DESPRES DE TOTA UNA VIDA DE COTITZAR, AIXO ES EL QUE DEIXEU DEIXAR

Hola lur,primer de tot,ho sento molt.
Respecte alguns comentaris que fas:

-".......La data límit per acceptar l'herància és abans del 9 de febrer i és tal
la indignació que sento, que entenc perquè de vegades la gent comet
bogeries........." T´entenc perfectament i jo em sorpenc de que encara pasin tan poques coses.Amb aquest impost injust el que fan es deixarte la pistola al davant amb una sola bala,sabent que el 99,99% es fotara el tret.El que no tenen previst es que algun dia algu d´aquest 0.01% el que fara sera ultlitzar aquesta bala d´una altre manera,es per pura estadística.Quant un el possen contra les cordes,al limit i en unes condicions tan peculiars,de la manera que ho fan tan mesquina i li prenen practicament "tot",perdut per perdut,mai saps com podra reaccionar aquella persona.
Perque et fasis una idea,jo dormia molt be fins fa mes o menys 1 any i mig,data que que vaig coneixer aquest foro i em vaig començar a informar.Al saber com funcionaven les coses aqui,vaig deixar de fer-ho.
Vaig intentar de convencer els meus pares perque marxesin de Catalunya,ho tenien molt facil,tota la familia la tenim fora (el meu pare estava encantat de retirarse amb els seus germans,pero la meva mare no va accedir-hi),he intentat tot el que et puguis imaginar,pero juguen en que saben molt be com es la gent gran i com actuen.He intentat fer veure als meus pares que ens quedarem sense res,que tot sera per la generalitat,pero no s´ho creuen ni es volen informar.Jo si tinc clar que marxare de Catalunya,el que no se es cuant.

-".......M'arribo a
plantejar en quina merda de democràcia (amb perdó) vivim, en la que jo,
personalment, estic molt poc d'acord en la majoria de decisions que es
prenen a diari, i, en casos com l'impost de successions, dubto que
tingui molts seguidors. I, en el que la indefensió davant
l'administració sembla no tenir límits...." Sense el perdó,no vivim en una democràcia,jo aixó cada cop ho tinc mes clar.Es una pantomima,pur teatre,res mes.

Un sistema de dret, necessita de la col.laboració de tothom, imagina't per un moment que gent com jo deixem de col.laborar, i anem a fotre el sistema.
Als joves qui fan delictes, no els poden controlar, s'ha demostrat clarament la poca eficacia de tot el sistema en general, la policia, sanitat, tot.
Hi han anuncis de sesibilització, de que "hacienda somos todos", "Endavant !!", "som-hi!!" , recordo inclús la campanya dels anys '80 del catastro, "saber el valor de lo que es nuestro", aquells anuncis a la Tele que sortía una familia agafada de les mans saltant per els camps verds d'una muntanya.
Jo sóc un empresari, el primer eslabó de la cadena, perque funcioni tot, la recaptació d'impostos.
Jo, com a tal em veig obligat a robar per llei a la gent, i sobre la meva facturació carregar un impost del 16%, que esgarrapo a totes les families dels seus esforços i despres ho porto a l'Agència tributaria amb bandeja. Allá em tracten com un gos, de qualsevol manera i es queden amb el 16% a canvi de res, i despres volen un altre 20% del poc que m'ha quedat fruit de negociar.
Ara per llei, en un negoci d'hostaleria que tinc, m'obliguen a camuflar l'IVA en els preus i diuen que es injust que el client hagi d'assumir un sobrecost, del preu que jo publico. - No penso col.laborar - els impostos han d'estar desglossats i veure i t'está robant amb tot moment.
No voldría ni imaginar si tothom com jo deixessim de col.laborar i anéssim a desmantelar el sistema.
El sistema va contra mí, contra la meva existència, s'ha acabat col.laborar contra una cosa maligna, un cáncer, regar les males herbes.
Estic molt cremat, m'han arruinat la meva vida.

Hola!
El meu cas no és, en definitiva, gens diferent dels que plantejeu, però us puc ben assegurar que la indignació que sento és insuperable. El meu pare va decidir deixar aquest mon amb 69 anys, donat que feia tot just un any, fruit d'una malaltia, va haver de quedar greument minusvàl.lid.
La vivenda, a nom seu i d ela meva mare, està pagada.
L'hereva de tot això és la meva mare, dona de 70 anys amb una pensió d'invalidessa, de la qual us farieu creus. Motiu pel qual la meva indignació és infinita.
Vaig estar mirant l'opció de no pagar-hi i deixar prescriure el tema són 4 anys) però em van aconsellar no fer-ho donat que, amb la crisi havien intensificat el control sobre els obligats contribueients.
El tema no acaba aqui: al meu pare li vaig tramitar els documents per a la seva declaració de minusvalia a l'agost de 2007 al mal anomenat Benestar Social. En el moment d ela seva mort (agost 2008) encara no s'havia resolt l'expedient, ja que estan saturats de feina, resolució que hagués suposat:
1- Augment considerable de la seva pensió en vida amb cobrament retroactiu (diners que la meva mare ha perdut)
2- Donat que la pensió de viduetat del conyuge es calcula en base a la paga del difunt; la pensió de viduetat de la meva mare hagués estat gairebé del doble del que és (diners que novament ha perdut)
3- Per altra banda, segons ens van informar, la seva declaració de minusvalia, desgrava sobre els diners a pagar--diners que en breu ens veurem obligats a perdre!!!!
He remogut el que no us podeu imaginar, però no!!! l'administració de la nostra Comunitat em diu que post morten, no es pot emetre cap declaració d'invalidessa. Però és que ja estava tramitada des de feia més d'un any!!!! Que ara cap metge no pot certificar la minusvalia: INCREIBLE!!!
La data límit per acceptar l'herància és abans del 9 de febrer i és tal la indignació que sento, que entenc perquè de vegades la gent comet bogeries.
Sé que la mort de qualsevol familiar és summament dolorosa, però en aquest cas la seva malaltia no va ser produida per res més que treballar moltíssim per tots els que erem a casa i el sr. Montilla no va a ajudar-nos, per ara veure's afavorit.
M'arribo a plantejar en quina merda de democràcia (amb perdó) vivim, en la que jo, personalment, estic molt poc d'acord en la majoria de decisions que es prenen a diari, i, en casos com l'impost de successions, dubto que tingui molts seguidors. I, en el que la indefensió davant l'administració sembla no tenir límits.

Moltes gràcies per llegir-me!!! És el que em queda, el dret al "pataleo"