"Deu errors sobre l'impost de successions"

Miore,
Gracias por la info. He dejado el link en la página que señalábais de comentarios más abajo, y, de paso, se lo he enviado, vía e-mail, al que mencionas. Si hay alguna respuesta ya os diré....Gracias de todos modos.

je... y mirad, mirad sus cargos parlamentarios. Yo no sé si por todo eso se cobra, pero... y habéis visto que está como miembro en el Síndic de Greuges?... y nosotros enviando cartitas!

Descripció de l'entitat Circumscripció electoral de Girona
Càrrec Diputat
Data d'alta 30.01.2008

Descripció de l'entitat Comissió d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
Càrrec Membre
Data d'alta 11.02.2008

Descripció de l'entitat Comissió de Cooperació i Solidaritat
Càrrec Membre
Data d'alta 11.02.2008

Descripció de l'entitat Comissió de Treball, Indústria, Comerç i Turisme
Càrrec Membre
Data d'alta 11.02.2008

Descripció de l'entitat Comissió del Síndic de Greuges
Càrrec Membre
Data d'alta 11.02.2008

Descripció de l'entitat Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi
Càrrec Membre
Data d'alta 30.01.2008

Descripció de l'entitat Mesa de la Comissió de Cooperació i Solidaritat
Càrrec President
Data d'alta 20.02.2008

Descripció de l'entitat Ple del Parlament
Càrrec Diputat
Data d'alta 30.01.2008

Descripció de l'entitat Ponència: Projecte de llei de pesca i d'acció marítima
Càrrec Membre
Data d'alta 13.03.2009

Descripció de l'entitat Subcomissió sobre el Procés de Mundialització de l'Economia i les Repercussions en les Relacions Internacionals
Càrrec President
Data d'alta 20.02.2008

Por si no te lo dejan añadir en el blog estoy mirando formas de contactar con él, de momento he encontrado esta:
http://www.socialistes.cat/psc_esl/El-Partido/Directorio/Contactar/%28contact%29/31176
es del PSC pero si la abrís veréis que va directamente a él. Sigo buscando... ... ...
________

... ... ... Y ya he encontrado su mail de la Universidad. Es profesor del departamento de Geografía en la Universidad de Girona. Su mail (está en internet, no he hecho nada fraudulento, que una no es la Salander...) es ja.donaire@udg.edu

Toma ya, Sr Donaire!

Uf!... sense paraules vapina. Sense paraules!!!
Tela marinera la teva contundència.
S`ho has fet arribar? Hauriem de trobar un medi. M'agradaria sentir la seva resposta.

Com diuen:
Més alt potser. Més clar, impossible.

Els deu errors sobre els deu errors sobre
l’impost de successions.





1.
És
l'impost de la mort


És l’impost de la mort, no l’impost del mort. Gran
diferència. Aquest impost neix amb la defunció del causant, per tant, és
totalment correcte dir-li “L’impost de la mort”. No es tracta d’un tema de l’Iker
Jiménez, sinó més aviat de l’Institut de la llengua catalana.




2.
La família és un subjecte passiu


La
prova que les propietats del pare són seves i no dels seus fills és l'escassa
incidència de les donacions en vida. Com saben, la Llei de mesures fiscals
17/2007 va obrir les portes a aquesta possibilitat, amb un règim fiscal molt
favorable, ja que marca un tipus màxim del 9%. En canvi, aquesta opció no ha
tingut a penes repercussió. Per què?. Perquè els propietaris en vida
consideren que ells són propietaris, que els béns són seus i no tenen perquè
cedir-los als futurs hereus. Després
tornaré sobre aquest punt, però que vagi per endavant que la voluntat del
difunt és totalment ignorada per part de l’Administració.


En canvi, aquesta opció no ha
tingut a penes repercussió. Per què?.
Per vàries raons:


1.- Culturalment, no estem preparats per pensar
i/o parlar de la nostra pròpia defunció. D’això s’aprofita l’Administració a
través de l’Impost de successions i donacions. El silenci sobre el tema porta
al desconeixement generalitzat d’aquesta norma i és la raó per la qual a tanta
gent l’agafa “desprevinguda”.




