es deriven de l’actual configuració de l’impost i que han generat un evident clima
de greuge i de preocupació en amplis sectors de la nostra societat. Però es tracta de
reformar l’impost, no d’eliminar-lo; és a dir, d’anar en la línia en què van la gran
majoria –per no dir tots– dels països del món.

Abans he dit que ens agradaria que la coincidència i el consens poguessin estendre’s
al conjunt de la cambra i que amb això tots plegats poguéssim donar a la societat
catalana un missatge compartit amb relació a la fiscalitat. Perquè els impostos són
necessaris. Sense impostos no hi ha estat del benestar, ni serveis públics, ni cohesió
social, ni pau social. «Sense impostos no hi ha civilització», podria dir citant el clàssic.
I és així. I per això tots plegats hem d’evitar, quan debatem sobre els impostos, creuar
la línia invisible però tangible que separa el debat seriós, rigorós, fonamentat en
arguments, de la demagògia. Perquè aquesta és una qüestió en què és molt fàcil
encendre els ànims i aixecar les emocions. En definitiva, a qui li agrada pagar
impostos? Però per aquesta via avui eliminaríem l’impost sobre successions, molt bé; i
demà, per què no un altre? Pensin vostès, i veuran fins a quin punt molts dels
arguments que ara s’han fet servir, alguns tan a la lleugera, no podrien aplicar-se, i
encara més, amb més raó, a alguns dels impostos més emblemàtics i essencials del
nostre sistema fiscal; però suposo que tots estarem d’acord, tots, que aquest camí no
convé, no és bo, i ningú no el vol.

És per això que, a l’hora de convidar-los a participar en un ampli consens sobre
aquesta reforma, m’agradaria que aquest consens poguéssim estendre’l una mica
més enllà i que amb els ritmes i els temps apropiats –que no són els d’aquesta
reforma– fos possible arribar a un ampli pacte de país sobre l’estat del benestar i la
fiscalitat, perquè seria la manera de recordar fins a quin punt una cosa no és possible
sense l’altra.

Leer aquí: http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/transcripcions/plecmati_66_1.pdf#page=031