11/04/2009 - El lector opina - Successions

El lector opina
Successions
Publicada el: 11/04/2009
EMILI CASANOVAS
Llagostera

Els catalans, en arribar a certa edat i després d'haver treballat i estalviat tota la vida per aconseguir un nivell de benestar per a la família, potser ens veurem forçats a plantejar-nos la idea d'instal·lar-nos en una comunitat autònoma veïna per defensar el nostre patrimoni d’un espoli anunciat: l'impost de successions.

Aquest impost s'acarnissa en patrimonis mitjans i pot arribar a confiscar fins a un 32,98% de l'import dels béns d'una família, generació rere generació. Qui disposi de patrimoni caldrà que faci números, si més no per tenir clar per on aniran les xifres, i fer el que calgui, fins l’exili fiscal, per evitar sorpreses als hereus. Els qui hereten poden haver-se d'endeutar o malvendre per regalar un bon percentatge dels béns familiars a l'administració, uns béns que la mateixa administració ja s'ha encarregat d'inflar a base de revisions cadastrals i coeficients multiplicadors.

A la família que per desgràcia hi faltin dues generacions en un espai curt de temps, del patrimoni aconseguit per la primera generació, només un terç podrà arribar a la tercera generació; les altres dues terceres parts se les haurà embutxacat l'administració. Aquesta es una situació portada a l'extrem, però possible. A més, a part de la fiscalitat directa de l'impost, si el patrimoni inclou alguna finca urbana també s'hi sumarà, per segona vegada, l'impost municipal, que grava "l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana” i tot un seguit de despeses burocràtiques. La majoria dels catalans no entenem que viure i treballar a Catalunya equivalgui, a curt o a llarg termini, a l’apoderament por part de l'administració de bona part dels nostres béns.

-------------------------------------

A data d'avui, 13/04/2009, aquesta carta no ha estat publicada a l'edició digital de "La Vanguardia"