2.- Quants treballadors-estalviadors tenen per
objectiu assegurar-se el seu futur per tal de no haver de molestar a ningú el
dia de demà i el que quedi, que ho gaudeixin els fills? Moltíssims, la majoria.




3.- Quan algú es “resigna” a pensar, parlar i
preparar la seva pròpia mort, el que ha de pagar per “regalar el que és seu a
qui li doni la gana”, és a dir, per fer donació, és totalment escandalós. Això
sí, que al donant no se li acudeixi morir en els següents 5 anys, ja que la
donació automàticament es convertiria en successió i s’hauria de satisfer a
l’Administració la diferència entre donació i successió. És a dir, la voluntat
del difunt, és totalment ignorada per part de l’Administració.




O un
cas encara més escandalós. Per què una parella que viu junta des de fa trenta
anys no comparteix la titularitat dels seus béns?. De manera que en la
pràctica, les famílies no es comporten com a subjectes passius.


O un cas encara MOLT més escandalós. Una
parella que han treballat i cotitzat tota la vida els dos, exactament el
mateix, comparteixen tot el seu patrimoni al 50% i el dia de la defunció d’un
d’ells, per ordre de l’Administració, el vidu o vídua veu com li queden els
SEUS comptes bloquejats i fins que no satisfaci el ja famós ISD, el que ahir
era seu, avui no ho és.




3.
És una injustícia si el comparem amb la resta de CCAA


Portem
molts anys batallant per assolir capacitat normativa en molts impostos. Això
vol dir que Catalunya té la capacitat de fixar els seus propis trams en molts
impostos, de decidir de forma autònoma la nostra política fiscal.


Sí senyor, però òbviament no volem l’autonomia
fiscal per sentir com l’Administració catalana ens sangra, als catalans,
injustament. Estem orgullosos de ser catalans, però no per això volem rebre
pitjor condicions que ningú, exactament paguem en concepte de l’impost de
successió 100 vegades més que molts dels nostres veïns (...ni una, ni
dos vegades.... 100, que es diu aviat!!)





4.
És un greuge pels catalans


L'impost
de successions va permetre ingressar a les arques del país 1.000 milions
d'euros. Mil milions d'euros són 250 escoles, 650 escoles bressol o 350
centres d'assistència primària. És tot el que dediquem a Universitats. Qui
demana la supressió de l'impost ha de proposar al mateix temps (a) quin altre
impost pugem per a compensar o (b) quines despeses reduïm per valor de mil
milions d'euros anuals.


Quina casualitat, senyor Donaire, que justament
els 1.000 milions d’euros recaptats amb aquest impost serveixin per fer escoles,
escoles bresol i CAP’s!!


Ja em dirà doncs amb quins diners sufraguen les
despeses inútils com els cents de cotxes oficials (inclosos els tunejats), la
quantitat de celebracions i recepcions totalment inútils amb factures
milionàries, viatges del mateix caire, “embaixades” a l’estranger, informes
qualificats com inútils, etc., etc.??? Si us plau, la seva demagògia frega
l’insult....


Ara ja
podem tornar a l'enunciat inicial. Tenen sort els madrilenys?. Òbviament, si la seva Administració és sensible
a la realitat de la seva gent i actúa en conseqüència, SÍ, tenen sort.




5.
Ja paguem molts impostos


Efectivament, ja paguem molts impostos (estem
d’acord que els impostos “raonables” són necessaris). El que no és de rebut és
haver de pagar 2 vegades pel mateix.




