21/11/2012 - Economía - El debat de l'impost de successions

Ir abajo

21/11/2012 - Economía - El debat de l'impost de successions

Missatge  Montser el Dv 14 Des 2012, 20:01

EL PERIÓDICO.CAT
Economía
El debat de l'impost de successions
Publicat 21/11/2012
GUILLEM LÓPEZ-CASASNOVAS

INTANGIBLES

Sentia el president de la Generalitat en un esmorzar pocs dies abans que es convertís en candidat per a la contesa electoral del 25 de novembre. De l'audiència, una pregunta l'interrogava sobre el cèntim social i la necessitat de recuperar l'impost de successions, en resposta a la sensibilitat social que el president havia dit que tenia respecte a la situació social (els desnonaments, la precarietat laboral, el rescat dels bancs, etcètera).

Com que no em va agradar la resposta, la comento. Deia l'ara ja candidat a la Presidència de la Generalitat que per recuperar l'impost tal com l'havia deixat el tripartit, valia més no fer res. Les deslocalitzacions i la seva poca capacitat recaptatòria era l'argument. I que amb el recàrrec a l'IRPF i amb la reintroducció de l'impost del patrimoni ja era suficient. Difereixo amb ell. Si el tema és la recaptació, val més successions que patrimoni; si volem evitar deslocalitzacions, pitjor són els recàrrecs a l'IRPF que successions; si volem evitar la doble imposició de l'estalvi, l'enemic a batre és l'impost sobre el patrimoni. I la preocupació pel fet que altres comunitats tenen bonificat l'impost de successions no em sembla coherent amb la voluntat d'exercir de forma autònoma la política econòmica.

L'impost de successions grava renda no guanyada pel beneficiari (a diferència de l'IRPF i del patrimoni), evita l'acumulació de riquesa que desincentiva l'esforç de l'adquirent dels béns llegats, la concentració de patrimoni en només uns quants i deslegitima d'aquesta manera el principi de la igualtat d'oportunitats en una societat en què prevalgui el mèrit de cada un. I si es vol evitar pagar l'impost, són diferents les possibilitats de transmetre en vida per fer possible el millor dels actius: el capital humà de les persones estimades.

No són per tant només arguments de justícia i equitat fiscal (no poden ser tractats iguals els que reben i els que no reben herència), sinó que són arguments sobretot d'eficiència, d'incentius i de legitimació dels guanys de l'esforç, com bé recorda la teoria de la imposició òptima, dins dels corrents més liberals de l'economia. O se n'és o no se n'és, però no es pot ser liberal a mitges, o només quan convé. Certament a ningú li agraden els impostos, és per això que s'imposen i no es paguen voluntàriament.

Però en el context actual, aquesta pèrdua d'ingressos per motius ideològics i poc coherents no ens la podem permetre de cap manera. Se m'acut que la recaptació de successions seria en aquests moments d'una gran ajuda per al finançament de la dependència. Al capdavall, el que fa la cobertura pública de la dependència és protegir els patrimonis d'alguns que d'una altra manera haurien de ser liquidats per afrontar les despeses emergides. No és justificable protegir patrimoni en benefici d'aquells hereus que s'han despreocupat de la protecció dels seus en el moment de la dependència, passant així el marró a un Estat exhaurit d'ingressos a causa de la crisi, finançat per una imposició indirecta regressiva i una tributació directa cada vegada menys redistributiva.

Llegir aquí: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/debat-limpost-successions-2254882
avatar
Montser

Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum