14/12/2009 - Política - Iniciativa i l’impost de successions

EL PERIÓDICO.CAT
Política
Iniciativa i l’impost de successions
Publicado 14/12/2009. Edición impresa
ENRIC Marín

Comparat amb el primer tripartit, el Govern de coalició presidit per José Montilla ha estat fins ara un model d’estabilitat. Però quan falta menys d’un any perquè se celebrin les eleccions autonòmiques, aquesta imatge pot quedar visiblement malmesa. L’impost de successions és la segona mostra de discrepància d’aquesta legislatura en el si del Govern de coalició d’esquerres. La primera va ser la llei d’educació (LEC). I tant en el cas de la LEC com en el cas de la modificació de l’impost de successions, ha estat Iniciativa qui se n’ha desmarcat.

Amb la LEC hi havia moltes coses en joc: des de l’actualització i consolidació del model d’immersió lingüística fins al reforç de l’autonomia dels centres públics o una certa assimilació entre l’escola pública i la concertada. Com mostren tots els indicadors, la situació del sistema educatiu català és manifestament millorable, i després del Pacte Nacional per a l’Educació feia falta dotar-se d’una llei de país que incorporés tot el catalanisme polític. Un impuls legislatiu per invertir la tendència. Però una llei de país demana un pacte transversal que incorpori el principal partit de l’oposició. Naturalment, això té un preu. Una llei feta pel Govern té un perfil diferent del d’una llei pactada amb l’oposició. És qüestió d’avaluar què es guanya i què es perd amb la transacció. En aquell moment Iniciativa va escollir prioritzar el perfil propi i mantenir-se al marge del pacte transversal. Tampoc calia dramatitzar en excés. Els governs de coalició poden preveure perfectament marges de discrepància pactada. Però crec que va ser un error. Un error que va perjudicar menys la credibilitat del Govern que la dels ecosocialistes.

Comparada amb la LEC, la llei de successions és un tema menor, però políticament té una gran significació. Mentre que pel que fa a la LEC era molt difícil fer arribar a l’opinió pública la complexitat i transcendència de la proposta legislativa, en el cas de l’impost de successions l’opinió pública està perfectament decantada. Alguns entenen que l’impost pot complir una funció redistributiva necessària, però tothom coincideix en el fet que tal com està plantejat és irracional i injust. Així doncs, el Govern no té gaire marge: o bé se suma al populisme de dretes que defensa la supressió pura i dura o, d’altra banda, procedeix a una reforma profunda que deixi de penalitzar injustament l’esforç de l’estalvi de la immensa majoria de la població. Són faves comptades.

La dissensió en el si del Govern de coalició és un fet de gravetat acumulativa. Amb la LEC, Iniciativa va abandonar el consens catalanista en un tema de país, però amb l’impost de successions Iniciaciva pot estar erosionant greument la credibilitat pròpia i la del Govern.

Leer aquí: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=670210&idseccio_PK=1008