6.
És l'únic país del món amb aquest impost


L'impost
de sucessions és un impost generalitzat a la major part dels països de l'OCDE.
El paguen, per exemple, als Estats Units (cònjuge exempt i fills
exempts fins 3.500.000$), a França , (cònjuge exempt i fills exempts fins 156.359€) als països escandinaus (Dinamarca: cònjuge
exempt i fills exempts, Suècia: no existeix l’impost de successions, Noruega:
cònjuge exempt i fills exempts fins 31.720€), a Bèlgica, a Alemanya (cònjuge exempt fins
500.000€ i fills exempts fins 400.000€).





De
fet, és molt més ràpid explicar on no es tributa. No, no
és més ràpid, i de fet, ara li faig l’aclaració, encara que, per més informació
els remeto a http://www.nosuccessions.org/almon.html, apartat
de la web www.nosuccessions.org
referent a “L’impost de successions al món”.




Dels
països de l'Europa dels 15 només n'hi ha un que l'ha suprimit. L’Europa dels 15 em retrotreu a l’any 1.995.
Prefereixo parlar d’avui, 2009, amb l’Europa dels 27.





Països de la UE on NO existeix l’impost
de successions: Itàlia, Portugal, Austria, Suècia, Xipre, Eslovàquia, Estònia,
Letònia i Malta.




Països de la UE on cònjuge i/o fills estan
totalment exempts de tributar l’ISID: França, Luxemburg, Dinamarca, Irlanda,
Regne Unit, Eslovènia, Lituània i República Txeca.




Pel que fa a la resta, observaran que cap
d’ells arriba al nivell de poder pagar un 30% del patrimoni, com ens passa a
nosaltres.





7.
És un impost que no paguen els rics


És ric qui ha passat tota la vida treballant i
estalviant? És ric qui s’ha sacrificat per, dia rera dia, poder arribar a
gaudir d’una segona residència? Per assegurar-se el futur? Per poder deixar
“alguna cosa” als fills? És ric qui ha assolit la seva “riquesa” provinent d’un
sou estalviat, qui ha deixat de sortir, qui ha deixat de viatjar? Això és ser
ric?


Per favor.......... analitzin, si us plau, d’on
provenen aquestes “riqueses”, no expliquin la veritat a mitges.





8.
Les famílies s'han d'endeutar per pagar l'impost


Circulen
per la xarxa milers de casos de famílies que gairebé han hagut de malvendre les
joies de la mare per a fer front els pagaments. I una dotzena de llegendes
urbanes. El seu desconeixement de la realitat frega la manca de sensibilitat. Faci
el favor de documentar-se abans de sentenciar què és fals i què no. Està vostè
totalment desinformat.


Des de
la reforma de desembre de 2007, les famílies que hereten un habitatge amb un
valor inferior a 500.000 euros paguen zero euros. Només tributen aquells
habitatges amb un valor superior a mig milió d'euros NO OBLIDEM LA LLETRA
PETITA que tant li agrada al legislador: sempre que el difunt no hagi faltat de
casa seva en els dos últims anys (ingrés a residència, etc.), i no hagi
necessitat llogar-lo. Sempre que el vidu/vídua no es vegi en la necessitat de
vendre el seu propi pis (per manca de medis econòmics de mantenir-lo, per
exemple) en els 5 anys següents a la defunció del causant....etc., etc.


que em
fa l'efecte que no estan situats en els barris de les classes mitjanes. No cal que
estiguin en aquest barri o l’altre. L’afany recaptatori i confiscatori
d’aquesta llei, amb la seva lletra petita, no l’oblidem, arriba a tot arreu,
bàsicament a les classes mitjanes, treballadores-estalviadores.




9.
És injust


Anem a
l'essència del debat. Cal pagar per rebre uns béns que eren propietat del teu
pare?. CAL PAGAR PER REBRE UNS BÉNS QUE EREN
PROPIETAT TEVA?


Els hi
proposo dos situacions reals que conec, a les que he canviat el nom per motius
obvis. Jutgin vostès.


En
Miquel Cantalozella és doctor en un hospital públic, al que hi dedica moltes
hores. A més, es crema les pestanyes fent guàrdies, fent hores extraordinàries
i acudint als seminaris de formació. Aquest any ha obtingut un sou molt
arrecladet. L'Agència Tributària s'ha emportat més del 30% dels seus ingressos,
aconseguit a base de nits d'insomni.


