24/11/2010 - LA TORTUGA.CAT - Diari Digital de la Vila de Gràcia - Opìnió - Diari d’un debat

LA TORTUGA.CAT
Diari Digital de la Vila de Gràcia
Opìnió
Diari d’un debat
Publicat 24/11/2010
Carles Salat

Cara a cara particular entre Núria de Gispert i Toni Comín.

Ja sabíem que el diputat Toni Comín, del grup del PSC, és un dels cervells privilegiats en el parlament. El que vem descobrir en el debat és que a més a més és un murri, sigui dit amb tota la simpatia.

Núria de Gispert (CiU) va criticar amb duresa els ajuts del tripartit als ‘ni-ni’, aquesta generació de joves que ni treballen (acceptable, amb l’atur que hi ha), ni es formen(inacceptable, per la quantitat de cursos gratuïts per aturats que s’ofereixen). Els va acusar de “ganduls”.

Comín no va deixar passar la oportunitat. En la seva argumentació, va fer màgia. Els ‘ni-ni’ de cop i volta es van convertir en ‘els joves aturats de Catalunya’. I a partir d’aquí la cosa va anar rodada: “La política social de CiU es basa en dir “ganduls” als joves aturats catalans”, va dir. Catacrac!.

El ‘moment’ Oriol Amorós.

Memorable. Per no oblidar. Oriol Amorós, d’ERC, va demostrar un cop més que, quan no fa comparacions, és un dels parlamentaris més brillants del país. En un moment del debat va deixar anar: “El model de finançament d’ERC és el del PP”. Ni el moderador més sever hauria imposat un silenci més dens a la sala. Després de fer una pausa dramàtica, Amorós va afegir: “El model de finançament del PP al País Basc i Navarra”. O sia, el concert econòmic. Cop magistral.

Andrea Levy, del PP, salva el protocol del debat.

¿En quin ordre han de seure sis representants polítics en dues taules en uve?. La lògica va indicar que el partit amb més vots es posi en una punta, i a partir d’aquí, un darrera a l’altre. Això situava a la representant del PP, Andrea Levy, al costat d’un moderador, en un lloc central. Però Levy, amb una gest d’honestedat que la honora, va explicar que l’ordre havia de ser invers: els dos parits més votats, un a cada banda dels moderadors, i la resta, cap enfora. Això va situar a l’Andrea en un lloc menys preferent. Ens traiem el barret.

Un milió d’euros no és res.

Toni Comín va defensar amb vehemència la no supressió de l’impost de successions per als més rics. CiU planteja la supressió total. El diputat a les files del PSC va posar com exemple que aquell que rep una herència d’un milió d’euros ha de pagar l’impost, perquè es tracta d’una gran herència. Una persona a la que donem tota credibilitat ens ha dit que dues senyores del públic van comentar “un milió d’euros no és res”.

Demanem encaridament a les dites senyores facin el favor d’ingressar aquesta quantitat insignificant al compte corrent de Telegràcia. No en farem gran cosa, però si més no ens ajudarà a passar el mes.

“Sabia que algun dia em passaria”.

Així va justificar Albert Balanzà, un dels moderadors del debat, el fet de batejar la diputada de C’s Carmen de Rivera com ‘Carmen de Mairena’. Va ser un dels moments culminants del debat.

La cosa, però, ja venia de lluny, perquè l’altra moderadora, Josefina Altés, li va dir “Carmen de Victòria”, un error de guió del modest autor d’aquest diari. Els dos periodistes de Gràcia, en aquesta ocasió, no vem estar massa a l’altura. Escriuré 100 vegades ‘Carmen de Rivera’.

Kosovo? Quebec?, l’atur!

Parlant, parlant, de vegades t’emboliques. Mentre Oriol Amorós (ERC), citava Kosovo, no com a model d’independència per Catalunya, però sí com a país que compleix les condicions, igual que Catalunya, Laia Ortiz va posar com exemple Quebec, un país amb dret a l’autodeterminació.
Kosovo... Quebec... Andrea Levy , del PP, no va perdonar: “Estic indignada, amb l’atur i la crisi que hi ha i vostès parlant de Kosovo, de Quebec”. Gol.

Llegir aquí: http://www.latortuga.cat/noticies/detail.php?id=2835