14/04/2009 - El lector opina - Vivenda familiar i Successions

El lector opina
Vivenda familiar i Successions
Publicada el: 14/04/2009
RAMON VALLBONA GONZÁLEZ
Manlleu

Tota la vida en Josep va viure a la casa on va néixer. Quan es va casar, la seva dona i ell, varen aixecar un pis a les golfes, per fer-ne la seva residència. Amb hores extres i privacions aconseguiren pagar el préstec per finançar les obres. Durant molts anys la casa fou el centre de la vida familiar.

Desprès d'enviudar, i als seus 88 anys, en Josep va agafar un Alzheimer que el va obligar a ingressar en un centre especialitzat per rebre tractament.

En Josep estava malalt i no entenia de lleis. Per sort, no va saber mai que l'afany recaptador del govern de la Generalitat va decidir que si ell vivia més de dos anys en aquella residència, la casa on havia viscut 88 anys de la seva vida, deixava de ser la seva casa –tècnicament parlaven de residència efectiva o habitatge habitual –, i els fills haurien de pagar per heretar-la. En canvi, si vivia menys de dos anys d'ençà l'ingrés, la casa no tributaria.

Quan va morir, dos anys i escaig després de l'ingrés a la residència, els fills van haver de liquidar l'impost de successions per adquirir la vivenda familiar –havien perdut l'exempció-.

Aquesta fou la conseqüència de la kafkiana interpretació del recaptador de l'impost de successions, a qui l'afany de diners el porta a les més absurdes conclusions: una greu malaltia contreta als darrers anys de la vida de una persona pot implicar la pèrdua d' exempcions fiscals.

-----------------------------------------------

Llegir-la a "La Vanguardia": http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090413/53679820197.html