10/11/2009 - VILAWEB - Bloc - L'impost de successions

VILAWEB
Bloc
L'impost de successions
Publicado 10/11/2009
Elsa Álvarez Forges (elsaaforges)

Darrerament es parla molt de l’impost de successions. La veritat és que només conec el tema pel que en sento a dir als mitjans de comunicació, tant per part de periodistes com per part d’oients afectats que truquen a la ràdio explicant el seu propi cas. Per tant, no el conec de prop i pel que sé, l’import que cal pagar depèn de molts factors: del grau de parentiu amb el difunt, del tipus d’herència, dels béns del receptor, etc. Tanmateix, pels casos que he sentit explicar, es tracta d’un impost que afecta, per damunt de tot, les classes mitjanes, i això és inadmissible.

I sobretot, és inadmissible per un altre motiu: pel greuge comparatiu que suposa amb la resta de comunitats de l’Estat. Podeu consultar aquesta gràfica comparativa i us adonareu que a Catalunya som els més mesells. Òbviament, no faré el discurs anticatalà de dir que si no haguéssim de finançar policia pròpia o política lingüística, per exemple, podríem fer com les comunitats governades pel PP i suprimir-lo. El meu discurs és als antípodes d’aquest. Precisament com que Catalunya és una nació que vol ser Estat, ha de tenir estructures d’Estat (mentre no té l’Estat pròpiament), i això vol dir una televisió nacional ambiciosa, una política lingüística potent, o una policia ben preparada, entre d’altres.

Actualment Catalunya té –més o menys– tot això, però per finançar-ho, a banda de finançar allò que tenen la resta de comunitats –hospitals, carreteres, escoles–, necessita diners. Molts diners. Molts més dels que li “cedeix” el govern central. Com que aquí ningú no gosa aixecar un dit per reclamar el concert econòmic, ens hem de conformar amb les engrunes i a sobre encara ens ho volen vendre com un sistema de finançament, com en va dir aquell, megaespectacular? Doncs res: escorrialles i prou. Entenc, doncs, que per obtenir els diners que no pot (o no vol?) obtenir del govern central, la Generalitat opta per gravar quantiosament béns que estan pagats i repagats, com són les herències.

El conseller Castells argumenta que l’impost de successions i donacions és vigent arreu d’Europa, però el cert és que, si fem un cop d’ull a la taula comparativa, podem veure que en països gens sospitosos de ser repúbliques bananeres com són Dinamarca o Suècia, aquest impost no existeix o bé els habitants n’estan exempts. És clar que em poden respondre argumentant que en aquests països hi ha d’altres impostos que aquí no existeixen. Ho desconec. Però el més sagnant d’aquest impost és que Catalunya es veu obligada a recaptar-lo per por de fer un gest conjunt de dignitat nacional i plantar-se davant Madrid.

El dia que els 47 diputats catalans votin com un sol home al Congrés dels Diputats per reclamar el concert econòmic, aquest dia haurem vençut la inèrcia centralista de Madrid i la botiflera de casa nostra. Amb el concert econòmic tindríem el que és just, el que ens pertoca, i no hauríem d’anar pidolant engrunes any rere any. Penso que si CiU fa bandera de la supressió d’aquest impost a les properes eleccions nacionals, pot fer un molt bon resultat. De la mateixa manera que si RCat fa bandera de la regeneració política, també farà un molt bon resultat. Esperem que els partits catalans posin el país per davant de les ambicions personals, perquè Catalunya no pot caure més avall d’on és ara.

Leer aquí: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/150303