En
Joan Capella esquia molt bé i és un apassionat de les motos, però la seva
màxima afició és el paracaigudisme. El seu pare és el director general de dos
empreses de transport i ha intentat inútilment que en Joan acabés la carrera
d'econòmiques. Un infart ha acabat amv la vida del senyor Capella i en Joan és
ara hereu d'una fortuna, que equival a unes 50 vegades el sou d'en Miquel
Cantalozella.


Aquests casos són l’obvietat de la injustícia a
la que venim fent esment:


Quan en Miquel Cantalozella mori, després
d’haver estalviat “cremant-se les pestanyes per fer guàrdies” i “a base de nits
d’insomni”, la seva vídua i els seus fills, hauran de tributar fins a un 30%
del patrimoni del Miquel, després d’haver tributat el 30% en concepte IRPF
durant tota la seva vida. És a dir, pagaran pel que ja era seu i ja estava
pagat. Això és exactament la injustícia que estem denunciant.


Segurament, en Joan Capella no pagarà res en
concepte d’impost de successió ja que l’empresa familiar està protegida.





10.
Només proposem una reforma


L'impost
s'ha reformat fa només un any i mig. Sí, queda molt bé dir que s’ha reformat, el
que no es diu és que va ser una reforma insuficient i que continúa permetent
situacions totalment injustes.


Reclamen
que ningú no pagui. Reclamen que els molt rics no paguin res. Zero coma zero. L’Associació
per la Reforma de l’impost de Successions està, com el seu nom indica, per la
REFORMA, profunda, això sí, però REFORMA.


No
expliquen, però, que això vol dir reduir les prestacions socials per afavorir
els qui tenen molts recursos. Se m’acudeix una manera d’evitar reduir les
prestacions socials: REDUIR LES DESPESES INÚTILS DE L’ADMINISTRACIÓ, REDUIR EL
MALBARATAMENT DEL FONS PÚBLIC. Deixin d’utilitzar els diners de tots com si
fossin exclussivament seus i trobaran diners no només per no reduir les
prestacions socials sinò per augmentar-les.

El link lo tiene puesto Jordi Bonet en el nombre

Lo intentaré, a ver si puedo...

Vapina, aprovecha para ponerle un link a esta página del Foro.
A mi me da pereza.

Donangelito,

Igual puedes insertar tus comentarios de uno en uno, aunque sea pesado, se me ocurre como posible solución. Yo estoy preparando mi respuesta, espero poder agregarla.

Saludos,

Estic d'acord amb tú, si he fet esment als colombians es per aquesta frase de Donaire

Ara fa uns dies, la Comissió de Cooperació i Solidariat del Parlament
de Catalunya va acollir una delegació d'organitzacions colombianes.
Ells envegen el nostre sistema fiscal.

En el blog hi han molts més comentaris, n'hi han alguns de Jordi Bonet, jo també he escrit més.

Osbalgi,
donde pone "colombians" pon " catalans". También suena bien.

He escrit i l'han publicat

Un raonament ple de demagogia i una certa ignorància:
A Europa, en el pais paradigma de benestar social, Suecia no te aquest impost.
Els colombians admiran el sistema fiscal EUROPEU, tant de bo aquest impost estés homologat amb Europa.
En quant a la "bonificació" del pis amb valor inferior a 500.000€,convindría que excpliqués tota la lletra petita que, en els casos més punyents invalidan aquesta bonificació.
En quant a les donacions en vida també hauries d'explicar las càrregues afegides tant en IRPF com en plusvalues i, ademés, els condicionants de temporalitat existents

He intentado colocar este comentario en el blog del Sr Donaire. Pero debido a la extensión no he podido. Si alguien cree que el texto merece ser leido por esa persona y quiere ponerle un enlace a este post doy mi autorización para hacerlo.

