03/11/2009 - DIARI SABADELL - Entrevista Àlex Alcantara: «A Catalunya paguem cent vegades més que altres comunitats»

DIARI SABADELL
Entrevista Àlex Alcantara: «A Catalunya paguem cent vegades més que altres comunitats»
Publicada 03/11/2009

Àlex Alcantara, IMPOST DE SUCCESSIoNS

El dissenyador industrial i professor a l’Escola Eina de Barcelona, Àlex Alcantara Araw, 43, és un dels vocals de la junta de l’Associació per la Reforma de l’Impost de Successions a Catalunya que va presentar ahir l’entitat al Casal Pere Quart.

Amb més de 8.000 socis, l’entitat lluita per posar Catalunya al nivell d’altres comunitats espanyoles en què per heredar no es paga o es paga molt menys.

Quin és el seu cas particular?

La meva mare va morir el 2007. Com que el meu pare li havia posat al seu nom la meitat del patrimoni es va trobar que per recuperar el que era seu havia de pagar una fortuna.

És un impost pels rics?

En absolut. Els rics precisament són els que poden posar el patrimoni a nom d’una empresa i se n’escapen.

Llavors?

És un impost que afecta precisament a les economies mitges o baixes. Només per heredar 32.000 euros (poc més de 5 milions de ptes.) ja pagues el 10’72%.

I si els pares ho donen tot en vida?

No és tan fàcil. Si un pare dóna una finca al seu fill, però mor abans de cinc anys, aquella donació ja no és vàlida i es considera herència amb tots els impostos que suposa.

Paguem els catalans més que altres comunitats?

Almenys cent vegades més. I si ho compares amb les comunitats que no paguen res, infinitament més.

M’ho explica?

Per una herència de 250.000 euros, els catalans paguem 38.846 euros d’impost. A Castella La Manxa 2.028, a Madrid 405, a Cantàbria 332 i al País Basc zero euros.

Una disbauxa, no?

Una persona que viu a Tarragona, per deu metres que el separen de la Comunitat Valenciana ha pagat 38.846 euros en lloc dels 356 que paguen a València.

Hi ha gent que s’empadrona a altres comunitats?
Molts. Els que poden ho fan. Sobretot al País Basc que és on no pagues res.

És veritat que les comunitats que menys paguen són les del PP?
No. N’hi ha moltes del PP, però també n’hi ha moltes socialistes.
I a Europa?

A Europa hi ha 37 països que no paguen impost de successió, entre ells Suècia.

És un impost necròfag?

Exacte. La impressió que dóna és de ser un impost de rapinyaires. Quan ja estàs mort i per tant indefens, et claven el 33%.

Hi ha gent que ha de vendre el pis que està heretant per pagar l’impost?

Molts perquè tens un pis però no tens liquidesa. Però amb la crisi i el preu que se suposa que té el pis, normalment sobrevalorat, no se’n ven ni un.

Llavors què fan?
Hipotecar-lo i demanar un crèdit. I ràpid perquè ho has de pagar en sis mesos.

I si no pots?
Et congelen el compte bancari. Ja no pots treure ni un euro del teu propi compte.

Fa fredat.

Coneixem una vídua que tenia accions. Va venir la crisi, va baixar la borsa i el que valia 80 es va quedar en 35. Doncs ha hagut de pagar per valor de 80 perquè és el que valien les accions quan es va morir el marit. Ara ha de pagar en impostos més del que té. Kafkià.

Tant ERC com CiU parlen molt del tema. Estan realment sensibilitzats?

Què va! Miri, jo porto set mesos amb contacte directe amb els polítics i no hi ha manera. Tots tenen roba bruta i els uns es tapen als altres. Així és impossible fer res.

Què els frena?

Pactes subterranis. ERC, per exemple, vota a Madrid que s’erradiqui l’impost i a Catalunya el contrari. Els del PP en el moment de votar s’aixequen vuit i se’n van. CiU diu que vol erradicar-lo, però va tenir 22 anys per fer-ho i no ho va fer.

Quina és doncs l’estratègia de la vostra associació?

Seguir pressionant als polítics que, al cap i a la fi, són mercenaris que es venen pels vots. Per conservar la cadira fan el que sigui. Quan els hi vagi la cadira, canviaran la llei. Hem de créixer en socis i fer soroll.

El peatge de la mort

POLÍTICA DE BUS

L’Associació fa una campanya en autobusos. L’eslògan és «A Catalunya una herència pot representar la ruïna familiar» i la imatge un peu d’un cadàver amb l’etiqueta «cobrat».

A Lleida i Barcelona un autobús a cada ciutat circula sense problemes. Però a Girona i Tarragona ha estat denegat per empreses públiques i privades sense cap explicació. «No volem veure sabotatges«, diu Alcàntara.

Leer aquí: http://cac.drac.com/200911/20091103.html