26/10/2009 - EL DEBAT.CAT - Puigcercós creu que Duran “no desaprofita cap ocasió per posar pals a les rodes” a una entesa entre CiU i ERC

EL DEBAT.CAT
Puigcercós creu que Duran “no desaprofita cap ocasió per posar pals a les rodes” a una entesa entre CiU i ERC
Publicado 26/10/2009
Redacció

Considera que el líder d'UDC conrea la “llavor de la discòrdia”

El president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Puigcercós, comenta al seu bloc les dificultats d’arribar a un acord en la reforma de l’Impost de Successions i Donacions i el paper que juga el líder d’UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, per no salvar aquesta dificultat. Segons Puigcercós, Duran “està sempre prest a intervenir quan intueix que hi pot haver una entesa entre CiU i ERC” i “no desaprofita cap ocasió per posar pals a les rodes”. El líder republicà recorre a la mitologia grega per considerar que Duran fa el paper de la deessa de la Discòrdia, Eris, que “guiada per la gelosia i l’enveja” sembrava “la llavor de la discòrdia”.

Puigcercós creu que, tot i que “hi ha diferències”, “ERC i CiU disposem de majoria suficient al Parlament perquè la iniciativa prosperi”. Malgrat tot, “la distància que ens separa de Duran és més significativa” i n’exposa els motius. En primer lloc, Puigcercós argumenta que Duran no comparteix les sigles d’Esquerra Republicana de Catalunya. “Pel que fa a les dues primeres, és clar que no les comparteix en absolut. I pel que fa a la darrera, diguem que el nostre horitzó nacional és als antípodes”, comenta al bloc.

Pel que fa a les propostes sobre la reforma de l’Impost de Successions, “Esquerra aposta clarament per una bonificació de fins al 99% per a les rendes mitjanes i baixes, una mesura que podria arribar a beneficiar el 85% dels catalans”, explica Puigcercós mentre que assegura que “no estem pas a favor que les grans fortunes deixin de tributar. I aquesta és clarament una diferència amb les prioritats polítiques de Duran i Lleida”.

Tot i les diferències, Joan Puigcercós insisteix en què “ens podem posar d’acord (...) sempre que no siguem permeables a les males arts de la deessa de la Discòrdia que sembla disposat a fer bona la dita que dos són companyia i tres són multitud”.

Leer aquí: http://www.eldebat.cat/cat/viewer.php?IDN=58033