Molt bona resposta don angelito, aquests malparits del psc encara s'atreveixen e defensar l'impost amb arguments tan idiotes, quan he llegit aquest blog avui casi em foto a vomitar, espero que a les properes eleccions pateixin la debacle ems gran de la seva historia, TRIPARTIT=LLADRES DE LES FAMILIES CATALANES TREBALLADORES

Respuesta muy larga, ya lo sé, que he enviado al blog para contradecirr el decágolo de los errores:
(lo que hay en negrita y en castellano es mi opinión. He suprimido la parte de su texto para no hacer muy extensa la lectura)

Agradezco su opción democrática de defender un impuesto que yo considero injusto.
Ho faig des del més profund respecte a les persones que defensen la modificació o l'eliminació de l'impost. >> Muchas gracias el respeto es mútuo<<. Sé que ells actuen des de la convicció que es tracta d'una injustícia intolerable. Entro en aquest bosc disposat a canviar d'opinió, amb el plantejament que potser m'equivoco i obert, com sempre, als seu comentaris, crítiques, suggeriments, rectificacions o esmenes a la totalitat. Aquests són, des de la meva perspectiva, els deu errors més comuns que es difonen sobre l'impost de successions. >>NO pretendo hacer cambiar de opinión a nadie cuando se parte de una base ideológica que marca todas la actuaciones durante la vida y que yo respeto<<.

1. És l'impost de la mort
En realitat, morir-se és la forma més efectiva de deixar de pagar impostos. >>> Eso es de Perogrullo y es una lástima dejar de pagar impuesto por ello. Lo ideal sería no morirse, estando siempre sano mental y físicamente para seguir pagándolos, excepto el de Sucesiones que nunca se haría efectivo, pero la vida humana tiene un limite. << Es poden deixar de pagar també si tens una caixa B o si tens un compte a les Bahames, però això té els seus riscos. >> Si, algunos políticos han sido cogidos in fraganti y que tenían cuentas en paraísos fiscales << En canvi, si et mors mai més pagaràs impostos. Perdonin la cruesa, però és que la denominació de l'impost de la mort és equivocada. >> ¿“Sucesiones” no tiene nada que ver con la palabra muerte?. Yo creo que sí. Por tanto es el impuesto que se paga cuando muere alguien.<< Qui paga els impostos són els vius, no pas el morts. >> por supuesto la muerte tiene ese inconveniente: el muerto no puede dirigirse a Hacienda ni puede firmar y menos pagar<< Si el paguessin els morts, l'Iker Jiménez faria un programa especial. >> Me l'imagino: "Buenas noches amigos de lo oculto. Hoy vamos a ver un caso que nos pondrá los pelos como escarpias. El caso de Felipe Morón, muerto hace tres años, pero que acude fielmente a su cita con el Fisco para espanto de los empleados de Hacienda" >> Cosas más raras se han visto en la tele, o sea que todo es posible. De todas maneras a Hacienda le interesan más los muertos que los vivos como fuente recaudatoria. Obtienen una presa mayor.

2. La família és un subjecte passiu
Aquí no voy a debatir porque el concepto que tienen algunos de familia probablemente no es compartido por algunas corrientes políticas. Pero le puedo asegurar que a las personas a las que yo quisiera ayudar en primer lugar sería a mi familia directa. Eso en política se llama “nepotismo” una muy frecuente actividad en política. Mire cuantos “hermanísimos” y “esposisimos” hay en política. Pero yo afortunadamente no soy político.

