Prou Impost de Successions a Catalunya !
¿Quieres reaccionar a este mensaje? Regístrate en el foro con unos pocos clics o inicia sesión para continuar.

04/12/2010 - Política - Les claus per entendre de debò la crisi

Ir abajo

04/12/2010 - Política - Les claus per entendre de debò la crisi Empty 04/12/2010 - Política - Les claus per entendre de debò la crisi

Missatge  Montser Dl 06 Des 2010, 13:12

AVUI
Política
Les claus per entendre de debò la crisi
Publicat 04/12/2010
RAFA MADARIAGA, Professor titular d'economia / Facultat d'Empresa i Comunicació. Universitat de Vic

Els “mercats” busquen oportunitats rendibles; el nivell de deute públic d'alguns dels països de l'Eurozona genera oportunitats per als especuladors

Com es reparteixen els costos de la crisi? Augment de l'IVA, un impost indirecte que no té a veure amb la renda de les famílies. Si ets pobre, 18%, si ets ric, el mateix

A1guns aspectes per entendre l'economia política de la crisi:

1. Ara és més pertinent que mai referir-se a la clàssica i respectable economia política. Aquest era el nom originari de la ciència econòmica, la que cultivaven Smith, Ricardo, Mill i els economistes clàssics. Economia i poder. Cal analitzar com els interessos de les forces polítiques, els grups de poder, les classes socials afecten les decisions polítiques. Al tombant del segle XIX al XX, l'adjectiu va desaparèixer i l'economia va adquirir l'estatus d'una ciència respectable i veritablement fiable.

2. La crisi, inicialment financera, mostra els seus efectes sobre l'atur. Ara l'atenció es focalitza sobre la crisi del deute. Els “mercats” busquen oportunitats rendibles; el nivell de deute públic d'alguns dels països de l'euro i la falta de confiança en la capacitat de pagament genera oportunitats per als especuladors. Una conclusió important de la crisi és que no es pot fer una unitat monetària sense una política fiscal unificada. El pacte d'estabilitat, que establia límits al dèficit i limitava la política fiscal, va saltar pels aires quan Alemanya i França van superar els límits sense sancions. Per cert, l'asimetria en l'evolució del PIB de França i Alemanya crida l'atenció.

3. Un expert d'una consultoria d'inversions especulatives (còpia literal de la seva pàgina web) explica com s'enfonsa un actiu en el mercat internacional: operadors de fons especulatius, grans, sofisticats i ben organitzats es coordinen provocant un triple atac: posicions curtes, compra d'assegurances contra l'impagament del deute (credit default swaps) i venda de futurs del títols. Aclareix que cal moure un nominal molt important i que es fa amb palanquejament; vol dir amb préstecs. Si el pànic s'estén a altres operadors, l'èxit és més gran i el problema s'agreuja. Tenen els poders públics capacitat per investigar aquestes accions coordinades? Hi ha voluntat política?

4. Com es reparteixen els costos de la crisi? Augment de l'IVA, un impost indirecte que no té a veure amb la renda de les famílies. Si ets pobre, 18%, si ets ric, el mateix. Se'n recorden de l'impost de patrimoni? Va desaparèixer als inicis de la crisi. Va ser de les primeres mesures que va prendre el govern espanyol. I l'impost de successions? S'ha reduït. Sí, potser no estava ben dissenyat i afectava més les rendes mitjanes. Ja, d'això estem parlant. Un dels arguments utilitzats en el debat era que “al carrer hi ha un clam per eliminar-lo”. Un bon criteri polític, sens dubte. Per fer callar, el govern apuja els impostos de la renda dels trams superiors. Amb la boca petita reconeixen que no té gaires efectes sobre la recaptació. L'exministre Josep Piqué ho va explicar molt bé: els rics no paguen l'impost de la renda. I les Sicav, quina fiscalitat tenen? Quin és el mínim per poder constituir-ne? 659 contribuents tenen 6.000 milions d'euros a Suïssa. Hisenda els envia una carta. Al setembre, la regularització fiscal, sospitosa de “tractes de favor”, ha aconseguit 260 milions.

Recentment, PSOE, PP i CiU pacten al congrés el rescat de les autopistes de peatge que no tenen el trànsit estimat. Les autopistes radials de Madrid, van ser concessions del govern Aznar. Fons de rescat, pròrroga de la concessió; una actuació ràpida, efectiva, decidida. Com se li diu al pensionista de 430 euros que se l'hi congela i a la concessionària de l'autopista se l'hi rescata?

5. L'administració central acaba octubre amb un dèficit inferior al 3% del PIB, un “èxit”. Però, les dades del tercer trimestre mostren un creixement del... 0,0%. La política fiscal contractora ha aconseguit el seu objectiu. Ara, què diran els mercats? Sense creixement, les expectatives d'ingressos fiscals són massa optimistes. Més reducció, menys estat del benestar, més retallades. No deu ser que l'objectiu és el mateix model de societat europea? No deu ser en el fons un atac ideològic a l'estat del benestar?

Publicat a

* L'Econòmic Catalunya 04-12-2010 Pàgina 13

Llegir aquí: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/340976-les-claus-per-entendre-de-debo-la-crisi.html
Montser
Montser

Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Tornar a dalt

- Temas similares

 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum