10/04/2011 - Economía - ¿Ens estem indignant?

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

10/04/2011 - Economía - ¿Ens estem indignant?

Missatge  Montser el Dt 12 Abr 2011, 07:30

EL PERIÓDICO.CAT
Economía
¿Ens estem indignant?
Publicat 10/04/2011. Edició impresa, Tema del día, pàg. 2
FIDEL MASREAL
BARCELONA

Crisi i reacció social

Alguns sociòlegs preveuen un esclat i altres neguen que es donin els requisits

L'individualisme i la debilitat sindical dificulten una mobilització massiva

Deu del matí en una oficina de col·locació del centre de Barcelona. Cares llargues esperant torn sota un gran cartell de la Generalitat que aquí sona a sarcasme: Encarem el futur. Entre els que s'estan esperant, l'Inma, de 48 anys, està a l'atur des de fa gairebé un any. Treballava d'interina a la Generalitat. «He enviat un munt de currículums. Ni una entrevista. ¡Ens hauríem de manifestar, les retallades sempre afecten les classes més baixes!», afirma amb èmfasi. Però afegeix: «Tampoc serveix de gaire».

L'Inma, una dels més de 600.000 catalans que viuen a l'epicentre de la crisi, els aturats, personifica el gran interrogant: ¿la crisi desfermarà la indignació social o s'imposarà la resignació davant les retallades socials? I, en cas que cali la indignació, ¿s'acabarà convertint en un rebuig global o tot quedarà en petites protestes ocasionals, corporatives i atomitzades?

LA RADIOGRAFIA
La fragmentació del disgust i la protesta


Juntament amb l'Inma, el Sergio, de 35 anys, aturat des de fa quatre mesos, no amaga el seu rebuig a les retallades, però creu que «la gent està molt adormida, cadascú va a la seva, i hi ha massa cortines de fum. Coses com el que ha passat a Islàndia [on el Govern, empès per l'electorat, ha començat a posar a ratlla els banquers] aquí no passen».

Els experts en moviments socials saben de què parla el Sergio. Saben que, en paraules del professor de Ciències Polítiques de la UAB Joan Subirats, «existeix una gran quantitat de cabrejos, però estan molt segmentats, perquè hi ha més individualització de la societat, per la debilitat dels agents socials clàssics i per una estructura laboral que no facilita l'acció conjunta perquè fracciona en moltes categories diferents».

Altres teòrics, com el sociòleg Xavier Bonal, també incideixen en l'atomització com una de les pedres al camí que va de la indignació a l'acció.

«La lògica del sindicalisme porta el germen del corporativisme i després de la vaga general les centrals majoritàries han tingut una actitud molt tàctica i negociadora», apunta Bonal. I afegeix: «La lògica de les administracions també és fer estratègies d'atomització social».

CALDO DE CULTIU
¿Hi ha base per a una mobilització general?


El segon ingredient fonamental, gairebé previ a l'anterior, és el que el nonagenari Stéphane Hessel (l'únic redactor encara viu de la Declaració Universal dels Drets Humans) defineix al seu al·legat Indigneu-vos! com la capacitat, especialment dels joves, de buscar raons per indignar-se. D'entrada, reconeix que aquestes raons avui «poden semblar menys nítides» que en la seva joventut, però recomana: «Busqueu una mica, en trobareu».

La gran majoria de les associacions socials -que a Catalunya presentaran dimarts que ve un manifest antiretallades juntament amb sindicats i col·legis professionals- conjuguen de seguida expressions com malestar, por, angoixa, ganes de sortir al carrer... La sociòloga Marina Subirats, coordinadora de l'estudi Societat Catalana 2010, ho té clar: «Hi ha un caldo de cultiu perquè les retallades ja existeixen».

Marina Subirats està convençuda que «els moviments de protesta aniran a més mentre existeixi aquesta ofensiva tan forta del capital». No obstant, l'investigador social Javier Elzo la contradiu: «A risc de ser políticament incorrecte, no estem tan malament. La majoria de la població està contenta amb la seva situació perquè s'ha mantingut el més bàsic de l'Estat del benestar».

POSSIBLES ESPOLETES
Els desnonaments i les xarxes socials


Cap teòric pretén jugar a ser endeví, però Joan Subirats creu que un drama social com el dels desnonaments, amb més de 250.000 execucions hipotecàries a Espanya des del 2007, pot ser el factor que faci prendre cos a la indignació: «És una lluita concreta, una lluita que aglutina ciutadans de tota mena, que pot aconseguir una victòria i que té com a enemic un dels considerats culpables de la crisi».

En el terreny sindical, Josep Maria Álvarez, líder de la UGT, creu que, en el cas de Catalunya, la recent supressió de l'impost de successions pot ser el que faci que la indignació aflori definitivament.

Moltes mirades es dirigeixen cap a les xarxes socials. Si a Londres els sindicats d'estudiants es van veure superats per les mobilitzacions convocades a internet, a Espanya afloren moviments com Joventut sense futur o portals com Democràcia real ja, de la mateixa forma que van brotar col·lectius com V de vivenda o Afectats per la hipoteca davant el problema dels desnonaments.

Hessel veu dos motius clars per a la indignació: «La immensa distància entre els molt pobres i els molt rics (...) i els drets humans i la situació del planeta». Prenent-li

Llegir aquí: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/ens-estem-indignant-968272

Leer aquí: Leer aquí: http://www.elperiodico.com/es/noticias/economia/nos-estamos-indignando-968272
avatar
Montser

Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum