11/10/2009 - Economía - Successions, a debat . Catalunya inicia la reforma d’un dels tributs més qüestionats

Economia
Successions, a debat
Catalunya inicia la reforma d’un dels tributs més qüestionats
Publicada 11/10/2009
Marga Moreno
Barcelona

El recent debat de política general al Parlament ha tornat a llançar al mostrador polític un tema candent: l’impost de successions, sobre el qual ha quedat el compromís del govern d’abordar-ne una reforma aquesta legislatura. El tribut, que va associat al de donacions, gaudeix de molt mala premsa perquè, en estar cedit a les comunitats autònomes i moltes han optat per minimitzar-lo, està generant comparacions odioses entre el que han de pagar per assumir una herència posem per cas un ciutadà català i un de valencià.

Aquests greuges comparatius han comportat també tot un seguit de deslocalitzacions i tripijocs per esquivar els territoris on l’impost de successions és més costós i gravita més sobre els que han de rebre els béns llegats. Tot plegat ha tret el rovell a les espases dels que el volen eliminar i dels escuts dels qui s’estimen més mantenir-lo.

L’impost a Catalunya té una formulació força complicada, ja que està subdividit en setze trams: un sudoku que va des del 7,42% al 32,98%, en funció de criteris tan diversos com el volum del que s’hereta, el grau de consanguinitat entre el difunt i els hereus, les edats, les possibles discapacitats i fins i tot el patrimoni preexistent.

El 2007 ja s’hi van fer algunes tímides reformes, a través d’una llei d’acompanyament dels pressupostos, que, per exemple, van elevar el mínim exempt per l’habitatge habitual, fent que no s’hagi de tributar per un valor cadastral de fins a 500.000 euros. També van millorar les condicions per a les empreses, més concretament al que es considera “patrimoni afecte a l’activitat empresarial”, que té una bonificació del 95%, si es manté l’activitat.

Idees per al canvi

Però encara hi ha veus que s’exclamen per situacions injustes i fins i tot en algun cas absurdes, encara que els episodis són més o menys flagrants segons qui emet el judici.

Així, hi ha qui considera que les segones residències haurien de ser considerades patrimonis mitjans, que llogar un pis per pagar una llar d’avis no és fer negoci, i també hi ha qui veu imprescindible descartar, per anacrònic, el criteri del patrimoni preexistent.

Vicenç Ferrer, membre del Col·legi de Gestors Administratius, tot i recordar que és un tribut “universal i no local”, veu injust que en altres territoris de l’Estat hi hagi reduccions per parentius de línia directa de 100.000 euros mentre que a Catalunya la deducció només és de 18.000, “de manera que pràcticament tothom paga”.

Per Ferrer, les herències entre cònjuges haurien d’estar exemptes, i també insta a millorar anomalies com els casos de gent gran que se n’ha d’anar a viure a una residència i que perd la consideració de la seva casa com a vivenda habitual al cap de només dos anys de marxar.

Leer aquí: http://www.avui.cat/cat/notices/2009/10/successions_a_debat_74379.php