3. És una injustícia si el comparem amb la resta de CCAA
[b]Lo que me parece vergonzoso es que el argumento para defenderlo es que son CCAA del PP (ser del PP puede ser tan honroso o despreciable como ser del PSOE. O ¿es que hay partidos chachis y otros que no lo son?) ¿Quién gobierna en Castilla-La Mancha?¿O en Cantabria, Baleares, Andalucia, Aragón o el Pais Vasco? ¿Y hasta hace unos meses en Galicia? Y han reformado el ISID hasta niveles que parecen suprimidos. ¿Son malos socialistas? Portem molts anys batallant per assolir capacitat normativa en molts impostos. Això vol dir que Catalunya té la capacitat de fixar els seus propis trams en molts impostos, de decidir de forma autònoma la nostra política fiscal. Com és que ara utilitzem com a argument que a Castella i Lleó, a Astúries o a Madrid l'impost és molt més baix?. ¿Se olvida de las CCAA citadas por mi más arriba?¿Es una lástima que un "padre de la patria (yo siempre pongo patria con minúscula) no conoce el artículo 14 de la Constitución española? Y qué pasa con la deslocalización fiscal ¿No conoce lo ocurrido en países tan "atrasados" como Canadá y Australia, con una organización político-administrativa semejante a la española? Que alguien le explique lo que pasó cuando uno de los estados que componen esos países comenzó la eliminación el impuesto.

4. És un greuge pels catalans
Yo no veo que se quejen los madrileños de ser mal atendidos por la Administración. De hecho el partido que gobierna lo hace por MAYORIA ABSOLUTA. Sus ciudadanos deben estar contentos.
Si, cada dia están construyendo en mi pueblo colegios y guarderias. Ya nos faltan hasta niños. Y los Hospitales uno en cada barrio.
Hagan una encuesta a los ciudadanos de este país a ver qué piensan de este impuesto. ¿Si es tan impopular porque existe un clamor de los ciudadanos contra este impuesto? Hable con el tendero, con el chófer, con su vecina,.. ¿Están sordos o no oyen el clamor de la gente en contra del ISID?

5. Ja paguem molts impostos
¿Quién ha dicho que no queremos pagar impuestos? Claro que hay que defender el estado del bienestar. ¿Pero cree que el esfuerzo y ahorro de las personas durante toda su vida para prosperar debe ser castigado con eso?. ¿Para quién se cree que uno se esfuerza y sacrifica? ¿Para el Comité Central? No señor, para asegurarse una vejez digna y si sobra algo para sus hijos. Y en ese país que Ud. cita (Colombia) no hay clase media. O los hay muy ricos o los hay muy pobres. Y afortunadamente los países más felices son los que tiene un porcentaje de clase media mayor. Mire las estadísticas.

6. És l'únic país del món amb aquest impost
Su argumento es incierto totalmente. Prácticamente TODOS los países de Europa o han suprimido el impuesto (nuestros vecinos Portugal y Andorra, Austria, Eslovaquia, Rumania, Estonia, Lituania, Rusia, Rumania, Moldavia y Albania; incluso Suecia eliminado con votos sociocomunistas) o tienen exenciones para el cónyuge y los hijos o hay unos límites más tolerables para las familia (el resto de países). El único país que aún lo tiene es Bélgica. Y Canadá y Australia no lo tienen. Creo que en Cuba, Corea del Norte, Venezuela y algún otro país "democrático" también es obligatorio pagarlo.

7. És un impost que no paguen els rics
Hay muchos grados de nivel económico pero si se toma tomo como referencia mi caso particular le puedo decir que necesitamos trabajar para vivir y me ha parecido un expolio. Un robo descarado. Y por supuesto que las grandes fortunas no lo pagan. Eso está clarísimo. Y no me va a convencer. ¿Dónde están domiciliados fiscalmente nuestros "patriotas" deportistas y artistas con sus grandes fortunas?

8. Les famílies s'han d'endeutar per pagar l'impost
Primero, ¿Por qué hay que pagar un 5% por la vivienda en la que uno vive valga lo que valga? ¿Y las segundas viviendas que muchos DE SUS PROPIOS VOTANTES han construido, muchas veces con sus propias manos para mejorar su calidad de vida y tener un lugar donde pasar los fines de semana?. ¿O es que no pueden mejorar su nivel de vida?. ¿Quién es el tonto o vago que no quiere hacerlo? Y ese cálculo de los 7000 € no está bien. Que alguien que sepa se lo repase. Afortunadamente la tradición catalana de "fer un raconet" evita que los herederos deban recurrir en algunas ocasiones a préstamos, pero esta cantidad para el día de mañana ahorrada con sudores para improvistos vuelan de los bolsillos de la gente. Pero no mucha gente tiene ahorrado varios miles de euros. Y bien que hacen teniendo en cuenta a que se destinarán.
Y no hablemos de leyendas urbanas sobre ciertos políticos que circulan por ahí.
Pero es que no tiene que endeudarse ni en un euro. Señor, QUE ES SUYO!!

9. És injust .
La inmensa mayoria de las veces un capital se consigue con esfuerzo. Como Ud. dice haciendo guardias y formándose. Piense además que en la formación de algunos capitales han intervenido también los hijos. Es, o era, muy habitual que los hijos entregaran su sueldo a la caja común familiar. El padre del segundo ejemplo muy probablemente, vamos, seguro, ha puesto su capital a nombre de su empresa y el Sr Capella no pagará este tributo.
Exercici. Explico de forma razonada: El IRPF es un impuesto porque se paga una cantidad relativamente tolerable en un año y lo paga porque es consciente que debe colaborar en función de sus ingresos. El ISD es un expolio porque ya se ha pagado el correspondiente IRPF anual y lo seguirá pagando el nuevo propietario, es confiscatorio porque suele ser una cantidad enorme en una época que puede dejar al viudo en la ruina y en resumen es un latrocinio legal.
Hay una segunda forma de hacerse rico. Con astucia y suerte. Vamos medrando. Se mete uno en política. Consigue contactos y poder y después de unos años se deja la política para colocarse en una empresa privada o con participación estatal para ir a los consejos de administración a tomar café y a llenarse los bolsillos. Y así poder llevar los niños a selectos colegios privados.

10. Només proposem una reforma
El impuesto de sucesiones debe someterse a una profunda reforma que tenga en cuenta que el esfuerzo y el sacrificio no sean penalizados al final de la vida. Y que comprenda que si una persona ahorra es para disfrutarlo en sus últimos años porque en una recompensa justa (¿conoce la fábula de la hormiga y la cigarra?) o dárselo a sus hijos. Y como la mayor parte de estas cantidades han sido conseguidas de esta manera honrada debería aplicarse una reducción que haga tolerable la carga fiscal.
Ud ha utilizado la palabra clave: “modificación”. Llámese también "reforma". Aplíquese el cuento. Establezcan unos niveles y esperen los votos de los ciudadanos.
Un país sin emprendedores es un país destinado al fracaso con pobreza y sin creación de puestos de trabajo.
Y me alegro que Ud esté dispuesto a pagar el impuesto cuando deje este mundo. Eso querra´decir que ha conseguido una situación económica suficiente para cumplir como buen ciudadano

Aprovechando lo que él dice:

"Ho faig des del més profund respecte a les persones que defensen la
modificació o l'eliminació de l'impost. Sé que ells actuen des de la
convicció que es tracta d'una injustícia intolerable. Entro en aquest
bosc disposat a canviar d'opinió, amb el plantejament que potser
m'equivoco i obert, com sempre, als seu comentaris, crítiques,
suggeriments, rectificacions o esmenes a la totalitat",

aprovechemos todos para poner nuestros comentarios. A ver si conseguimos hacerle cambiar de opinión...

https://www.blogger.com/comment.g?blogID=18204584&postID=520782152435254581&page=1

Yo también he dejado comentarios. Se publican inmediatamente.

He añadido un comentario mas al respecto de esos 7.000 €, de momento parece que censura no hay, ambos comentarios están, además he puesto el enlace a nuestra página por si alguien clica en mi nombre.

Montser escrigué:Jordi, tú que siempre haces números. De dónde sale esto que pone:

"Un hereu a Catalunya que ha rebut un patrimoni d'un
milió d'euros tributa amb uns 7.000 euros, el que representa un 0,7% del seu
valor. Què s'ha d'endeutar per pagar 7.000 euros?. Bé, què hi farem."

¿Es esto posible? ¿Ha hecho el cálculo teniendo en cuenta que 500.000€ de ese millón de euros, es por vivienda habitual? ¿Aún así salen estos números?

Seguramente sale de un estudio de la REAF que han publicado varios diarios, EL PERIODICO, L.V. y mas recientemente DOSSIER ECONOMIC cuyo artículo tengo que escanear para que lo puedas colgar (creo que por web no está disponible).

Yo ya hice mis números teniendo en cuenta la costumbre que tenemos en catalunya de dejar todo (salvo legítima) al cónyuge, y solamente a el/la cónyuge le tocaría pagar mas de 15.000 euros, luego hice los cálculos para la legítima suponiendo 1, 2 y 3 hijos, sin minusvalía y mayores de 21 años, ya que la mayoría de personas mueren muy viejas, por tanto será raro que tengan hijos menores de 21. La cifra total incluyendo la parte del cónyuge oscilaba entre 21.442 € para 3 hijos, y 28.941 € para hijo único, vamos, 3 o 4 veces mas que la cifra calculada por la REAF.

Lo terrible es que vi el último debate en el parlament y para mi estupor Fernandez Teixidó usó este mismo ejemplo en su mano a mano con el inefable COMIN.

Sin duda "albada", yo había llegado a la misma conclusión, los comentarios están originados directamente o estimulados indirectamente. Ellos (PSC) se lo escriben y se lo alaban, pero no se les cae la cara de verguenza por escribir falsedades manifiestas. Van insistiendo para intentar que los que no saben se lo vayan creyendo.
Nos toman por bobos pero, nosotros a lo nuestro.
Si llegamos así a las elecciones (faltan sólo 11 meses) ya sabéis: habrá que


Respecto a lo escrito por "jordibonet", estoy totalmente de acuerdo con él, tenemos que intentar llegar a insertar una página de pago en la prensa. Veremos entonces que cara se les queda, en el tripartito instalado en la Generalitat, con las elecciones acercándose.
Pero para eso hace falta dinero. Hace una semana abrí un tema específico al respecto y, por haberlo iniciado, me puse delante pero, se ha quedado muerto. ¡hay cuando se habla de dinero!

Montser NO salen los numeros,los de verdad,los suyos por lo que se ve los deben hacer despues de haberse fumado vete a saber que.
Yo ya cogi los 500000 como vivienda familiar,ademas cogi el caso de discapacidad supeior o igual al 65% y todo lo que se me paso por la cabeza y ES FALSO Y ABSURDO.
Solo hay que ver como cogen de partida a Comin.Sin comentarios.

Jordi, tú que siempre haces números. De dónde sale esto que pone:

"Un hereu a Catalunya que ha rebut un patrimoni d'un
milió d'euros tributa amb uns 7.000 euros, el que representa un 0,7% del seu
valor. Què s'ha d'endeutar per pagar 7.000 euros?. Bé, què hi farem."

¿Es esto posible? ¿Ha hecho el cálculo teniendo en cuenta que 500.000€ de ese millón de euros, es por vivienda habitual? ¿Aún así salen estos números?

Yo ya le he dejado un comentario, a ver si no lo censuran.

Esto demuestra que es imprescindible que podamos llevar a cabo nuestra siguiente actuación de impacto, EL ARTICULO A TODA PAGINA EN PRENSA ESCRITO POR NOSOTROS MISMOS

Por lo menos entre tanta demagogia de la suya han puesto un enlace directo a la web que funciona (debe tratarse de una nueva forma de transparencia y democracia entre el PSC,visto lo de Girona y Tarragona),veremos lo que dura el enlace.
Las urnas dejaran a mas de un de esos de patitas a la calle.

Albada y lo de una herencia de 1 millon de eur solo tributa 7000 eur ??? esta gente esta flipando !!!